Barcelona ha estat la primera ciutat catalana en fer-li una “opa” a Endesa. Des del 30 de juny de 2018 la companyia ha perdut els 34 milions de la factura anual que liquidava l’administració de la capital catalana.
Fet el pas, l’enllumenat de la via pública, els semàfors i el subministrament als edificis municipals i els centres cívics reben electricitat de l’empresa pública Barcelona Energia. La distribuïdora es proveeix de les plaques fotovoltaiques del Fòrum i de la planta de tractament de residus del Besòs, a banda d’altres recursos renovables.
Eloi Badia va explicar ahir a Terrassa que el canvi de model a escala de Catalunya haurà d’avançar en tres àmbits. El primer, “l’autoconsum compartit, hi haurà milions de productors amb autoconsum”, particulars o comunitats de veïns amb plaques solars a les teulades. L’objectiu és l’autogeneració -defensa- i l’obligació de les administracions és posar els instruments per democratitzar l’energia”.
El segon àmbit té a veure amb qui ven l’electricitat. Actualment, hi ha diferents comercialitzadores al territori, però la ciutadania “ha de saber que es pot gestionar sense afany de lucre i des de la perspectiva pública”.
Finalment, Badia insisteix en el fet que acabar amb el monopoli d’Endesa sobre la producció elèctrica a Catalunya “requereix canvis legislatius al Congrés”. Mentre no es modifiqui la legislació, les grans operadores continuaran controlant el gruix de la producció i els sistemes de facturació.
El regidor de Barcelona recorda que quan es consulta a la població, l’aposta per les energies renovables i per l’autoproducció és rotunda. “A Alemanya han fet centenars de referèndums sobre la preferència per una xarxa elèctrica pública o privada i els alemanys demanen un control públic de l’energia”. Respecte al què pot fer el món local, de la mà de la Generalitat, Badia apunta tres iniciatives: inversions, plans de contingència i regulació.
