Dia d’emocions, ahir, a la presentació en línia del llibre "La petita història de l’Eseiaat (UPC-Terrassa)", que ha il·lustrat la coneguda artista catalana Pilarín Bayés seguint el fil conductor de la professora de l’escola Núria Salán. Diem emocions perquè així es va expressar tota la taula de representants presidida pel rector de la Politècnica, Francesc Torres, des de l’escola, i també l’artista des de casa seva, a Vic, perquè no s’havia pogut desplaçar per la Covid-19.
El llibre, que formarà part de la vasta obra il·lustrada per Pilarín Bayés, inclou un recorregut històric de la gran Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual (Eseiaat) des de la seva fundació l’any 1901 fins a l’actualitat, de la mà d’en Quim, el seu director fictici, la seva filla Núria i el seu fill Martí. El Quim és l’encarregat de conduir als seus fills per aquest passeig ple de coneixement i sorpresa i que, al final, seduirà sobretot a la Núria, qui exclamarà que vol ser enginyera.
Una picada d’ullet en femení volguda i esperada perquè ha estat la professora Núria Salán, una de les docents més perseverants en la incorporació de la dona a l’enginyeria, qui ha treballat braç a braç amb Pilarín Bayès per fer la publicació. Salán va explicar que ambdues contactaven per internet; enviant les fotografies per fer les il·lustracions i conversant de l’ADN de l’Escola Industrial d’Enginyers que, de fet, és l’origen del que avui és el campus de la UPC a la ciutat.
Hi som tots
Salán va revelar que "el primer esborrany de la Pilarín en blanc i negre em va provocar un calfred perquè ella endevinava el meu pensament. Tot va ser molt fàcil". La Pilarín, des de Vic, va coincidir i va recordar la seva feina. "En aquesta història, amb versió artística, he volgut reflectir l’anhel de progrés de la ciutat; l’esperit de la indústria, del tèxtil, de les dones que hi treballaven i que portaven els seus fills a les fàbriques, i associat a la formació, als estudiants", va indicar l’artista, que va afegir: "Per cert, un d’aquests estudiants va ser el meu marit i sempre parlava d’aquest esperit de superació dels terrassencs". Salán va apuntar també què el professor protagonista, Quim, i els seus fills estan inspirats en persones molt conegudes i va acabar dient que, de fet, "hi som tots perquè tots ens poden veure en fisonomies de la Pilarín". L’artista, que ha acceptat ser la padrina de la promoció d’enguany, va afegir que anhela venir a la ciutat per acomplir amb la invitació "perquè em farà molt feliç està a prop vostre".
"La petita història de l’Eseiaat (UPC-Terrassa)" s’emmarca en el 50è aniversari de la UPC. El rector, Francesc Torres, es va mostrar complagut per la fita del seu desenvolupament sostenible i va significar que l’acte d’avui (ahir per al lector) representa l’esperit de la Politècnica. Així mateix, va reivindicar el capital humà. "L’ànima de l’escola són les persones no pas les parets", va dir. Torres, com en altres vegades, es va posicionar a favor de l’estructura territorial de la UPC i de la vinculació que les escoles tenen amb la ciutat com, per exemple, a Terrassa que, fins i tot, estan dins la trama urbana, perquè són claus en la dinamització del seu entorn, especialment en l’àmbit industrial i empresarial però també sociocultural.
Binomi
El director de l’Eseiaat, Xavier Roca, també es va referir a l’aliança de l’escola d’enginyeries de la UPC amb la ciutat. "L’escola va néixer l’any 1902 i celebrarà 120 anys l’any vinent. Al llarg d’aquest temps ha creat talent, ha generat riquesa i ha transformat la ciutat i el territori. L’edifici es va construir totxo a totxo i s’ha erigit gràcies a milers d’alumnes, docents i personal de serveis".
Roca va admetre que en un llibre de 16 pàgines és difícil resumir més d’un segle d’història i va felicitar Pilarín Bayés per saber plasmar amb tant d’encert el tarannà de l’escola d’enginyers. "El llibre m’ha emocionat", va confessar el director acadèmic, qui va definir l’Eseiaat com "oberta, inquieta, curiosa i innovadora". El regidor de Cultura, Josep Forn, es va sumar a emfatitzar el binomi de l’escola i la ciutat que han caminat sempre en paral·lel".
