Dins de la campanya municipal de commemoració del Dia Internacional de la Dona, Terrassa va recordar ahir la figura de Quitèria Tarragó, primera dona regidora a la ciutat, el 1937, llevadora i sindicalista, en un homenatge que l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 no va permetre celebrar l’any passat.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat dels portaveus municipals va rebre Llorenç Montalà, alcalde de Les Piles, d’on era originària Tarragó, i Carol Aguirre, regidora de Cultura del municipi, així com els besnebots de l’homenatjada Joan i Maria Carme Humet, que van visitar la placa commemorativa que s’ha instal·lat a l’edifici que va ocupar fa anys la Clínica Maternal de La Gota de Llet, al carrer de la Unió, on va treballar Tarragó com a llevadora, un ofici des del qual va lluitar per perquè les dones poguessin donar a llum en espais adequats, així com per la professionalització dels sanitaris.
A la seu de l’Arxiu Històric de Terrassa es va presentar el llibre "Quitèria Tarragó Casellas. La primera regidora de Terrassa"que ha escrit Teresa Rodríguez Herrerías. També es va inaugurar una exposició sobre aquesta dona pionera, que tot i néixer a la Conca de Barberà es va traslladar de ben petita al Vallès. La mostra, que es podrà veure fins al 30 d’abril, repassa la trajectòria vital, professional i política de Tarragó a través de deu plafons amb imatges, documents i informació escrita sobre els seus orígens familiars, la seva etapa com a teixidora, com a llevadora i com a primera consellera de la ciutat, recordant també el Consell de Guerra contra ella l’any 1942 després de ser denunciada per roja, lladre de marits o anticatòlica, entre d’altres.
Quitèria Tarragó va ser condemnada a dotze anys de presó. Apartada de la seva professió i carregant amb acusacions falses, va aconseguir la llibertat condicional amb la condició que fixés la seva residència fora de Terrassa. Després d’un temps vivint a València, va intentar refer la seva vida a Barcelona.
Per tot això, Ona Martínez, regidora de Memòria Històrica de Terrassa, va definir-la ahir com "una dona pionera i lluitadora que va saltar murs i trencar vidres", assegurant que "les dones que avui som regidores no ho seríem sense ella". L’edil va explicar que al Consistori li agradaria donar el seu nom a un carrer, fer-la filla adoptiva i incorporar-la a la galeria de persones il·lustres del saló de plens.
