El govern va anunciar ahir que destinarà un paquet d’ajuts de 2 milions d’euros a les persones i els sectors més afectats per la Covid-19. La mesura forma part de l’estratègia municipal per 2021 i 2022, anys en què espera tancar la pandèmia i afrontar una nova etapa de reactivació de la ciutat durant el període 2022-2030.
L’anunci el va fer l’executiu durant el ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat, en el què es va aprovar per unanimitat de tots els grups una proposta de resolució amb 13 acords que recullen les línies de treball per a la recuperació.
Entre els més destacats, la millora de l’oferta pública d’educació i la redacció d’un pla per a l’èxit educatiu; un pla d’activació local per a la recuperació econòmica, amb tots els agents socials i econòmics i en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030; un paquet de polítiques de formació i ocupació que inclouen programes formatius i d’inserció laboral.
Els partits també han acordat la convocatòria d’un procés participatiu, on la ciutadania pugui opinar sobre les estratègies del futur postpandèmia. El document parla també de garantir l’equilibri territorial, digitalitzar l’administració pública i de posar les persones al centre de les decisions polítiques.
El primer ple de l’Estat de la Ciutat en els darrers dos mandats va transitar ahir entre la mà estesa de l’oposició al govern per entomar el repte de la recuperació econòmica, i la crítica a la gestió de l’executiu durant el mandat i especialment en el darrer any de pandèmia.
El govern, però, no va entendre que l’oposició examinés la seva tasca i va retreure al PSC i a Ciutadans que no se centressin més en la reflexió sobre la situació de Terrassa, donat que el debat era sobre l’Estat de la Ciutat.
Des del primer moment, Tot per Terrassa va fer una crida a anar “més enllà dels partidismes” en un moment “de transició entre l’abans i el després de la pandèmia”, va dir Jordi Ballart.
L’alcalde va obrir el torn de debat amb un retrat de la situació actual. Va recordar que la Covid-19 deixa un balanç de gairebé 500 morts a la ciutat, 17 mil aturats, 3 mil més que fa un any, i 18 mil ciutadans en ERTO. “Hi ha 42 mil persones demandants de feina en aquest moment a Terrassa, un 150% més que el març de 2020”.
La ciutat ha respost a la pandèmia “amb generositat, solidaritat i un civisme extraordinari”. Dotze mesos després de l’estat d’alarma, “avui som una ciutat més forta i unida. Capaç de resistir, perquè som capaços de fer pinya i sumar”. La reactivació de la ciutat girarà, va dir Ballart, entorn la salut, l’economia, la feina i la protecció social de les persones i les famílies més vulnerables.
Dels tuits als fets
En el torn de debat, Junts per Terrassa va mostrar l’actitud més “constructiva”. En diverses ocasiona va oferir la mà al govern per afrontar els reptes de futur.
La portaveu Meritxell Lluís va qüestionar que, en el seu discurs, Ballart se centrés en el pla de xoc i en la resposta a la Covid i no en les propostes de futur. Després de la pandèmia, diu, caldrà una campanya per donar suport al comerç de proximitat, “fomentar l’economia social i circular” i “crear un bon ecosistema d’innovació. L’Ajuntament ha de liderar el desenvolupament econòmic”, defensa JxT.
Ciutadans també va mostrar la seva predisposició “a arribar a acords”, però va deixar clar que no desaprofitaria l’oportunitat de qüestionar el govern en una sessió telemàtica i pública.
El portaveu Javier González va dir que “hi ha una dissonància entre els discursos grandiloqüents del govern i la realitat”. El regidor va mencionar les relacions de l’Ajuntament amb la Generalitat -“no s’ha fet res en dos anys”-; la política d’habitatge públic -“no han construït i no es posen d’acord ni amb grans tenedors ni amb la Sareb”-; i la mobilitat. “La revolució verda és un eslògan”, va apuntar González.
Les crítiques més dures van arribar ahir des del PSC. Alfredo Vega, president del grup municipal, va advertir que si el govern havia generat grans expectatives a principis de mandat “ara n’haurà d’escoltar la valoració”.
Els socialistes creuen que l’executiu viu “més en l’autocomplaença que en l’autocrítica” i que, superats els pitjors moments de la Covid, “ara cal passar de les xarxes socials a la realitat”. Vega també va acusar Tot per Terrassa de “populisme”, d’estar “més atent a Instagram i a les fotos que a la gestió”.
La pandèmia “no pot justificar la paràlisi” d’un govern que acumula un “llarg llistat d’expectatives frustrades: municipalitzacions, rieres, menjadors escolars, transport públic”, va enumerar Vega. Les mesures transformadores, va defensar, “venen de l’anterior mandat, com el Pla de Residus, la recollida lateral, l’ordenança de Mobilitat, el Pla Local d’habitatge o el Pla Director d’Esports”.
Bastons a les rodes
Des de l’executiu, Núria Marín va respondre atacant i va recordar l’oposició que el ple era “sobre l’Estat de la Ciutat, no de l’Ajuntament ni dels partits”. La portaveu va retreure l’oposició haver posat “bastons a les rodes” durant els pitjors moments de la pandèmia i al PSC que actués “per dolor i frustració per no tenir el govern de la ciutat. Hem trobat manca de reconeixement de les coses que hem fet i que vostès no van fer en 40 anys”.
El to d’ERC va ser diferent. El soci, Isaac Albert, va preferir fer una crida a la unitat.”Necessitem reactivar-nos i transformar-nos per trobar un futur per als terrassencs i això requereix treball compartit”.
Albert va recordar que la Covid ha “actuat com accelerador”, que les pitjors conseqüències de la crisi estan per arribar i que estem davant de “canvis estructurals profunds, anem a un canvi de paradigma, a un nou escenari”. En el futur, “bona part del mercat laboral no serà estable ni econòmicament suficient”. A les portes de la recuperació, el portaveu d’ERC apel·la “al realisme, sense renunciar a l’ambició”.
Els barris
La ciutadania va tenir veu en el ple sobre l’Estat de la Ciutat. Hi van participar dues AAVV -Can Palet de Vista Alegre i Can Roca- i la Federació d’Associacions de Veïns (FAVT). Les primeres van portar a la sessió les reivindicacions pendents i la FAVT va llegir un llarg llistat d’objectius pendents, entre ells voreres més accessibles i la municipalització del transport públic i del subministrament elèctric.
També hi van participar la Cambra de Comerç (vegeu article adjunt) i l’ANC, que va demanar “un model de participació ciutadana amb capacitat de decisió i no merament consultiu”.
