La Diputació de Barcelona, per encàrrec del Consell Comarcal del Vallès Occidental, ha elaborat un pla que preveu millorar la qualitat de l’aire a tota la comarca. El Pla d’acció supramunicipal per la millora de la qualitat de l’aire al Vallès Occidental es va presentar de forma telemàtica ahir, i inclou fins a 44 mesures que han de servir no només per la millora de la salut dels vallesans, sinó també per la reducció de les emissions de partícules a la regió metropolitana i a Catalunya.
I és que, segons explicava Xavier Guinart, del servei de qualitat de l’aire de la Generalitat de Catalunya, "necessitem no només un pla de la zona de protecció especial de la qualitat de l’aire al Vallès, sinó que treballem en un pla de qualitat de l’aire per tota Catalunya". De fet, tot i que aquest és el primer pla sobre la bona salut de l’aire d’abast completament comarcal, ja s’han efectuat amb èxit anàlisis i plans d’actuació similars des del 2011 a nivell supramunicipal al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i la plana de Vic (Osona).
La clau d’aquest pla, indicava Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal, és tenir en compte que "l’aire no té fronteres, i la intenció i l’esperit és que es millori la qualitat de l’aire de forma coordinada". Per tant, l’elaboració del document implica no només marcar unes diagnosis i línies d’actuació de forma general a la comarca, sinó que es faci de forma transversal, amb la mirada posada a una línia de treball que englobi tot el territori català.
En diferència amb altres estudis exposats amb anterioritat, el pla impulsat per la Diputació té en compte la importància especial en l’afectació de les partícules contaminants en la salut de les persones, així com busca un encaix específic sobre la bona utilització de les calderes de biomassa perquè no suposin una generació extra de tòxics a l’aire, segons remarcava Guinart. Fonamentalment, explicava Sandra Garcia, de l’empresa Lavola, encarregada de l’el·laboració del pla, el document treballa set eixos que han de definir les guies per les mesures que s’hi proposen: el seguiment de la qualitat de l’aire, la reducció del trànsit rodat, la millora del transport públic, la mobilitat activa ciutadana, l’atenció a les emissions en els serveis municipals, la reducció a les emissions dels sectors productius i la conscienciació de la ciutadania.
La diagnosi inicial del pla va concloure que les principals fonts d’emissió de partícules tòxiques estudiades, com les PM10, PM2,5, el diòxid de nitrogen, l’ozó o el benzè, estan generades en la gran majoria pel trànsit rodat (un 43,5% del total) i l’activitat industrial (un 33,4%).
Mesures fins a 2025
Segons explicava David Casabona, cap de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació, aquestes dades es van recollir amb tres unitats mòbils, seguint diferents criteris de distància dels punts d’origen de les emissions, així com buscant la captació de partícules no només de curta durada sinó de llarga vida en l’ambient i tenint en compte l’estacionalitat de les mateixes.
En aquest sentit, Xesco Gomar, diputat d’Acció Climàtica a la Diputació, destacava que el pla preveu millorar la qualitat de l’aire amb mesures fins al 2025. De fet, el president del Consell Comarcal remarcava que es proposen "actuacions que han d’assumir majoritàriament els municipis i que cadascun d’ells haurà de valorar" n funció de la seva realitat específica.
Tot i això, els objectius a a l’àmbit comarcal impliquen, entre d’altres, reduir les concentracions de diòxid de nitrogen un 6,1%, de partícules PM10 un 16,7% i de PM2,5 un 20’7%.
Aquesta disminució que encara ha de millorar, especialment en aquests últims compostos tòxics, ja que la comarca pateix nivells d’aquestes partícules fines superiors als que recomanen l’OMS i la UE. Tanmateix, els ponents han destacat que són canvis realitzables, tenint en compte que durant el confinament dels mesos de març i abril de 2020 es van superar amb escreix aquests objectius.
