Aquest veí de Torre-sana va sorprendre fa un parell de setmanes un lladre a casa seva. Era de nit, es disposava a dormir, va sentir sorolls, es va aixecar, va anar al menjador i allà va veure l’intrús, que havia entrat en el pis pel balcó. Intentava robar-li el televisor. Va fugir pel mateix lloc en veure’s sorprès, però la policia el va detenir una estona després. La víctima desgrana la seva intensa experiència d’aquella nit d’esglais i intrepideses. I de contenció, perquè l’agreujat es va contenir per no despertar la seva filla petita i estalviar-li un glop amarg. La nena no es va assabentar de res.
Va ocórrer el divendres 12 de febrer. Tot va començar a les 23.30: “La nena dormia. Em vaig anar al llit. Vaig apagar la llum del dormitori i vaig posar l’hora en l’alarma per despertar-me l’endemà. I llavors vaig sentir un soroll”.
No va concedir importància a aquest primer so, per inusual que pogués semblar. Es podia tractar del veí, va pensar. Però va arribar un segon soroll: “Vaig tenir el pressentiment que alguna cosa estranya passava. Vaig sortir de l’habitació i vaig caminar pel passadís a les fosques. Primer vaig mirar en el lavabo però no vaig veure res”.
Va seguir endavant i des del passadís va albirar la figura d’un individu. La víctima es va ajupir en un moviment instintiu per mirar a l’intrús, un jove vestit de negre que estava desarmant la tele per a emportar-se-la, amb un parell: “En un primer moment vaig pensar a saltar a sobre d’ell, però de seguida vaig descartar la idea. Vaig pensar en la meva nena, quin panorama. Si s’arriba a assabentar, allò li hagués marcat per sempre”.
No va saltar a sobre del malfactor, que ni tan sols portava llanterna, però sí que el va increpar. “Que m’estàs robant”, li va dir. El delinqüent es va girar, va veure la víctima, es va tornar a girar, va obrir la finestra corredissa del balcó per la qual havia entrat en el pis grimpant i va tornar a baixar.
L’habitatge es troba en una primera planta d’un bloc de pisos i el lladre havia aprofitat uns sortints dels baixos per enfilar-se al primer. Va córrer el finestral i va entrar en casa aliena. L’afectat va sortir al balcó per veure la fugida de l’assaltant: “Hi havia dos tipus més esperant-lo. Ja els coneixem, són uns ‘okupes’ que viuen en una casa en aquest mateix barri”.
El perjudicat només havia vist un intrús, però està convençut que abans hi havia entrat un companyó. És a dir, que van ser dos els delinqüents que aquella nit es van enfilar per la façana i van violar el seu domicili. No sols van estar a punt de robar el televisor; l’home va trobar el seu ordinador portàtil dipositat en el terra, al costat de la finestra, preparat. Segons sospita el perjudicat, aquell segon lladre segurament va sortir del pis uns segons abans que l’altre tipus fos sorprès per la víctima.
Què van fer els tres individus aquells al carrer, amb l’agreujat al balcó recriminant-los el robatori? No van dissimular ni es van escapolir amb prudència i discreció, sinó que es van engrandir: “Em van dir que si tenia ous baixés al carrer”. A sobre, amb aquestes.
Els tres subjectes van marxar de la zona i la víctima va trucar als serveis d’emergències. Una dotació de la Policia Municipal es va presentar a Torre-sana. Mentrestant, segons li consta al denunciant, una patrulla dels Mossos d’Esquadra es creuava amb tres sospitosos a Ca n’Anglada: “Suposo que per despistar no es van dirigir al lloc on viuen, a Torre-sana, sinó que van voler fer rodeig. La policia em va ficar en el cotxe patrulla per recórrer uns carrers i intentar identificar els individus aquells. I els vaig reconèixer. Vaig identificar el lladre”.
Identificats
El sospitós va ser detingut pels agents locals per un delicte de robatori amb força, que també van denunciar als dos acompanyants de l’intrús per saltar-se el toc de queda. Els tres identificats són joves, d’origen marroquí, veïns de Torre-sana, i creuen que estan darrere de diversos fets delictius perpetrats en el barri en els últims mesos. La víctima ho té clar: “Són els mateixos que van robar dins de la meva furgoneta el 6 de desembre. Quatre setmanes després d’aquell robatori vaig sortir una nit al balcó a fumar-me un cigar i un d’ells tafanejava pels cristalls de la furgoneta. ‘Si vols te l’obro’, li vaig dir. Va voler despistar-me i va marxar perquè estava segur que el coneixia”.
El denunciant es dirigeix a la finestra per mostrar per on va entrar el lladre de negre al qual va espantar aquella nit. Toca el marc i assegura que instal·larà un pany o un passador per dins.
