Terrassa

El preu del lloguer baixa un 6,5% i pugen els contractes

La crisi del coronavirus s’ha fet notar en molts àmbits i els seus efectes han arribat també al sector immobiliari. Terrassa va tancar l’any 2020 amb un preu mitjà del lloguer de 604,03 euros al mes l’últim trimestre, el què suposa un descens interanual del 3,57% i del 6,49% en termes trimestrals. No obstant això, la mitjana anual de l’any 2020 és superior a la del 2019, passant de 615,08 euros al mes a 623,26 euros al mes, quelcom que s’explica per les pujades de preu experimentades els altres tres trimestres de 2020.

De fet, després de la baixada de preus iniciada l’any 2008, després de l’esclat de la bombolla immobiliària, es va produir un estancament entre 2010 i 2015 però des d’aleshores l’evolució ha estat a l’alça, igual que a les altres ciutats de més de 70.000 habitants de la demarcació de Terrassa: Rubí i Sant Cugat.

Així ho indica l’informe que ha fet públic la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, basant-se en les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Per sota de la mitjana catalana
El preu mitjà del lloguer del quart trimestre de 2020 a Terrassa es troba bastant per sota del de Barcelona, que es va situar en 939,10 euros al mes i també del català (734,33 euros al mes). A més, la nostra ciutat és la que té un preu més baix d’entre tots els municipis de la comarca amb més de 70.000 habitants. Al Vallès Occidental, encapçala la llista Sant Cugat, amb 1.182,41 euros al mes, seguit de Rubí, amb 689,02 euros i Sabadell, amb 669,22. Totes aquestes ciutats també han experimentat un descens intertrimestral tot i que no tan accentuat com el de Terrassa. Així, a Barcelona la caiguda ha estat del 4,12%, a Sant Cugat, de l’1,82%; a Rubí, de l’1,89% i a Sabadell, del 5,53%. En termes interanuals, tots els municipis han viscut caigudes, tot i que lleugeres, a excepció de Sant Cugat, on hi ha hagut un tímid augment del 0,87%.

Pel que fa al nombre de contractes, en la variació interanual, aquest cau en tres de les poblacions objecte d’aquesta anàlisi de la Cambra de la Propietat. A la capital catalana el descens va ser d’un 8,98%, amb un total de 12.199 nous contractes. Per la seva banda, a Sabadell se’n van signar 925 (-0,75%) i a Sant Cugat, 493 (-19,05%).

En canvi, a Rubí i Terrassa es van produir augments. Al primer d’aquests dos municipis hi va haver un increment del 5,26% i 320 nous contractes de lloguer durant el quart trimestre de 2020. I Terrassa és la segona ciutat on se’n van formalitzar més, en concret, 1.188, el què suposa un creixement del 5,23%.

La Cambra de la Propietat ja considerava en el seu estudi anterior, el del tercer trimestre, la possibilitat d’una rebaixa del preu dels lloguers d’habitatges. Ara assenyala que el moment actual indica que hi ha una inseguretat econòmica, sous baixos i manca de confiança en el futur, que fa que l’esperat canvi de tendència de lloguer a compra d’habitatge, no es confirmi.

Locals comercials
Un altre dels aspectes que preocupa l’entitat és el dels locals comercials i d’oficines. Apunten que en aquest punt hi ha una incertesa total i una manca de demanda i un excés d’oferta, que es mantindran previsiblement o fins i tot s’accentuaran i que amb els efectes de les vendes de productes i serveis en línia fan predir un futur obscur. En aquest sentit, des de la Cambra consideren que “valdria la pena que els Ajuntaments facilitessin la conversió de locals en planta baixa en habitatges, complint, òbviament les normes relatives a habitabilitat”.

Joan Planas, secretari de l’entitat, explica que és una demanda que ja van fer a l’últim govern municipal socialista, però que “ha quedat en un calaix”. Planas reconeix que a Terrassa l’oferta d’habitatge ja és gran i que el preu de compravenda ha baixat, però assegura que “com més oferta, millor” perquè així baixarien encara més els preus.

“Aquests locals tancats no tenen cap perspectiva de futur i estem malbaratant capital quan els podem reconvertir en habitatge. Un 70 o un 80% es podria reconvertir i tot i que la normativa de comunitats de propietaris no hi posa traves, la urbanística, sí. La normativa municipal obstaculitza el canvi”, lamenta.

Planas apunta l’interès comú en que el preu de compravenda baixi encara més després que l’esperat canvi de tendència de lloguer a compra d’habitatge no es confirmi. “La gent no té diners i la inestabilitat econòmica i la inseguretat quant al futur fa que els ciutadans prefereixin encara el lloguer a la compra. Una hipoteca et lliga de per vida; en canvi, un lloguer, no, i tot i que els preus de compravenda han caigut molt, aquest descens no és suficient”, diu.

Normativa de contenció
La Cambra de la Propietat no s’aventura a fer prediccions dels resultats que es donaran al llarg d’aquest any 2021, però “al moment actual d’emetre aquest informe, els lloguers d’habitatges baixen, segurament per la confluència de tots els factors esmentats, i entre ells la normativa legal de contenció de lloguers”, sostenen.

Respecte a aquesta llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge que va entrar en vigor el 22 de setembre de 2020, des de l’entitat asseguren que “la seva incidència en aquestes dades fa efecte”, però entenen que la seva repercussió serà encara més decisiva en els mesos venidors, en el cas que encara sigui vigent, ja que l’afecta un recurs d’inconstitucionalitat.

En aquest sentit, Planas recorda que la normativa afecta aquells habitatges que constitueixin la residència permanent de l’arrendatari (amb algunes excepcions) on el preu màxim que es pot concertar és el menor dels preus entre el que resulti de l’índex de referència mitjà (preu del metre quadrat x superfície útil) i el preu que consti en el darrer contracte d’arrendament que s’hagi fet d’aquest habitatge (si el contracte és posterior al 22 de setembre de 2015) actualitzat amb l’índex de garantia de competitivitat (IGC).

El secretari de la Cambra assegura que aquesta normativa té uns efectes molt negatius per als seus associats. “La gran majoria són petits propietaris que depenen d’aquests ingressos com a complement a la seva pensió”, denuncia.

En aquest sentit, Planas explica que molts propietaris de pisos i cases s’estan decantant últimament més per a la venda que no pas per posar aquests habitatges per llo-gar.

Davant aquesta situació, el secretari de la Cambra confia que la llei acabarà sent considerada inconstitucional perquè “el Parlament de Catalunya no té competències per regular els preus dels arrendaments urbans, sinó que aquesta és una competència que té en exclusiva l’Estat”.

To Top