L’important: ja no es pot tallar la llum a una persona vulnerable i no es provoca un sobreendeutament de famílies amb pobres recursos. Això és, per a la tinenta d’alcalde Lluïsa Melgares, el més rellevant de l’acord aconseguit aquesta setmana per la Generalitat, les administracions locals i Endesa per a condonar el deute d’electricitat a milers de famílies a Catalunya. A Terrassa, aquest deute acumulat va fregar els 2.000.000 d’euros entre 2015 i 2020. Fa un parell d’anys, l’amenaça d’un tall de llum afectava a 838 llars de la ciutat que devien 922.551 euros a la companyia de subministrament.
L’acord entre l’ens autonòmic i l’empresa és “molt positiu” per a la tinenta d’alcalde de Territori i Sosteniblitat. Segurament arriba tard, perquè la llei que serveix de base per al conveni, la norma de mesures urgents, és de 2015. Mentrestant, el deute anava augmentant. Lluïsa Melgares recorda el punt d’inflexió que va suposar la carta de la companyia rebuda per l’Ajuntament a l’agost de 2019, quan la companyia elèctrica va reclamar el deute egarenc i Terrassa va encapçalar un moviment de protesta de consistoris de Catalunya.
Amb el conveni, Endesa assumeix el 100% del deute acumulat de les famílies entre els anys 2015 i 2018, i la meitat del deute dels anys 2019 i 2020. Del 50% restant es faran càrrec les administracions i la Generalitat. I a partir de l’1 de gener de 2021, l’empresa subministradora assumirà el 50% del deute generat en el futur. Segons el Govern català, els acords amb Endesa serviran de model perquè l’Administració negociï la condonació del deute amb la resta de companyies subministradores de serveis d’electricitat i gas.
Melgares valora aquest pas: ja hi ha un document pràctic per a treballar. I insisteix: “no es pot tallar la llum a una persona considerada vulnerable pels Serveis Socials”.
Els okupes
La tinent d’alcalde destaca un assumpte a treballar partint de la nova situació: la situació dels okupes. El govern municipal vol que Endesa instal·li comptadors en habitatges ocupats il·legalment, precisament com a mesura de control, pero la companyia s’hi nega.
El conveni és un punt de partida. La quantitat que finalment pertoqui pagar als governs municipals sortirà també de la Generalitat, subratlla Melgares, que deixa clar que l’Ajuntament “farà el possible” perquè el deute en un futur sigui el mínim. Entre 2015 i 2020, ascendia a 1.967.304 euros a Terrassa.
