Estava amb ella, però tenia una ordre d’allunyament respecte de la mateixa dona, i el va enxampar la policia. Havia infringit una mesura cautelar i ha estat condemnat per això, però amb una eximent: la d’alteració psíquica. La pena és de quatre mesos de presó.
El 8 d’octubre del 2019, un acte d’un jutjat de violència contra la dona va imposar a l’imputat la prohibició d’acostament a la seva parella. No havia d’aproximar-se a menys de 300 metres del seu domicili, el seu lloc de treball o "qualsevol altre lloc" on es trobés la dona fins que es dictés una sentència ferma sobre el procés judicial.
Les mesures d’allunyament van ser notificades a l’encausat, però unes setmanes després l’home va ser vist en companyia de la seva parella. Estaven junts, almenys, el 29 de novembre del 2019, a les 13.25 hores, a la plaça de la Cultura, a Poble Nou-Zona Esportiva. L’ordre d’allunyament continuava vigent i l’identificat havia incorregut en una presumpta responsabilitat penal.
Facultats limitades
La Justícia afirma que així va ser, que l’acusat va incomplir l’ordre i que és culpable d’un delicte de trencament de mesura cautelar. No obstant això, el retret penal no se li aplica amb el màxim rigor perquè els tribunals han estimat una circumstància eximent incompleta: la d’anomalia o alteració psíquica, perquè el processat presenta una intel·ligència per sota del límit normal i sofreix una hemiparèsia (disminució de la força motora o paràlisi parcial que afecta un braç i una cama del mateix costat del cos) i una malaltia epilèptica. Té trets de la personalitat desadaptatius i immadurs i en aquell temps, quan el van sorprendre amb la seva parella, tenia les facultats limitades.
L’Audiència Provincial, que ha vist l’apel·lació contra la primera sentència condemnatòria d’un jutjat penal, descarta que les patologies de l’acusat el convertissin en inimputable. Sí que comprenia parcialment la il·licitud de la seva acció.
