El primer tren de Ferrocarrils de la Generalitat va arribar a Terrassa a les 6 del matí del dia dels Sants Innocents de 1919. Uns anys abans, Carles Emili Montañés, cofundador de FGC, volia portar el tren al Vallès, però no disposava ni de recursos econòmics ni de la tecnologia necessària. Va ser llavors quan va decidir "contactar amb l’enginyer nord-americà Frederick Pearson per convèncer-lo que portés els diners i la tecnologia", explica Antoni Gras. Comenten que un dia assolellat, l’Emili va portar Pearson a Montserrat, des d’on "a primera hora del matí es veien fumejar les fàbriques a la plana de Barcelona i a la plana del Vallès. Pearson va veure clar que hi havia negoci per al tren i va invertir en la línia del Barcelona-Vallès".
Als anys 40, al Vallès els trens de FGC eren el primer mitjà de transport per a professionals, comerciants i ciutadans que es desplaçaven a Barcelona a fer gestions o al metge. Eren els primers anys de la postguerra i, en plena autarquia, amb poc accés a recanvis i combustible, el parc de vehicles era molt limitat.
Molts viatgers feien 4 trajectes al dia. Ho feien amb els tradicionals bitllets de cartó dur, amb bitllet, abonament o passis, aquests darrers per a militars, policies, funcionaris i treballadors de la companyia.
