El sospitós no li va tocar ni un pèl, però a efectes de responsabilitat penal aquesta circumstància és irrellevant. És com si ho hagués fet, com si l’hagués violat a la manera coneguda. De cara a la seva culpabilitat poc importa que aquell jove obligués un nen a fer pràctiques sexuals davant la pantalla de l’ordinador mentre ell, l’acusat, li donava ordres. Fes això, fes allò altre. I l’amenaçava amb penjar imatges íntimes a internet si no accedia a les seves pretensions. La fiscal acusa d’aquesta agressió sexual cibernètica a un jove de Madrid. La denúncia es va presentar a Terrassa i a Terrassa es va tramitar la instrucció. El sospitós s’enfronta a una petició fiscal de 23 anys de presó.
La secció setena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha assenyalat per avui la celebració del judici per aquest cas de suposat crim informàtic. Fa poc més d’un any i mig que el Cuerpo Nacional de Policía i els Mossos d’Esquadra van executar l’operació que culminava amb la detenció de l’imputat. Els investigadors van entrar a casa seva, a Alcalá de Henares (Madrid), el 7 d’agost del 2019. Allà van trobar vídeos i fotografies en què apareixien menors practicant sexe, amb noms d’arxiu i fins i tot la designació de les pràctiques sexuals i l’edat dels menors. En sis imatges s’hi veia a ell i al nen víctima de l’assetjament per internet.
L’acusat té 24 anys. No arribava als 22, el juny del 2017, quan va contactar amb un menor de 12 anys a través d’un videojoc en línia. L’adult es va guanyar tant la confiança del menor que fins i tot el nen li va facilitar les claus d’accés als seus perfils i comptes virtuals. L’imputat també li va demanar que s’instal·lés un programa que li permetia visualitzar a temps real els dispositius i controlar-los remotament.
Va aconseguir el seu propòsit. El tenia dominat, lligat amb cadenes intangibles. Era amo de la seva voluntat. Un dia, en una partida de videojoc, el processat es va enutjar amb el noi. Creia que rendia poc. I li va demanar que es despullés en una sessió de “webcam”. El menor va accedir i el presumpte pedòfil va capturar la imatge del noi nu.
Els abusos a distància, perpetrats entre juny del 2017 i juny del 2018, van ser molts. Segons la fiscal, múltiples i reiterats. L’acusació sosté que el sospitós obligava al menor a masturbar-se davant la càmera en sessions de videoconferència. L’acusat li indicava què havia de fer a cada moment, quina vexació tocava. La intimidació per doblegar la seva voluntat era clara: l’amenaça permanent de difondre les imatges de la seva nuesa entre tots els seus contactes, i de publicar-les en una xarxa social d’ampli ressò juvenil. L’inculpat s’havia apoderat dels seus comptes i perfils. Ho tenia tot controlat i manegava la vida d’aquell noi, a qui forçava també a enregistrar vídeos i fer-se fotos despullat. Gairebé cada dia havia d’enviar-li aquest material.
No era l’únic
Aquell nen no era l’única víctima. Segons la fiscal, el jove d’Alcalá també aplegava imatges de menors mantenint relacions sexuals o en postures de sexe explícit.
El nen no podia més. Angoixat, va explicar als pares què li passava. El juny del 2018 va denunciar-ho a la comissaria de l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa. Va explicar com l’acusat s’havia posat en contacte amb ell, com es van generar i ampliar les confidències, com el va entabanar per aconseguir les claus dels dispositius, com es van imposar els controls, com va sofrir aquell assetjament cibernètic, com el lacerava l’amenaça de la difusió, les ordres de què havia de fer davant la càmera. El noi va explicar que coneixia un altre usuari, aquest de Toledo, que també podria haver estat víctima del mateix agressor sexual.
Mesures d’ocultació
La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos es va encarregar del gruix de les indagacions i va informar-ne al Cuerpo Nacional de Policía. Es va treballar en la via de Toledo, que no va prosperar perquè en aquell cas la possible víctima no havia sucumbit a les pretensions de l’abusador i aquest no havia pogut aconseguir imatges.
Malgrat les mesures que prenia per amagar el seu rastre a la xarxa, com l’emmascarament o l’ús fraudulent del wifi dels veïns, els investigadors el van trobar analitzant el registre d’activitats dels serveis que havia fet servir. La Policía Nacional i els mossos van treballar plegats en un tram de les indagacions. Van prendre declaracions i van vigilar al sospitós, que havia estat localitzat a la població madrilenya d’Alcalá de Henares. Només faltava triar la data per a l’operació de detenció. Va ser el 7 d’agost del 2019.
Aquell dia, els agents van irrompre a casa del sospitós i el van escorcollar. Van marxar del pis amb l’encausat detingut i amb els dispositius electrònics que contenien les proves documentals.
Segons l’escrit del Ministeri Públic, en un disc dur de 500 Gb es van localitzar 53 vídeos i 245 fotografies amb menors practicant relacions sexuals o en posicions sexuals explícites.
Molts d’aquests arxius duien un nom amb la descripció de les pràctiques sexuals en anglès i l’edat dels menors involucrats. Tots tenien menys de 13 anys. Entre aquests arxius n’hi havia sis (quatre vídeos i dues fotos) amb imatges del denunciant.
Els investigadors van requisar també dos telèfons mòbils. En un van trobar 52 arxius de vídeo amb imatges sexuals de menors. A l’altre, 132 arxius de vídeo i 129 de fotografia (miniatures dels vídeos) també protagonitzats per menors.
L’endemà de la detenció, el 8 d’agost, el detingut va passar a la disposició del jutjat d’instrucció número 4 d’Alcalá de Henares, que va decidir el seu ingrés a la presó. El jutjat d’instrucció número 2 de Terrassa, el que ha portat el sumari, va ratificar la presó provisional el 13 d’agost.
Delicte continuat
El detingut és presumpte autor d’un delicte continuat d’agressió sexual a menor de 16 anys i d’un delicte continuat d’utilització de menor de 16 anys “per elaborar pornografia infantil amb intimidació”. També d’un delicte de possessió de pornografia infantil. En total, la fiscal reclama 23 anys de presó: deu pel primer delicte, 12 pel segon i un pel tercer. I deu anys de llibertat vigilada a complir després de la pena privativa de llibertat.
També una dècada, com a mínim, amb ordre d’allunyament, sense acostar-se a menys de mil metres de la víctima ni contactar amb el noi. Si el tribunal assumeix la tesi de la Fiscalia, l’acusat, a més, es veurà inhabilitat durant anys per treballar en res relacionat amb menors.
El representant del Ministeri Fiscal ha demanat les declaracions testificals d’agents dels dos cossos policials que van dur a terme les investigacions; també de perits dels mossos adscrits a la unitat central d’informàtica forense i a la unitat de delictes informàtics.
