La baixa natalitat i la greu situació sanitària provocada per la Covid-19 ha fet estralls en l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys. En un sol curs educatiu, entre 2019-20 i 2020-21, la matrícula d’aquests centres ha passat de 2.200 infants a 1.800, el que representa una pèrdua de 400 infants. Simultàniament, el nombre d’escoles bressol privades s’ha reduït: eren 29 i ara són 24.
Per sectors, el públic és el que encara ha aguantat millor aquesta crisi tan dura. El curs 2019-20 tenia un total de 1.148 alumnes de preescolar i en aquest 2020-21 hi té 1.124. I, a dins de la xarxa, la municipal és la que ha estat més afectada. Durant el mateix període ha passat de 902 alumnes a 826 i n’ha perdut 76. En canvi, les escoles de la Generalitat s’han recuperat. Tenia 246 alumnes i ara en té 298 i, per tant, n’ha guanyat 52.
La pública aconsegueix parar el cop però no pas la privada. Les escoles bressol de titularitat particular acollien el 2019-20 un total de 1.052 alumnes i aquest curs hi ha 677 amb una pèrdua pel camí de 375 alumnes. A més, el sector privat ha hagut de fer front al tancament de cinc centres, alguns d’ells amb molts d’anys d’història com Quitxalla que estava situat en ple centre de la ciutat, al passeig del Comte d’Ègara.
Altres quatre escoles bressol privades han hagut de prendre també decisions irreversibles. Ens referim a la cloenda de l’activitat del Bambi, Segona Llar/Gresol Kids/, Snoopy i Virolai. Algun centre d’aquests ja ho tenia previst, però la majoria s’han vist obligats perquè van haver de tancar quan va esclatar la Covid-19, el març de l’any passat, i ja no van poder reobrir. Va ser un moment en què hi havia les jornades de portes obertes pel nou curs. Amb la situació d’incertesa, les famílies van preferir esperar a veure com evolucionava la crisi sanitària i donat que s’allargava, moltes van desistir demanar una plaça.
Mesures
Les dades de l’escolarització de 0 a 3 anys dels dos últims cursos han disparat les alarmes de la regidoria d’Educació al front de la qual hi ha Teresa Ciurana, que compta amb un gran bagatge en el sector educatiu de la ciutat donat que va exercir de professora. Ciurana, en les darreres comissions informatives, ha exposat la seva preocupació per la caiguda de la demanda de places de preescolar i de forma especial en les municipals perquè en són titulars. La regidora va dir que estaven preocupats i que estudiaven mesures per rellançar aquest servei educatiu. Perquè, a la caiguda de la demanda de plaça, si suma un segon factor que és l’increment de demanda de places a temps parcial. O sigui que hi ha famílies que tenen matrícules de matí i fins al migdia, però prescindeixen del menjador i del servei de tarda.
A les comissions, Ciurana va suggerir que potser cal pensar de quina manera es pot reactivar la matrícula. I, en aquest sentit, va avançar que es podria fer un replantejament de les ajudes i subvencions per animar a les famílies a ser usuàries de les escoles bressol.
Cal tenir en compte que Terrassa és una de les ciutats de Catalunya que disposa d’una xarxa molt potent de 0 a 3 anys. L’Ajuntament té avui onze centres repartits en la ciutat. Tots ells han estat impulsats des dels governs municipals amb una clara aposta per l’educació primerenca i integral dels nens i nenes i per donar suport a pares i mares que treballaven.
Dels onze centres municipals, quatre es van tirar endavant paral·lelament amb el creixement urbanístic i residencial de Terrassa. La nova Escola Bressol La Casona es va situar a Roc Blanc, Coloraines a Can Roca-Pla del Bonaire, Somriures a Torresana i Vallparadís a la plaça Marta Mata. Aquest últim havia d’anar primer al carrer de Societat, on hi ha la seu de Taigua.
Lluny queda el temps en què molt centres d’aquests i de les tres Llars d’Infants de la Generalitat tenien llista d’espera per tenir una plaça. Ara, aquesta circumstància només es dona en algun centre determinat perquè la baixa natalitat i la pandèmia ha fet baixar i molt la demanda d’escolarització en aquest tram d’edat. I de retruc això afecta a l’escolarització de pàrvuls de 3 anys, on hi ha escoles que ja han perdut línies per la caiguda de la demanda. Ho constaten les xifres de matrícula. El curs 2019-20 hi havia 2.149 alumnes de P3 i ara hi ha 2.018, que són 130 menys, un nombre equivalent a sis línies si compten amb una ràtio de 23 alumnes per aula. Per sectors, el públic, tenia 1.232 alumnes i aquest curs en té 1.193 i ha perdut 39 matrícules. El concertat tenia el curs passat 917 alumnes i ara en té 825, el que representa una reducció de 92 matrícules. El què s’albira amb aquestes dades és que les famílies es decanten més per una plaça pública que concertada.
Una tendència que ha començat a aflorar en la pandèmia i que de moment es manté. La preinscripció per al nou curs a la pública va sortir amb 1.242 places i ha rebut 1.105 peticions. Pel que fa a la concertada, es van presentar 897 places i ha rebut 688 sol·licituds.
