Fa poc més d’una dècada, la ciutat creixia al ritme de 5 mil habitants nous cada any, la majoria joves i famílies procedents de Barcelona i del seu entorn. Ara, aquell fenomen migratori, que mai ha desaparegut, torna a repuntar en el context de la pandèmia.
El quart trimestre de 2020 va ser el detonant a les oficines immobiliàries de Terrassa, on l’arribada de persones procedents de Barcelona capital, de l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Sant Cugat va omplir les agendes dels comercials.
“Tornen a venir -comenta Miquel Baco, gerent de Don Piso a Terrassa-, la majoria perquè venen el seu habitatge, cancel·len hipoteca i compren a Terrassa”.
Un exemple recent. Una família de Sant Cugat va decidir vendre el seu pis a una planta baixa i el va col·locar al mercat per 570 mil euros. La parella i els fills s’han instal·lat a un pis al barri de Vallparadís pel que han pagat 300 mil euros. L’habitatge és molt més gran que el que deixen i el diferencial els ha permès liquidar la hipoteca i quedar lliures del deute.
L’èxode es concentra especialment a les cocapitals vallesanes de Terrassa i Sabadell. En el cas d’Ègara, els nous residents procedents de l’Àrea Metropolitana busquen habitatge més econòmic, bones comunicacions -les estacions de FGC i Rodalies- i un entorn natural a peu de ciutat.
Per les oficines immobiliàries de la ciutat també hi passen parelles que “juguen” amb el patrimoni. És el cas d’un matrimoni amb problemes econòmics sobrevinguts que ha llogat el seu habitatge al barri del Poble Nou de Barcelona i, amb els ingressos, paga la hipoteca de la capital i la del nou habitatge que ha comprat al sector de Can Roca de Terrassa. La parella, amb fills adolescents, està “encantada amb l’operació i amb la seva nova vida a la ciutat”, explica el seu comercial.
Per fer front a una situació d’empobriment econòmic o per alliberar deute, Terrassa cotitza de nou com a destí residencial. El teletreball també ha influït en la decisió de moltes persones que, descartada l’obligatorietat d’anar físicament a l’empresa o a l’oficina, fugen de Barcelona cercant un entorn més assequible i amable.
El mercat de compra
El fenomen també es dóna en el mercat del lloguer, el dominant en aquest moment. “Són persones que busquen un lloguer més assequible i, amb la nova llei de l’Habitatge del 19 de setembre de 2020, no és fàcil -apunta Baco-. Per retallar despeses de manera significativa en el lloguer a Terrassa, cal anar als barris de la ciutat i no tothom està disposat”.
Alguns dels nous terrassencs deixen rendes de 1.500 euros mensuals a la capital catalana per instal·lar-se a pisos de 800 o 900 euros a Terrassa.
La diferència també es dóna en el mercat de la compra. A Barcelona, els preus tornen a pujar i Terrassa viu un moment de contenció. El metre quadrat a l’Eixample de Barcelona està a 5.600 euros i a Terrassa, al barri de Vallparadís, ronda els 2.300 euros.
Els preus, però, comencen a repuntar a la ciutat per dues raons. El gerent de Don Piso explica que “la demanda estimula els preus i, d’altra banda, hi ha propietaris que estan cansats de retallar preus durant els darrers anys i decideixen tornar a valors més alts i esperar a veure com es comporta la demanda”.
Durant 2020, Barcelona ha perdut 13 mil habitants i una bona part ha optat per desplaçar la residència a entorns menys estressants. Al Gremi de la Construcció del Vallès explica que darrere les reformes a habitatges hi ha l’arribada de “famílies amb fills i parelles entre 35 i 45 anys que busquen casa o pis a un barri perimetral per la proximitat de la C-58 i de l’Anella Verda”.
El confinament ha disparat la demanda d’habitatges amb terrasses o patis, espais oberts que permetin gaudir de l’aire i el sol sense sortir de casa. “Són persones que deixen un pis petit a Barcelona sense balcó i aposten per quedar-se un pis o una casa de segona mà i reformar-la”, comenta Toni Palet, president del Gremi.
A Barcelona ha caigut la compravenda d’habitatges i a Terrassa creix. El fenomen es traduirà aviat en el saldo migratori d’ambdues ciutats. Molts d’aquest moviment no es tradueixen de manera immediata en altes al padró. Els migrants, especialment els llogaters, es prenen un temps per comprovar que s’adapten bé al nou entorn. En aquest moment, el volum de ciutadans que arriben a la ciutat des de Barcelona és superior al que deixa Terrassa per instal·lar-se a la capital.
Àtic de lloguer per 700 euros
A Can Boada, Sant Pere i Pere Parres, el retrat de l’activitat immobiliària defineix prou bé què està passat a la ciutat. Ho explica José María Marín, franquiciat de Tecnocasa al carrer Transversal de Terrassa i a la Rambla Fabra i Puig del barri de Sant Andreu, a Barcelona.
“Estan incrementant les vendes d’habitatges a parelles que vivien de lloguer i pagaven entre 650 i 700 euros al barri. No volen marxar i ara troben pis de compra amb una hipoteca d’entre 400 i 500 euros i amb una entrada del 20% del preu del pis”, explica.
Ells llogaters arriben a Terrassa del barri de Sant Andreu. “Busquen un entorn amable i proper, familiar. Són persones que fugen de Barcelona després del confinament i que han deixat lloguers de 800 euros per un pis d’una habitació”. Marín explica que troben a Terrassa “qualitat de vida, tranquil·litat i pocs altercats”. Una de les parelles que ha passat per les oficines de Tecnocasa a la recerca d’un lloguer més econòmic fora de Barcelona “ara viu a un àtic a Sant Pere per 700 euros al mes”.
