El món local va donar ahir un cop de puny sobre la taula dels oligopolis elèctrics. Terrassa va acollir la constitució de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), que aposta per “impulsar la titularitat, la propietat i la gestió pública de la xarxa elèctrica del país”, en paraules de Carles Caballero, regidor de Sostenibilitat i Energia de Terrassa i president de la nova entitat. Els municipis volen “trencar l’oligopoli” de les elèctriques, afirma Marta Jofre, regidora d’Espai Públic i Medi Ambient de Vilanova i la Geltrú i tresorera de l’AMEP. També liderar la transició energètica, empenyent cap a un model “democratitzador. Estem per recuperar el control de la xarxa, perquè qui controla la xarxa controla el model i l’accés a l’energia, que és un dret bàsic”.
Qui integra l’AMEP?
En formen part 74 municipis, que representen a 3 milions de ciutadans, el 40% de la població catalana, i quatre entitats, entre elles l’Associació Catalana d’Enginyeries sense Fronteres. Entre els municipis participants hi ha Barcelona que, des del juliol de 2018, té comercialitzadora elèctrica pública (Barcelona Energia), Tarragona, Girona i Lleida; grans ciutats com Terrassa, Vilanova i la Geltrú, i petits municipis com Tàrrega, Tornabous o Menàrguens. Carles Caballero va anunciar ahir que aviat la llista de localitats de l’AMEP creixerà.
Què proposa?
Els municipis volen tenir un paper actiu en la transició energètica i proposen un nou model que passa per “la producció d’energies renovables, l’abandonament de l’energia nuclear i els combustibles fòssils i la modernització de la xarxa de distribució”, apunta l’alcaldessa de Tàrrega. La UE impulsa el desplegament de les renovables i ha fixat l’objectiu de la neutralitat climàtica pel 2050. “L’Estat s’ha compromès a assolir el 42% d’energies renovables en 10 anys, però estem al 8% a Catalunya i al 18% a Espanya”.
En un primer estadi, els ajuntaments treballaran per “desconnectar” de les operadores el subministrament de les instal·lacions i equipaments públics. En aquest canvi de model, diuen, “la ciutadania ha de tenir un paper actiu en la producció, no només en el consum, impulsant projectes de proximitat” a través, per exemple, de comunitats de productors.
Contra l’oligopoli
Els municipis van deixar clar ahir que estan “per trencar l’oligopoli” de les elèctriques i per “recuperar el control de la xarxa, per garantir l’accés a l’energia”, afirma la vicepresidenta de l’AMEP. Els municipis van recordar els talls de llum del gener, que en plena onada de fred van deixar sense servei i “sense informació” al 5% de la ciutadania catalana. “La Generalitat, el regulador, desconeixia què estava passant -afirma Eloi Badia, regidor d’Aigua i Energia de Barcelona-. Els talls estan relacionats amb una mala planificació i avui a Catalunya som presoners d’Endesa”.
El repte de la “desconnexió” “és gegant”, va reconèixer ahir Marta Jofre, “davant d’un oligopoli que no està disposat a compartir el negoci. Però qui controla la xarxa controla el model i l’accés a l’energia és un dret bàsic”. Els municipis recorden que el repte “és possible si ho fem col·lectivament” i afegeixen que els municipis ja ho han fet “amb AGBAR i SOREA”, impulsant municipalitzacions de la gestió de l’aigua.
El repte legislatiu
El desembre de 2018 va entrar en vigor la directiva europea de les renovables, que té un termini de transposició a la legislació estatal fins al 30 de juny de 2021. La norma estableix el “desplegament eficient de les energies renovables”, aposta per l’autoconsum, la generació descentralitzada i l’impuls de petits projectes, enfront de renovables a gran escala.
Pel que fa als consumidors, la directiva reconeix el dret a l’autoconsum i l’emmagatzematge d’energia, la participació en comunitats locals d’energies renovables, els drets dels petits projectes a estar exempts de licitacions i a la simplificació administrativa. Europa reconeix que el desplegament d’aquest nou model dependrà en bona part “de la capacitat de posar-lo a la pràctica de les autoritats locals, les que tenen competències en urbanisme, habitatge, ordenació i planificació del territori”.
El terrassenc Carles Caballero va recordar ahir que, a quatre mesos del límit per a la transposició de la directiva, “l’Estat només ho ha fet parcialment”. El paraigua legal de la UE per a la transició cap a un nou model més sostenible requereix que els estats incorporin les novetats a les seves legislacions.
Fins ara Espanya no ha fet una aposta clara per les renovables. Pocs incentius a l’autoconsum i una inversió mínima en polítiques verdes han jugat a la contra d’un territori amb la millor matèria primera: el sol. A Espanya, des del 2015, l’anomenat “impost al sol” ha penalitzat amb un peatge la instal·lació de plaques solars.
Caballero recorda que “el sol produeix 7 mil vegades l’energia que consumeix la totalitat de la Terra. Ja tenim la tecnologia i ara els actors que treballaran en aquesta direcció”. El president de l’AMEP insisteix que en aquest procés tenen “un paper fonamental les administracions públiques, els excedents per atendre la pobresa energètica i els petits productors”.
