Va proposar al seu amic el següent: constituïm una empresa a Miami, teva al 90%, meva al 10%, el projecte és viable, hi ha negoci allà, tenim aquests clients i treballs, necessitem diners per invertir i posar en marxa el projecte. Però va resultar, segons l’acusació, que l’amic va posar diners, molts, i que del negoci, res de res, presumptament. El fiscal afirma que l’impulsor de la inversió enganyosa va cometre, almenys, un d’aquests dos delictes: estafa agreujada, amb una xifra defraudada de 114.150 euros; o apropiació indeguda, en la quantitat de 36.650 euros. I reclama una condemna de presó, de dos anys i sis mesos a quatre anys.
Fa vuit anys del començament de l’ensarronada entre amics, un cas que es va denunciar a Terrassa i que va investigar el jutjat d’instrucció número 3 d’aquesta ciutat. El març del 2013, l’acusat va contactar amb la víctima, un home dedicat el sector de la construcció i el manteniment, al qual li unia una relació d’amistat i professional.
L’empresari confiava en el seu amic, que li va proposar crear als Estats Units una societat de la qual tots dos en serien socis. Ell, al 10%. L’empresa de l’amic-víctima tindria el 90%. El damnificat va accedir. Segons el fiscal, va confiar en la proposta "en virtut de la relació d’amistat i professional que els unia i de la credibilitat que atorgava a l’acusat en el seu àmbit de treball". La societat a constituir en l’estat de Florida estaria dedicada a treballs de manteniment i reparació en el sector de la construcció. Li va posar un nom en anglès. La paraules "construction" i "investments" figuraven en la denominació.
Un pretext
D’acord amb el que manifesta l’acusació pública, tot era pura façana i el processat mai va tenir la intenció veritable que la societat desenvolupés els fins acordats. En realitat, era un pretext perquè l’enganyat lliurés diners.
Entre març i octubre del 2013, el presumpte ensibornador va comunicar al seu amic "que hi havia nombroses possibilitats de negoci i va simular l’existència de presumptes clients i treballs a realitzar". Va arribar fins i tot a viatjar als Estats Units i va remetre a l’altre home diversa documentació per a sustentar el que li deia. L’informava dels tràmits per a constituir la societat i, per descomptat, de la necessitat d’abonar diners per posar en marxa el projecte.
Entre maig i octubre d’aquell any, el perjudicat va lliurar diverses sumes per al suposat inici de l’activitat econòmica i perquè l’acusat pogués obtenir un permís de treball que permetés desenvolupar el pla. Els diners van ser lliurats en efectiu, a través de xecs o amb transferències bancàries.
El total: 114.150 euros. El 7 de maig, la víctima va transferir 18.150 euros des del seu compte al de l’esposa de l’imputat. El 22 de juliol, la xifra d’una altra transferència va ser de 2.500 euros d’un compte a l’altre. Un altre lliurament va ser de 14.500 euros en efectiu. El processat va obrir en un banc americà un compte al qual hi van anar a parar 25.000 euros (33.013,11 dòlars) que la víctima va obtenir prestats d’una altra persona. El 3 d’octubre es va fer un altre traspàs, aquest de 15.000 euros, i el 8 i el 30 d’octubre es van emetre al portador dos xecs, un de 5.000 i un altre de 2.500 euros, contra un compte. En la causa obra una transferència de 1.500 euros duta a terme el 30 d’octubre.
La Fiscalia afirma que el 4 d’octubre, l’encausat havia transferit 50.000 dòlars (36.650 euros) aprofitant que el seu "soci" (el damnificat) va consentir que disposés d’un compte. Es tractava, segons el fiscal, d’acreditar solvència econòmica perquè l’imputat aconseguís el permís de treball als USA. Segons sosté l’acusació, el presumpte estafador es va quedar amb la major part dels diners i va deixar en el compte de la firma recentment constituïda un saldo de 3.004,99 dòlars. I va donar de baixa una contrasenya per poder controlar el compte a nom de la societat que s’havia obert en el banc americà.
Judici
El defraudat va comprovar que no hi havia constància documental que la seva empresa fos sòcia de la societat creada i que aquesta societat cridada a grans assoliments no havia operat ni realitzat cap activitat als Estats Units, diu el fiscal.
L’Audiència Provincial de Barcelona ha assenyalat el judici per a dilluns vinent, 15 de març. L’inversor, de 48 anys, està cridat a asseure’s en la banqueta com a presumpte autor d’un delicte d’estafa agreujada o, si no és així, de manera alternativa, com a responsable d’un delicte d’apropiació indeguda. L’acusació pública reclama per al primer il·lícit una pena de quatre anys de presó, una multa de 3.600 euros i el pagament d’una indemnització de 114.150 euros al perjudicat. Pel segon delicte la petició fiscal és de dos anys i sis mesos de presó i el pagament d’una responsabilitat civil de 36.650 euros.
