Va arribar a la teulada després d’escalar un mur de tres metres, es va ficar dins de l’edifici per uns forats i va voler sostreure uns tubs de coure, però no els va robar perquè el van enxampar uns mossos. El lladre va ser acusat d’un intent de robatori amb força i el van condemnar a set mesos i quinze dies de presó, però una segona sentència ha rebaixat la pena a tres mesos per la demora del procés. És una circumstància atenuant.
El 4 de setembre del 2012, quan estaven en voga els robatoris de metall a mansalva, l’acusat es va dirigir a un immoble situat a la Rambleta del Pare Alegre.
Eren les 3.35 de la matinada. El sospitós, d’origen marroquí, va grimpar per una paret posterior, d’uns tres metres d’altura, fins a arribar a la teulada. Com que aquesta, de fibrociment, estava travessada per forats, l’assaltant es va introduir en l’immoble a través d’aquests orificis. Aquests mateixos forats van usar els mossos d’esquadra per introduir-se en aquell lloc, després de sentir els sorolls procedents de l’interior.
Els policies el van sorprendre allà. L’imputat no va oposar resistència. És més: va confessar el que havia intentat fer. Va reconèixer l’escalada i va admetre que volia robar tubs de coure, però al mateix temps va voler deixar clar, en el seu descàrrec, que no es va endur el material perquè no podia sortir amb els tubs d’aquella finca. La defensa del processat es va acollir a aquesta circumstància per adduir que no va haver-hi un robatori intentat, sinó un desistiment: el lladre va fer marxa enrere per iniciativa pròpia. Però la Justícia desestima aquesta al·legació.
Sorolls
Els mossos van sentir sorolls, la qual cosa implicava que l’acusat no estava en situació d’inactivitat allà dins, segons dictaminen els magistrats per tombar els arguments d’apel·lació. El que es va cometre aquella nit va ser un robatori en grau de temptativa. El que sí que té en compte l’Audiència Provincial de Barcelona en resoldre el recurs de la defensa és la circumstància atenuant de dilacions indegudes. El procediment va experimentar un retard no justificable.
Aquesta circumstància no és qüestionable: el judici es va celebrar sis anys després dels fets, quan la instrucció, en realitat, no va comportar cap complexitat. Això determina el tribunal. Només es van realitzar dues diligències d’investigació: la declaració del sospitós i la de l’amo de la finca assaltada, que no va reclamar indemnització pels fets. La demora en la tramitació de la causa és clamorosa, segons el parer del tribunal, que va decidir estimar l’atenuant “molt qualificada” de dilacions: la pena imposada baixa de set mesos i quinze dies de presó a tres mesos.
