En efecte, havia begut, sí. Anava al volant d’un cotxe que va col·lidir amb una moto, sí. Va donar positiu en les proves d’alcoholèmia, sí. Va ser acusat d’un delicte contra la seguretat del trànsit i condemnat per la via penal a una multa de 1.800 euros i a la retirada del carnet per un període d’un any i un dia, sí. Però ha estat absolt en segona instància. No hi ha cap dubte que va beure alcohol, però sí que n’hi ha respecte de la influència d’aquesta ingestió etílica en l’accident. I ja se sap, en cas de dubte raonable, la raó és per a l’acusat.
L’accident va tenir lloc a les 8.10 hores del 8 de desembre del 2016 al carrer de Lepant, a l’altura de la Rambleta del Pare Alegre. El turisme conduït per l’imputat va col·lidir amb una motocicleta. Va arribar la Policia Municipal, va fer les proves d’alcoholèmia al conductor, va emetre un informe i l’assumpte va arribar als tribunals. El fiscal va acusar i el jutjat penal número 3 de Terrassa va considerar a l’inculpat autor d’un delicte relacionat amb la conducció sota els efectes de l’alcohol. La pena imposada: sis mesos de multa amb una quota diària de 10 euros, més la coneguda privació del dret a conduir vehicles de motor per temps d’un any i un dia.
La defensa de l’acusat va fer un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona i ha guanyat l’envit. Va argumentar que existia un error en la valoració de la prova i que s’havia vulnerat el principi de presumpció d’innocència, i el tribunal li dona la raó.
El consum d’alcohol abans de la conducció està provat. D’això no hi ha dubte, atesa la prova objectiva dels tests d’alcoholèmia, que en un lapse de temps de vint minuts van obtenir sengles resultats positius: 0,56 i 0,51 mil·ligrams.
Aplicat el marge d’error màxim en la segona taxa, el resultat seria de 0,47 mil·ligrams. Cal provar que l’alcohol ha incidit sobre les facultats psicofísiques del conductor i que amb això s’ha posat en perill la seguretat viària, diu el tribunal. El jutjat penal no va realitzar una apreciació encertada, respectuosa amb el principi de presumpció d’innocència, afegeix la sentència de l’Audiència Provincial.
L’argument exculpatori inicial del conductor va ser que el positiu es va deure al fet que havia pres un col·lutori dental, però aquesta exculpació queda descartada. Ara bé, explica el tribunal: no hi ha proves determinants que permetin acreditar de manera fefaent que la ingestió etílica tingués influència en l’accident.
Algú se salta el semàfor
Les diligències policials no van poder determinar quin conductor va tenir la responsabilitat en l’accident, perquè es van culpar l’un a l’altre. La intersecció estava regulada per un semàfor; l’un va dir que l’altre se l’havia saltat en vermell, i l’altre va dir que l’altre n’havia estat el responsable. I si estaven espatllats els semàfors?, suggereixen els magistrats. No hi ha motius per inferir, sense més, que el processat conduís malament per culpa de l’alcohol. I si, malgrat haver begut, circulava de manera diligent, en condicions adequades?
Del testimoniatge dels agents no es va poder obtenir informació rellevant per sostenir el contrari. Diu la sentència que només un dels policies va signar l’acta de simptomatologia de l’implicat. Els guàrdies no van poder recordar les circumstàncies que van propiciar la seva elaboració i les dades que van figurar en els documents.
No és descartable, segons la resolució, que l’acusat presentés símptomes compatibles amb l’ebrietat (olor d’alcohol, ulls vermells i brillants…), però tampoc ho és que el propi accident li produís “un normal atordiment que afectés la coordinació de moviments”.
No hi ha prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d’innocència. El recurs queda estimat i la sentència original, revocada. El conductor és absolt.
