La conclusió: “Almenys ja no ho tindran tan fàcil”, comentava el responsable d’una de les botigues assaltades, l’Orange de la Plaça Vella, mentre observava ahir els bancs de pedra que l’Ajuntament ha instal·lat davant de l’establiment i de sis comerços més del Centre. Són bancs antirobatoris, una mesura de prevenció contra els encastaments reivindicada pels comerciants per frenar l’onada d’assalts que s’ha encebat en els últims temps de manera espectacular en locals cèntrics.
Els elements petris van ser col·locats la setmana passada a la Plaça Vella (davant de l’Orange) i el carrer Major (entre la Plaça Vella i la confluència amb la de la Unió, uns 80 metres). Són una dotzena de bancs, uns grans, uns altres de seient individual, disposats prop dels accessos als locals per intentar evitar robatoris amb força com els perpetrats el 10 de febrer en l’establiment de telefonia mòbil de la Plaça Vella o el 25 de gener a Intecat, la botiga d’Apple situada al carrer Major, un comerç aquest molt castigat per lladres especialitzats a assaltar locals estavellant vehicles contra els aparadors.
Òscar Fàbregas, responsable de l’empresa Intecat, va denunciar el 25 de gener el que considerava passivitat de l’Ajuntament. Demanava, com havia fet altres vegades abans, mobiliari urbà per entorpir les accions delictives. Va dir que el Consistori es negava i que sota amenaça de multa li havia fet retirar uns murs de pedra, unes “new jersey”, que havia col·locat. Fàbregas va advertir de la decisió de presentar una queixa formal i, si calia, una denúncia, perquè s’atenguessin unes peticions que creia justes en un context crític per al comerç.
Reunió
Després, setze dies després, va arribar el robatori a l’Orange. I, com sembla, l’adopció de mesures es va precipitar. Segons expliquen comerciants de la zona, poc després d’aquest assalt a la botiga de telefonia es va celebrar una reunió entre empresaris afectats i representants del govern municipal. I menys de deu dies després es van col·locar els primers bancs. Enfront de la perfumeria Júlia, situada a la cantonada del carrer Major amb la de la Unió, també assaltada unes quantes vegades, l’Ajuntament ha posat dos bancs petits. Un d’ells, però, ja el va moure de lloc algú en les primeres hores, fins que totes dues peces van ser ancorades al terra amb caragols.
Primer vigilen i inspeccionen els establiments per avaluar els possibles punts febles de seguretat. La forma de procedir dels lladres és calcada en aquest tipus de delicte, amb pocs matisos de diferència entre els fets. Per exemple, la forma de fugida. En el cas d’Intecat, la banda va encastar un tot terreny d’alta gamma contra l’aparador i va entrar en el local amb el vehicle fins a destrossar el magatzem per a sostreure els articles electrònics guardats allà amb clau.
Els lladres van deixar el cotxe allà mateix, a les portes de la botiga, van sortir arrossegant els sacs d’obres que portaven per omplir-los de productes robats i van fugir a peu fins a la cantonada de baix, just la cantonada de la perfumeria Júlia, per pujar allà en un altre vehicle amb el qual van emprendre la fugida cap a l’autopista C-58 per la Rambla d’Ègara i la Rambleta del Pare Alegre. Aquesta és la sortida més ràpida i segura des de la zona del Centre on van actuar.
Els tres delinqüents que van assaltar l’Orange de la Plaça Vella el 10 de febrer van llançar el cotxe contra la lluna del local, van entrar i en un parell de minuts van tornar a sortir amb el botí. Amb uns 100 mòbils, segons les primeres estimacions. No es van emportar els aparells de més valor perquè aquests estaven guardats en una caixa forta. Aquests lladres sí que van escapar en el mateix vehicle utilitzat per donar el cop. A partir d’ara ho tindran més difícil.
