La crisi dels gasos tòxics en Segle XX segueix a la baixa després de la localització d’un possible focus d’abocament de substàncies que va poder, almenys, contribuir a crear les emanacions. Les revisions consciencioses que durant tota la setmana han efectuat bombers i tècnics de Medi Ambient han destapat suposades pràctiques irregulars d’una empresa a la qual l’Ajuntament ha obert un expedient sancionador per abocar matèria orgànica a les clavegueres.
Fonts municipals han aclarit, no obstant això, que la incoació d’aquest expedient no estableix una relació directa entre els efluvis tòxics i l’activitat d’aquesta indústria, dedicada al sector alimentari. No es culpa a aquesta firma de causar de manera directa l’episodi de contaminació del subsòl que des del dissabte, i fins al dimecres a la nit, va mantenir en suspens al veïnat per les males olors i les molèsties, en forma de nàusees, irritació d’ulls i de gola o maldecaps, ocasionades per la inhalació dels gasos que sortien dels desguassos d’edificis. Els gasos es van expandir per la xarxa de clavegueres de diversos carrers: els de Vinyals, Azcárate, Joan Monpeó, Gasòmetre, Mestre Trias, Guillem de Muntanyans, Doctor Torras i Bages, Galícia, trams que els bombers i Medi Ambient han revisat tots els dies per identificar l’origen del problema.
I segueixen en això. Ahir van tornar tècnics a la zona. El dimecres, l’Ajuntament va afirmar haver trobat un primer focus dels gasos en una empresa. Les recerques no han conclòs, però la principal hipòtesi apunta a una coincidència de factors: l’excés eventual de matèria orgànica i la presència d’àcid cianhídric, cianur d’hidrogen diluït en aigua, en proporcions massa altes. L’Ajuntament manté una investigació “tenint en compte les empreses ubicades a la zona”.
L’especial idiosincràsia de Segle XX, barri en el qual conviuen, malament que bé, edificis d’habitatges amb naus industrials, ha estat el context propiciatori d’aquesta crisi. La xarxa de clavegueres “ha rebut un gran impacte durant molts anys”, apunta Salvador Pérez, portaveu de l’associació de veïns. En el subsòl del barri es barregen els residus propis de l’activitat humana, com l’amoníac d’orins, amb les deixalles industrials, en la majoria de casos controlats des del seu origen per les empreses però en alguns casos, potser comptats, no tant. De totes maneres, sota el terra de Segle XX batega una tensió química que dies enrere, sobretot el dissabte i el diumenge passats, va explotar en forma d’emanacions tòxiques possiblement generades per una acumulació de greixos i la presència d’àcid cianhídric i altres productes que van provocar una reacció en cadena en una xarxa ja castigada i antiga. “Esperem que aquest episodi serveixi d’experiència perquè se supervisin amb més intensitat algunes activitats econòmiques del barri”, assenyala Salvador Pérez. La crisi d’aquests dies ha estat la segona en importància en el sector des que en els anys 1970 es produïssin explosions subterrànies que van destrossar les clavegueres i molts lavabos d’edificis. L’entitat veïnal ha presentat una instància a l’Ajuntament per a reclamar actuacions i comprovacions per localitzar “als responsables d’aquests fets”, d’una crisi tòxica que encara mantè preocupat al veïnat.
“És difícil detectar l’origen d’un abocament”. Maria Dolors Álvarez, doctora en ciències químiques per la UPC, es mostra prudent en analitzar les posibles causes de les emanacions, però apunta que l’abocament principal podria ser de cianur d’hidrogen, usat en moltes indústries. Aquest cianur es pot convertir en àcid cianhídric en cas d’interacció amb un PH àcid a les clavegueres, però les probabilitats que la conversió estigui relacionada amb greixos és “molt llunyana”. La doctora subratlla que en les clavegueres hi ha determinats fluxos residuals d’empreses que aquestes han de gestionar amb especialistas externs i aquesta gestió externa moltes vegades implica costos econòmics molt elevats.
