Per modèstia, Bartolomé es mostra al principi reticent a explicar la història en què es va veure involucrat fa una setmana, aquell relat d’instints, carreres, tensió en la nit de calma truncada. No es vol donar importància, però accedeix perquè potser pot servir a algú, al noi que “no és dolent”, a tornar al camí que aquella nit va abandonar i que li pot costar rodar i rodar en tombs i reixes i ombres. Bartolomé Serrano s’esforça per transmetre consells al jove al qual va perseguir. No el coneix però vol dir-li alguna cosa a través d’aquest diari: “Això és per a tu. Tothom es mereix una segona oportunitat i has de pensar en el que vas fer la setmana passada. No crec, com em vas dir, que tinguis problemes per menjar. Més aviat penso que t’has ficat en algun embolic i no saps com sortir-ne d’ell. T’aconsello que demanis ajuda, que hi ets a temps. Potser vas tenir sort a trobar-me a mi. No m’equivoco en les sensacions i sé que ets bona persona, però vas tenir un mal dia i has d’arribar a la conclusió que vas cometre una ximpleria. Tot ve per alguna cosa i potser això va passar per alguna cosa”.
