Què faria vostè si arribés a les seves mans la cartilla bancària i documentació personal d’una altra persona? El més probable és que contactés amb la policia o usés un altre camí de rectitud perquè la persona damnificada recuperés el que és seu. El que va fer una dona va ser molt diferent: es va fer passar per la titular de la documentació i va comprar cotxes. Almenys, sis vehicles. I clar, a la víctima li van arribar reclamacions d’entitats financeres i de les administracions públiques exigint els pagaments d’impostos de circulació. Tan atabalada estava, que va sofrir ansietat. L’estafadora ha estat condemnada i haurà de pagar 60.526,04 euros d’indemnització, la major part a entitats financeres.
No se sap com l’acusada es va possessionar dels documents, però per al cas és irrellevant: no estava imputada per la sostracció, sinó per l’ús que va fer del que no era seu i per falsificar papers. Processada i damnificada havien coincidit alguna vegada en el bar en el qual treballava l’estafadora, però a penes es coneixien. Fa ja uns quants anys d’allò, i per això l’encausada, una jove quan va cometre els fets, una dona de 43 anys ara, s’ha beneficiat d’una circumstància atenuant molt qualificada: la de dilacions indegudes pel retard del procés.
Allò va ocórrer entre octubre i novembre del 2003. L’acusada tenia en el seu poder la cartilla bancària i documentació d’una altra dona (aquesta va denunciar l’extraviament o furt d’aquests objectes) i es va presentar en diversos concessionaris de venda de vehicles.
Va acudir primer a un de la carretera de Montcada, a Terrassa, on va finançar la compra d’un Seat León per 18.440 euros. Va rubricar el contracte imitant la signatura de la víctima, com va fer en les següents visites a concessionaris. En un de Rubí, a la carretera de Molins de Rei, va finançar la compra d’un Peugeot 206 per 14.500 euros. En un establiment de l’avinguda de Jaume I, a Terrassa, va adquirir per finançament un Renault Kangoo per 13.939,80 euros. Al carrer Pau Claris, a Barcelona, es va fer amb una moto Honda CBR valorada en 10.646,24 euros i a Cornellà de Llobregat va comprar una Aprilia per 2.320 euros. En un concessionari de l’avinguda de Jaume I va adquirir un Citroën Xsara. La quantia del finançament era aquesta vegada de 13.885,20 euros, però el préstec va ser cancel·lat. El cotxe va tornar al concessionari i l’import, a la financera.
La propietària de la documentació, aliena als tripijocs de l’estafadora que signava contractes falsificant la seva signatura, va començar a rebre notificacions. Destinatària d’una allau de reclamacions, es va veure immersa en episodis d’ansietat. Les entitats financeres li reclamaven diners, i li reclamaven diners també terceres entitats que havien adquirit els deutes, li arribaven papers de jutjats i d’institucions públiques, de la Diputació, d’ajuntaments, que la instaven a pagar els impostos de vehicles de tracció mecànica. La damnificada es va veure inclosa en fitxers d’informació sobre persones insolvents.
Quan el procés judicial va avançar, l’advocada de la víctima va demanar una indemnització de 20.000 euros pels danys morals i els perjudicis que li va ocasionar aquella voràgine de reclamacions. No obstant això, el tribunal de l’Audiència Provincial que ha condemnat a la falsificadora estipula, en el seu cas, una reparació de 3.000 euros. La resta de diners a abonar per l’encausada, fins als 60.526,04 euros, és per a les financeres.
L’acusada va cometre els fets i ho va confessar sense embuts. Tenia el DNI de la víctima i la seva cartilla i es va fer passar per ella per adquirir vehicles, cotxes i motos, simulant la signatura de l’altra dona en els contractes. Se li van mostrar els documents i ella va confessar la seva culpa. Això sí, només va reconèixer haver comprat quatre vehicles, no sis. Per si la confessió de la processada era insuficient, la sentència posa de manifest també la declaració d’un agent del Cuerpo Nacional de Policía que va participar en la investigació dels fets i va concloure que l’estafadora havia comprat els sis vehicles. En tots els casos, segons el tribunal, l’acusada va utilitzar “idèntica dinàmica comisiva”. Una experta en cal·ligrafia va assegurar que els documents els havia signat l’acusada.
Delicte continuat
El tribunal ho té clar: la imputada va cometre un delicte continuat de falsedat en document mercantil en concurs medial amb un delicte continuat d’estafa. Va suplantar la identitat de la víctima i va mostrar el seu DNI i la seva cartilla per a subscriure els sis contractes. Està provada la manipulació falsària per a comprar cotxes i motos que, almenys al principi, l’acusada va gaudir com a part del seu patrimoni. Les financeres no van poder obtenir la devolució dels diners, perquè li ho reclamaven a la persona que res tenia a veure amb les compres.
La pena no pot ser alta, no obstant això, a causa del gran retard experimentat pel procediment judicial, instruït a Sabadell. Entre la perpetració dels fets i la celebració del judici van passar més de 17 anys, quan la causa no semblava molt complexa des del punt de vista jurídic, com sosté el tribunal. El procés es va alentir de manera greu, fins al punt que la primera declaració, la de la perjudicada, es va prendre l’octubre del 2004, gairebé un any després de la reobertura d’unes diligències que havien estat arxivades al principi.
Després, el procediment es va enredar en una sèrie d’inhibicions d’actuacions, exhorts a entitats financeres per si volien emprendre accions i altres actuacions. La pena queda minorada en un grau i l’acusada és condemnada a un any i nou mesos de presó i al pagament d’una multa de 1.080 euros. I a abonar 18.440 euros a una financera, 14.500 a una altra, 13.939,80 a una tercera i 10.646,24 euros a una altra.
La sentència només inclou responsabilitat civil en quatre de les compres que va efectuaar, perquè s’entén que en les altres dues transaccions, els diners ja van ser recuperats.
