El que hi ha al carrer, mare meva! Una, dos tres, fins a cinc furgonetes dels mossos i dos cotxes patrulla”, comentava una activa membre de la PAH a la seva interlocutora mentre anava i venia, creuava, es comunicava amb senyals amb un company. En efecte, el carrer de Roca i Roca, en el seu últim tram, al costat del de Mossèn Tatcher, estava pres pels Mossos d’Esquadra, que ahir van desplegar un espectacular operatiu per desallotjar un bloc de pisos okupat des de feia més de tres anys. La finca té catorze habitatges. Al final del matí, només tres van ser desallotjats. Els habitants de la resta de pisos van veure ajornat el desnonament.
Els Mossos d’Esquadra van arribar a les 9.15 hores. Van tallar el trànsit del carrer de Roca i Roca, al barri de Sant Pere Nord, entre el carrer de Frederic Mistral i el de Mossèn Tatcher, i l’accés des de baix, des del carrer de Gallifa. Era cridaner veure la filera de furgonetes (cinc vehicles) amb agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (Arro), els dos vehicles ordinaris de seguretat del mateix cos i una ambulància activada en prevenció d’alguna indisposició.
La carnisseria de la cantonada va haver de tancar les seves portes perquè el matí no apuntava bé. Qui entraria en la botiga estant el carrer com estava, en ebullició de policies en un bloc de pisos en el qual convivien famílies discretes amb individus conflictius?
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Terrassa era allà, interessant-se pels habitants que havien contactat amb el grup d’ajuda antidesnonaments. Eren un parell o tres de famílies. “Estem esperant la comitiva judicial”, explicava la integrant de la plataforma. Un jutjat havia resolt un desallotjament massiu, de tots alhora, per deixar expedit un bloc de pisos propietat d’un banc en el qual les primeres okupacions es van dur a terme el 10 de novembre del 2017. Dies després, vigilants de seguretat privats van ser destinats a la protecció de la finca i un d’ells va sofrir un atac d’ansietat.
Un apunyalat
El procediment judicial ha seguit el seu curs, amb anades i vingudes d’habitants, amb renovació de personal, amb uns buscant tranquil·litat i amb uns altres generant conflictes. El novembre passat, un home va ser apunyalat i va estar a punt de perdre un braç. “La Justícia ha de ser més minuciosa, ha de personalitzar els casos. Hi ha famílies bones que ocupen perquè no tenen més remei que fer-ho i es comporten en els seus habitatges com es comportaven abans en altres llocs. Després hi ha altres incívics. Que es busquin la vida”, exposava amb claredat un veterà lluitador contra els desnonaments.
La comitiva judicial no es va fer esperar molt. Entrava en el bloc a les 9.35 hores. Els mossos van custodiar els funcionaris, però la situació no era més tibant que en altres desallotjaments amb menys policia present. La d’ahir era especial per l’envergadura de l’operatiu, derivat al seu torn de la magnitud de l’okupació i de les característiques d’alguns residents de l’edifici. La intenció del jutjat, a instàncies de l’entitat propietària, era fer fora a tots els habitants alhora.
Espera
La situació s’anava aclarint. Uns veïns van començar a treure estris de casa seva en bosses d’escombraries. Uns altres romanien a l’espera mirant el panorama des de les finestres. Els mòbils tiraven fum. Un cridava als Serveis Socials. Un altre feia consultes amb el col·lectiu d’ajuda. “El jutjat anirà primer pels casos conflictius”, apuntava un membre de l’entitat.
Uns operaris entraven portes de seguretat especials per col·locar-les en els habitatges que serien desallotjats en uns minuts. A les 10.40 hores, el gruix de l’operatiu dels mossos va iniciar la retirada. Només es van quedar efectius de la comissaria per donar cobertura de seguretat als manyans. I es quedaven també gairebé tots els ocupants. Dels catorze habitatges, només en tres (dos baixos i un tercer) es va executar el llançament previst: eren pisos ocupats per persones joves, sense fills, i alguns sense empadronar. Gent de pas, segurament. El desenllaç va constituir un èxit per a la PAH? “No del tot. Un èxit seria aconseguir un lloguer social”, va contestar un membre de la plataforma. Els desnonaments d’onze pisos estan ajornats. El procediment continua.
Tot va començar el novembre del 2017 amb una ocupació iniciada en dues fases. Els nous veïns de la zona van entrar en vuit habitatges en uns pocs dies, en una operació segurament planificada. Els primers vuit pisos es van ocupar el 10 de novembre del 2017. La resta, quatre, el 19. Van tombar les portes, les de fusta, convencionals, i les de ferro, antiocupacions. Tant feia. Els pisos eren nous, per habitar. El banc ja havia encarregat la seva comercialització a una empresa immobiliària, però els okupes van arribar abans. S’havien possessionat de dotze dels catorze pisos en una operació ràpida.
Incidents
En aquells primers temps se succeïen els altercats, sobretot als carrers, als voltants de la finca. El mateix 10 de novembre ja va intervenir la Policia Municipal. El 23 del mateix mes, un altre cop.
Els mossos també van enviar diverses vegades efectius al sector i van obrir diligències informatives després que un vigilant, contractat pel banc com a sentinella de l’edifici per evitar més ocupacions, sofrís un atac d’ansietat per una agressió verbal. El servei de seguretat funcionava 24 hores al dia, els set dies de la setmana, i el seu objectiu era evitar que els dos pisos encara lliures uns baixos, caiguessin també en mans d’okupes. Però van caure. Ahir van ser desallotjats precisament dos baixos i un tercer pis.
