Els castells, els capgrossos, el Drac de Terrassa i el Drac Baluk, en Robesa i la Pepona, la Pàjara, l’Estapera, els diables, els Fedrins… Terrassa no seria la mateixa sense totes aquestes figures, grups i representacions de la cultura popular que tanta vida donen (o donaven) a la ciutat. L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 ara ja fa més d’un any va obligar a parar l’activitat a totes aquestes entitats. Moltes d’elles no han pogut recuperar-la encara. I les que sí que ho han fet, s’han hagut d’adaptar a la nova situació i a les restriccions dictades pel Procicat en cada moment.
“Aquest últim any ha estat complicat per a qualsevol entitat, però en especial per a la cultura popular perquè realitzem la nostra activitat a l’aire lliure i això no ha estat possible. Hem hagut de reinventar-nos. Hem fet accions a les xarxes i algun acte presencial molt puntual i amb públic limitat”, explica Artur Moncal, vicepresident de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa.
Esdeveniments com els de la Culturassa, a la primavera, o la Festa Major, entre finals de juny i principis de juliol, són els dos grans actes de la cultura popular a Terrassa. I el 2020 no es van poder organitzar com sempre. El primer es va haver de celebrar dins les cases, tocant o ballant l’Estapera i penjant-ne vídeos a les xarxes. En el marc del segon, el Recinte Firal va acollir una exposició i un debat entre els grups de cultura popular de la ciutat.
“La Culturassa arribava a la 20a edició i ens plantejàvem sortir del Parc de Sant Jordi i portar-la a altres punts de Terrassa. Havíem pensat en una actuació davant la Seu d’Ègara amb la voluntat de, si anava bé, fer una actuació, com a mínim, cada dos anys a diferents barris de la ciutat, però no va poder ser”, recorda Moncal. “Tot i això, calia intentar mantenir el ritme i celebrar-ho tot, encara que d’una altra manera”, exposa el vicepresident de la Coordinadora, que assegura que la mostra de Festa Major “va ser un èxit que va permetre que la gent visqués la festa d’una forma alternativa”. En aquest sentit, Moncal explica que aquest any potser repetiran l’exposició, amb petits canvis, encara que esperen poder anar més enllà i fer algun acte presencial “de forma modesta, en algun recinte amb aforament controlat”.
Activitat alterada
“L’última temporada normal vam fer més de 30 actuacions, comptant correfocs, tabalades, tallers, etc. Aquest últim any només hem pogut fer reunions virtuals i algun assaig quan les mesures ho han permès”, expliquen des dels Diables de Terrassa. La Covid-19 “ens ha deixat sense actuacions, trobades, reunions, assajos … Sense foc i pólvora. Entre altres actuacions molt esperades ens vam perdre la nostra Diada i la Festa Major”, lamenten.
La colla, “com qualsevol empresa que no ha pogut obrir”, ha vist com els seus ingressos queien en picat. No obstant això, des de la junta asseguren que són optimistes i que tenen moltes ganes de tornar a fer activitats.
Alguns dels que ja han reprès els assajos presencials són l’Esbart Egarenc i els Bastoners de Terrassa. “És tot molt incert, però pensem que no estem tan lluny de tornar a actuar. Això sí, caldrà prudència i anar amb molt de compte”, assenyala Laia Miranda, presidenta del grup, que recorda que ara fa més d’un any van haver de cancel·lar “d’un dia per l’altre” una actuació a la Plaça Vella el 13 de març que feia temps que preparaven i una trobada d’esbarts infantils el dia 14.
Si el 2019, l’entitat va participar en 46 actes, el 2020 només ho va fer en 16, incloent-hi les activitats telemàtiques. A més, “si un any normal uns 75 nens i joves s’apuntaven a l’Esbart a principis de curs, aquesta temporada només ho han fet 30”. “Els ingressos han baixat molt i la situació econòmica no és bona, però el que ens preocupa més és el relleu generacional perquè quan els esbarts perdem jovent, tenim els dies comptats”, alerta Miranda, que reconeix que hauran de fer una bona campanya de comunicació “perquè la gent ens conegui de cara al curs que ve i poder revifar les inscripcions”. De totes maneres, la presidenta de l’Esbart Egarenc creu que el més rellevant és poder tornar a fer actuacions al carrer, “que la gent ens vegi i els nens vulguin apuntar-se a ballar”.
El cas dels Bastoners de Terrassa és un pèl diferent. Ells obren cada curs un grup nou d’entre 8 i 12 infants i en tenen molts que des dels 3 anys ja estan apuntats a la llista d’espera. “El grup que havia d’entrar el setembre de 2020 ja estava format. El problema, si de cas, el tindrem d’aquí dos o tres anys, si no hi ha nous infants que s’apuntin a la llista d’espera, però confiem poder tornar a fer tallers i recuperar la dinàmica de la llista”, explica Òscar Montes, president i cap de colla, que indica que en el seu cas la caiguda d’ingressos ha quedat bastant compensada amb la reducció de despeses.
Com moltes altres entitats de cultura popular, en el moment en què es va declarar el confinament, els Bastoners van haver de parar-ho tot. “L’abril és el mes del nostre aniversari i havíem estat preparant diverses coses. Moltes activitats les vam posposar a finals d’any, com van fer moltes altres entitats. Teníem un calendari pleníssim per a octubre i novembre, que pensàvem que serien els mesos de recuperació i al final la majoria d’activitats es van acabar cancel·lant”, rememora Montes.
En aquest sentit, ambdues entitats (Esbart Egarenc i Bastoners de Terrassa) asseguren que ha estat un any difícil, però que han sentit el suport de l’Ajuntament de Terrassa, que els ha mantingut la subvenció tot i que els grups han hagut de justificar-la amb unes activitats i despeses que no eren les que tenien previstes en un inici.
Anar amb compte
“És cert que des de Protecció Civil i Via Pública se’ns ha frenat una mica. S’ha anat amb molt de compte amb el que es deixava fer i el que no i a Terrassa s’han fet moltes menys coses que en altres municipis, però és totalment comprensible”, comenta Montes. Miranda es pronuncia en la mateixa línia. “Per part de l’Ajuntament no tinc cap queixa. És cert que la ciutat ha estat molt estricta amb les mesures i que a diferència d’altres poblacions hi ha activitats, com Els Pastorets, que no es van celebrar, però això no em sembla desacompanyar les entitats sinó ser rigorosos amb les restriccions i la situació. Des de la regidoria ens han estat a sobre, ens han preguntat per les nostres necessitats i si els hem proposat idees, ens han escoltat. A més, per Festa Major ens van donar molt protagonisme i vam poder fer el Ball de Plaça, amb mascareta i gravat”, destaca la presidenta de l’Esbart Egarenc.
En canvi, Miranda es mostra crítica amb el paper de la Generalitat. “Durant molt temps han permès l’activitat física amb grups de sis persones, però la cultura popular, no i ambdues activitats no són tan diferents. A més, sempre s’ha inclòs totes les activitats de cultura popular i tradicional en un mateix paquet quan es podria haver fet un pla sectorial diferenciant-les i aplicant-hi restriccions diferents perquè no totes suposen el mateix”, opina.
Llum al final del túnel
Ara, però, l’Esbart Egarenc comença a veure la llum al final del túnel. “Tenim alguns projectes en ment que si tiren endavant, serà genial. De moment, la nostra esperança rau en no haver d’aturar els assajos i poder començar a fer petites actuacions controlades”, explica la seva presidenta.
Els Bastoners també han reprès els assajos i ja tenen la posada mirada en la seva primera actuació des de l’arribada de la Covid-19. “Ens agradaria poder actuar per Sant Jordi, que és el dia que farem 40 anys. Les previsions ens fan ser optimistes. Durant el confinament vam pensar en moltes activitats per aquest any i pensem que la majoria es podran arribar a realitzar”, pronostica el president dels Bastoners, que aquest 2021 també celebren els 30 anys de la recuperació del Ball de Reis i els 10 del Picaswing, el grup de ball dels Bastoners i Terrassahoppers. De fet, ahir l’entitat va presentar el programa d’actes per aquest 40è aniversari de la colla.
“Tothom està desitjant poder sortir a plaça i balla. La nostra gent és gent a qui l’apassiona el ball de bastons, que està compromesa amb la colla i que es mor de ganes de tornar a ballar”, assegura Montes.
