La demandant no aporta cap prova, més enllà de les seves afirmacions, que el correfoc organitzat aquell dia causés els danys que ella refereix. Amb aquest argument despatxa un jutjat el litigi emprès per una comerciant que culpava a l’Ajuntament dels desperfectes ocasionats en el seu establiment durant la celebració d’una festa pirotècnica el maig del 2016. La dona reclamava gairebé 2.000 euros d’indemnització.
L’acte de foc, una de les activitats organitzades per a commemorar l’aniversari d’una colla de Terrassa, va tenir lloc el dissabte 14 de maig del 2016 en carrers del Centre. El correfoc va començar a la Plaça Vella a partir de les 21.45 hores.
La demandant tenia arrendat un local i va assegurar que el correfoc havia causat danys en l’establiment. I va xifrar el perjudici per aquests desperfectes en 1.995,02 euros, que va reclamar a l’Ajuntament de Terrassa com a organitzador de l’acte. La dona va presentar un recurs davant l’administració municipal, que el maig del 2019 va desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial, per la qual cosa a la recurrent, si volia seguir endavant amb la seva petició, només li quedava l’opció de presentar una demanda judicial.
I així ho va fer el 31 de juliol d’aquell mateix any, repetint els arguments. L’Ajuntament es va oposar a la petició com s’havia oposat al recurs administratiu previ i va al·legar que no quedava provada l’existència dels danys. Ni tan sols això. I si va haver-hi danys, no es va acreditar el perjudici econòmic. I si va haver-hi perjudici econòmic, la responsabilitat seria d’un tercer, no del Consistori egarenc. Tampoc es podia fixar la quantia concreta.
No acreditat
El jutjat contenciós-administratiu número 14 de Barcelona, òrgan en el qual va recaure el plet, ha donat la raó a l’administració municipal. Desestima la demanda “per no haver quedat acreditat que els eventuals danys sofert per l’actora (la part demandant) puguin ser imputables a l’Ajuntament de Terrassa”. És que, segons la sentència, no està provat ni que els desperfectes, si n’hi va haver, fossin ocasionats per aquell correfoc. La dona “no aporta la més mínima prova d’aquest extrem, més enllà de les seves afirmacions”. L’informe pericial va ser elaborat un mes i mig després del correfoc i establia la causa dels danys basant-se únicament en les afirmacions de la denunciant.
La naturalesa dels desperfectes no és decisiva per a constituir una relació causa-efecte en vinculació amb l’activitat festiva. La demanda presentada queda desestimada en la seva integritat i l’Ajuntament no ha de pagar res en aquest cas.
La resolució judicial recorda que la jurisprudència estableix tres requisits per a rebre una compensació econòmica en aquests supòsits: l’existència i realitat del dany generat, la imputabilitat al funcionament anormal dels serveis públics i la relació de causalitat entre els dos elements anteriors. I afirma que, amb independència d’altres consideracions, no hi ha raons per a atribuir a l’Ajuntament el suposat perjudici d’aquella nit de foc festiu al carrer. Ni tan sols hi ha proves de desperfectes atribuïbles al correfoc en qüestió.
