És possible que aquesta exposició “Epidèmies i pandèmies. L’enemic invisible” del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) que inaugurem avui sigui la més important a tot Catalunya. Segurament ho és per superfície i per intensitat, però cal ser prudent per si de cas”. Són paraules del director del MNACTEC, Jaume Perarnau, durant l’obertura i presentació de la mostra sobre una qüestió sanitària de rabiosa actualitat perquè ens ha tocat conviure amb una pandèmia global, la de la Covid, des de fa més d’un any.
L’exposició impulsada des del museu proposa un recorregut pel passat, present i futur d’aquestes malalties infeccioses que poden arribar a tenir efectes devastadors en tots els àmbits, essencialment el de la salut però també en el socioeconòmic, educatiu, cultural… Ho fa de manera molt pedagògica i visual. Explica els conceptes de malaltia, salut, brot, epidèmia i pandèmia així com les principals i grans epidèmies que ha patit la humanitat i Catalunya i presenta avenços científics i tecnològics per lluitar contra aquestes malalties que fan perdre moltes vides.
El director del museu va subratllar que, amb aquesta mostra, constatarem també que “el que vivim ara no és un fet extraordinari malgrat que ens ho sembli perquè ho patim en primera persona”. En aquest sentit es va referir al fet que les epidèmies i pandèmies han estat inherents a l’evolució humana”. I aquí cal remetre’s, per exemple, a grans pandèmies com la de la pesta negra (entre 1346 i 1353) i de la grip espanyola (1918) però també d’altres que han fet la seva aparició com la verola, el tifus, el còlera, la grip asiàtica aviar… Malalties que en alguns casos han tingut el seu origen en animals perquè aquests tenien alguna infecció que ha traspassat a l’ésser humà.
Noves malalties infeccioses que irrompren de sobte en l’escenari vital i amb les què cal posar tots els mitjans i recursos necessaris per a lluitar-hi. Cada vegada que irrompen en la societat activen el sistema sanitari i, per descomptat, els equips científics, especialment els de l’àmbit de la medicina per descobrir vacunes i medicaments que puguin ser aptes per erradicar la malaltia o si més no per aminorar-la. Com ha passat ara amb la Covid-19.
Doctors eminents
L’exposició del MNACTEC, per exemple, destaca l’eminent tasca dels científics que van excel·lir. Un d’ells és el doctor català Jaume Ferran i Clua (1851-1929) que va desenvolupar la vacuna del còlera. El director del museu, Jaume Perarnau, va fer referència a Ferran i Clua perquè va recuperar i preserva parcialment el seu fons fotogràfic. El mateix director va assenyalar que “aquesta exposició d’ara, de fet, té el seu punt de partida en la figura humana i professional d’aquest metge. Volíem dedicar una mostra i, amb la pandèmia, l’hem reconvertit donant prioritat a les malalties infeccioses de la humanitat”. Al costat d’aquest metge, l’exposició repassa també figures com la de Francesc Piguillem i Verdacer, gràcies a qui es va dur a terme l’any 1800 la primera campanya de vacunació a Catalunya i a la resta de l’Estat amb la vacuna contra la verola, la de Martí Carbonell i Juanicó, que va aconseguir que els infants més petits de dos anys disposessin de vacunes trivalents i antipoliomelítiques o Frederic Xavier Bosc i José, que va col·laborar en el descobriment de la relació entre el virus del papil·loma humà (VPH) i el càncer de coll d’úter. Tots aquests científics van estat molt vinculats al Laboratori de Microbiologia de Barcelona, de l’any 1886, que va ser un laboratori de recerca pioner i que va estar liderat pel doctor Ferran. I després de saber sobre malalties contagioses i científics, el visitant podrà endinsar-se en objectes, instruments i material mèdic que es van idear i aplicar a les persones afectades.
Objectes destacats
El relat acull un espai vivencial que podria ser un laboratori mèdic amb tot d’aparells de la pràctica professional. I continua amb tres objectes molt destacats: un carro-estufa de desinfecció de principis del segle XX, que facilitava l’esterilització de roba i objectes i que va contribuir a frenar la propagació d’epidèmies a principis del segle XX; un pulmó d’acer que s’utilitzava a partir de 1930 en hospitals i centres de salut per tractar principalment la poliomielitis, i un respirador d’Engström, per a pacients amb greus dificultats respiratòries.
Objectes històrics que sobten pel seu volum i per la seva estructura molt dimensionada.
Quan s’observen impacten perquè, a més, estan situats davant de fotografies molt grans en blanc i negre de sales de sostres alts plenes de llits amb malalts. Unes imatges que evocaven hospitals com el de Sant Pau de Barcelona i més a prop el recordat Hospital del Tòrax, a la carretera de Terrassa a Matadepera, reconvertit en el Parc Audiovisual o abans l’Hospital de Torrebonica a la carretera de Terrassa a Sabadell.
La visita guiada submergeix el visitant en uns subterranis inhòspits on hi havia malalts i, al final del túnel, les instal·lacions per a la desinfecció.
Es tracta d’una exposició molt pedagògica i, per tant, la mostra d’aquest “enemic invisible” o virus infecciós que pot ser mortal s’ha estructurat en una sèrie d’apartats per fer un seguiment cronològic i no perdre’s. Perquè l’objectiu, com tot museu, és què el relat expositiu de coneixement arribi a totes les edats.
Perarnau també va avançar ahir que s’acompanyarà d’activitats paral·leles com visites guiades, conferències i presentacions de llibres. Tot gràcies a una tasca intensa i feixuga on ha primat, com sempre, el rigor. La responsable ha estat Esther Font i ha col·laborat el Museu d’Història de Medicina de Catalunya a Barcelona.
