El Museu Tèxtil, amb més de 130 mil peces, una àmplia biblioteca i una base de dades amb més de 70 mil fotografies, va ser el primer de l’Estat de la seva especialitat i avui en dia és tot un centre de referència europeu en el seu àmbit. Aquest any compleix el 75è. aniversari.
El 1946, a una ciutat on el soroll de les màquines de tints i filatures marcava el ritme dels carrers, els industrials del tèxtil es van activar per museïtzar el sector. Va ser l’empresari i financer Josep Biosca Torres qui va tenir la idea de comprar peces de valor històric i es va fer amb una primera col·lecció de teixits d’Ignasi Abadal Soldevila. Era la llavor del primer museu tèxtil de l’Estat espanyol, que es va fundar a Terrassa un 21 de febrer amb la vocació d’esdevenir un centre d’estudis i de recerca, un espai on estudiants, empresaris i artesans poguessin instruir-se.
75 anys després, el Museu Tèxtil és un referent públic de la cultura tèxtil del país i capdavanter en la recerca, conservació i documentació, contribuint mitjançant les col·leccions que conserva a la seva posada en valor i al desenvolupament de la història del país.
assessor del projecte silknow
El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és un consorci des del 1995, on hi té presència l’Ajuntament de Terrassa a més de la Diputació de Barcelona. El museu és reconegut per la seva llarga trajectòria, per impulsar la transferència de coneixements i per oferir uns serveis especialitzats de qualitat.
Ara mateix participa com a assessor del projecte europeu Silknow. Com explica Sílvia Carbonell, la directora, "ens han demanat assessorament en el tema del vocabulari tècnic i la digitalització dels teixits".
El Museu també forma part d’una xarxa "juntament amb museus de Mataró, Premià, Arenys de Mar, Sabadell i Barcelona i col·labora amb les universitats i l’Escola d’Enginyers", explica la directora, que afegeix que "la xarxa és important perquè tothom aporta articles i coneixements. Ara estem treballant en l’elaboració d’un vocabulari tècnic en català, castellà i anglès. La denominació dels objectes i peces ha de ser la correcta. Per exemple, què dius, banyador o vestit de bany?". Aquest projecte "està liderat per Sílvia Saladrigas, que fa molts anys que treballa en aquests temes".
Públic virtual
Des de l’arribada de la Covid-19, amb el museu obert només uns dies a la setmana, bona part dels esforços han anat enfocats a potenciar el públic virtual a través de les xarxes socials i actualment es treballa en la virtualització de les exposicions i en la fotografia 3D de les peces d’indumentària i complements -que també estan disponibles en línia- i en oferir una versió renovada del banc d’imatges IMATEX, que estarà disponible a partir del pròxim mes de maig.
IMATEX, que es va crear l’any 2016, "va ser una de les primeres bases de dades en línia del país". Avui compta "amb més de 31.000 documents i més de 70.000 fotografies disponibles". Entre altres coses, hi ha una gran quantitat de peces modernistes.
Hi ha vestits, capes, barrets, bosses, jaquetes, faldilles, mitges, bates, bruses, manteletes, mantellines, xals, enagos, ventalls i altres complements com ombrel·les, cortines, cobrellits, mocadors, tovalloles, a més de patrons i dels mostraris de teixits.
La directora explica que amb la crisi de la Covid-19 "és difícil fer trobades amb altres museus" però no per això s’ha deixat de treballar i fer recerca. "No ho hem deixat de fer mai", assegura. També explica que ara "les col·leccions estan ordenades" i fa constar el seu agraïment a tots els treballadors del museu. "Tenim un equip molt entusiasta i que fa una gran feina, un treball que de vegades no es veu".
Les últimes exposicions que s’hi han inaugurat són "L’atracció del blanc, la seducció de la fibra", que es pot visitar fins al 4 d’abril, i "El Modernisme i les flors", fins al 9 de maig. D’altra banda, s’han reprès les activitats del club de lectura "Fil per randa" i el mes que ve està prevista l’activitat "Com vestien nenes i nens entre 1750 i 1950?" del cicle Secrets de Museu.
Un dels grans projectes d’aquest any per celebrar el 75 aniversari és "una exposició de les peces estrella del museu -teixits, indumentària, complements, mostraris- que s’inaugurarà a la tardor i anirà acompanyada d’un catàleg de referència de les col·leccions".
El patrimoni local
Carbonell en destaca "les peces coptes i medievals, les sedes del segle XVIII, la col·lecció Tolosa, el Modernisme i els mostraris del patrimoni terrassenc. Al principi -comenta-, el Museu no tenia peces terrassenques perquè potser no hi havia perspectiva per valorar-les, però des que les fàbriques han tancat ens hem dedicat a recuperar el patrimoni local". Els darrers anys s’han incorporat vestits de modistes terrassenques i també s’ha fet un gran esforç en col·leccionar indumentària modernista.
La directora també assenyala que el catàleg de l’exposició inclourà "articles d’especialistes destacats", entre ells d’un net de qui va ser el primer director del Museu, Francesc Torrella Niubó."Si la situació de la pandèmia ho permet, volem fer més activitats", continua explicant Carbonell, "per commemorar l’aniversari i per explicar els projectes de futur".
De cara al novembre, "està previst que se’n celebri la tercera edició", el tema de la qual serà "Ensenyar i aprendre. La transmissió del coneixement en la moda i el tèxtil". Carbonell explica que "aquest any serà en part presencial i en part en ‘streaming’ perquè hi puguin participar experts d’arreu del món". En l’edició anterior hi va prendre part fins i tot gent del Japó.
Els darrers anys els esforços s’han dedicat a la documentació del fons, a l’ampliació de la base de dades i al catàleg de la biblioteca en línia vinculat al Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, amb un fons antic del segle XIV fins a principis del segle XX incorporat a la Memòria Digital de Catalunya. A la vegada, es duen a terme cada vegada més activitats pedagògiques i les mostres temporals permeten fer programes d’activitats per al públic escolar, general i especialitzat.
El Museu també "rep moltes consultes d’altres entitats i dona assessorament a les fires modernistes de La Garriga, Canet i Barcelona, a més de participar en la de Terrassa".
