La proposta dels grups municipals de batejar tres nous espais o equipaments públics de la ciutat ha posat sobre la taula les competències i la situació a la qual s’enfronta la Comissió del Nomenclàtor. En junta de portaveus, els partits van plantejar l’oportunitat que la decisió sobre el canvi de nom d’un casal, biblioteca o local on es prestin serveis municipals quedés exclosa de les competències de la comissió.
La raó, agilitzar els processos i alliberar aquests "batejos" de condicions com la d’haver d’esperar que passin cinc anys de la mort de la persona homenatjada. Aquest és un dels principis que es respecta a l’hora de posar o canviar el nom d’un carrer. Es pretén blindar el carrer del risc d’un escàndol o informació compromesa "postmortem". La Comissió del Nomenclàtor, però, necessita ampliar el seu cens d’espais susceptibles de "batejar" i no reduir-lo. La ciutat de Terrassa no ha crescut des del "boom" immobiliari de la dècada del 2000 i són molt pocs els carrers, passatges o avingudes disponibles per incorporar a la llarga llista de noms pendents de trobar un espai.
Rosa Boladeras recorda que tots els processos "es fan de manera participativa. La voluntat és que tothom quedi satisfet amb la decisió que es prengui, establir criteris i no prendre cap decisió unilateral". Respecte a futurs canvis en el reglament de la Comissió del Nomenclàtor, "de moment tot segueix igual i si cal revisar algun mecanisme, ho farem".
