Ella tenia diagnosticat un trastorn adaptatiu mixt i un trastorn depressiu. Ell, trastorn de la personalitat i oligofrènia límit. Tenien molts deutes i escassos ingressos. Van contactar amb una empresa d’inversió que els va oferir reunir tots els crèdits en un. I van ser enganyats: van signar uns papers que no eren per unificar crèdits sinó per vendre el seu habitatge i comprar el de l’estafador, habitatges situats a Terrassa. Aquestes són dues de les víctimes d’una empresa de gestió financera el responsable de la qual (un d’ells) ha admès la culpa i la condemna que implica: dos anys de presó i una multa de 720 euros. La companyia ha estat declarada responsable civil subsidiària.
L’empresa encara s’anunciava a internet després de la sentència condemnatòria. Van ser dos els processats: l’acusat que ha acceptat la seva responsabilitat i ha estat jutjat i condemnat, i el seu companyó, una dona, que està en rebel·lia processal. Les acusacions, tant la pública com la particular, van qualificar els fets de delicte continuat d’estafa i van demanar la pena de set anys i sis mesos de presó, amb multa de 4.320 euros.
La situació, però, va canviar en el judici, quan el Ministeri Fiscal va rebaixar la pena inicial sol·licitada perquè en el cas concorria una circumstància atenuant, la de dilacions indegudes, pels retards en el procés. Les diligències prèvies es van obrir en el 2005. La defensa i l’acusació particular es van adherir a les conclusions definitives presentades per la Fiscalia: dos anys de presó i multa de quatre mesos amb quota diària de 6 euros. Només faltava el “sí” de l’acusat, la seva confessió. Es va declarar culpable. La sentència, de l’Audiència Provincial, ja és ferma.
Culpable d’estafa continuada, culpable d’enganyar dues persones malaltes i en moltes dificultats econòmiques i a altres dues que travessaven greus problemes econòmics. I a un home discapacitat. Tot va començar l’abril del 2004. L’acusat era “inversor econòmic especialitzat” en préstecs a particulars directament o a través d’una empresa de “gestió integral” de la qual l’imputat n’era administrador únic. La sentència assegura (i el processat reconeix) que l’inversor i el seu companyó es van posar d’acord “tant en els mitjans com en la intenció” per procurar-se “un guany patrimonial indegut en perjudici de tercers”.
Una parella, ella amb trastorns mentals, ell igual (amb una discapacitat del 66%), tots dos llastrats per càrregues i deutes, amb ingressos magres, es va posar en contacte amb la companyia que codirigia l’acusat. Aquest els va oferir la possibilitat de reunir tots els crèdits pendents en un només i sortir els primers de la llista de l’ASNEF. Això va ser l’abril del 2004. El setembre del mateix any, l’acusat i una altra persona van perpetrar els fets. Sabien de l’objectiva dificultat de les víctimes per valorar l’abast econòmic real del seu consentiment. I van fingir que subscrivien un mer contracte de reunificació i refinançament de deutes i préstec dinerari. Però van signar una altra cosa.
Van signar que ells, els perjudicats, venien a l’acusat el seu habitatge per un import de 162.273 euros. I ells reconeixien en els documents haver rebut de l’acusat 25.773 euros abans de la venda. I la resta del preu de venda (136.500 euros) es retenia pel comprador per cancel·lar la hipoteca que gravava l’habitatge, en la qual se subrogava l’acusat. En realitat, l’estafador ni va lliurar els 25.773 euros ni va cancel·lar la hipoteca, que van continuar pagant les víctimes perquè res sabien de la transferència de la propietat.
No sols això. Els enganyats van signar també la compra de l’habitatge de l’acusat, per import de 162.273 euros, exactament la mateixa xifra de l’anterior operació. Els compradors es van obligar en el mateix contracte a satisfer els diners en el termini de dos mesos. En els documents es feia constar que el venedor lliurava als compradors unes claus de l’habitatge perquè el poguessin ocupar a títol de “precari” en aquests dos mesos.
El setembre del mateix any, 2004, l’inversor va enganyar a altres dues persones, un home i una dona, també endeutades i amb pocs ingressos. Poden vostès reunificar crèdits, sortir dels llistats del ASNEF, etc. El mecanisme d’engany va ser idèntic a l’anterior: els estafadors van simular la signatura d’un simple contracte de refinançament de deutes i préstec, però van subscriure contractes de compravenda d’immobles. Els damnificats van vendre el seu habitatge de Terrassa a l’acusat (per 111.187 euros) i reconeixien haver rebut amb anterioritat 56.687 euros i deien saber que el processat retenia la resta dels diners per pagar la hipoteca.
Com en el cas anterior, el malfactor ni va cancel·lar la hipoteca ni va lliurar els diners. I els perjudicats van continuar pagant les quotes. I van signar també la compra de l’habitatge de l’acusat. Per quants diners? Exacte: per 111.187 euros, que havien de pagar en dos mesos, podent viure en l’immoble durant aquest temps en “precari”.
Incapacitat per un jutjat
El 21 d’octubre, amb anàleg procediment, l’estafador va enganyar un home que havia estat incapacitat judicialment per un jutjat de Terrassa. L’acusat i el seu companyó, de nou, van fingir unificar deutes i l’acusat va comprar la meitat del pis de la víctima, per 50.500 euros, diners que l’estafat afirmava (en l’escrit) haver rebut abans de la venda. Però, per descomptat, el culpable de l’estafa no havia lliurat res. En la mateixa operació, va vendre un pis al discapacitat, amb les mateixes condicions que les altres víctimes.
L'”inversor”, nascut el 1953 en una població de Palència, ho va confessar: era autor d’un delicte continuat d’estafa. La sentència el condemna a ell i a l’empresa com a responsable civil subsidiària i anul·la, almenys, una de les operacions de compravenda realitzades en aquella successió de fraus a persones en dificultats.