Hi alguna cosa va quedar clara diumenge a les urnes a Terrassa és que el bloc independentista es mobilitza i consolida el seu pes polític, malgrat les turbulències, mentre el vot unionista, més volàtil, es passeja pel centreesquerra en funció de la cita electoral.
El PSC va viure diumenge una nit històrica amb una victòria de 20 mil vots i el 25% dels sufragis emesos. Els socialistes van tornar a guanyar les eleccions al Parlament després de 15 anys, però el bloc independentista va ser l’opció més votada a la ciutat, amb 45,57% dels sufragis.
"L’independentisme creix -comenta la periodista Laura Pinyol-, es consolida i pivota cap a l’esquerra. Aquest és un procés que lidera ERC, però amb una preocupant irrupció de l’extrema dreta a la ciutat".
Les dades de l’independentisme i en especial les dels republicans són rotundes a Terrassa. JxC ha guanyat al centre històric i ERC és primera als barris que l’envolten. Els republicans, però, són la segona força més votada al nucli antic i a pràcticament tots els barris de la ciutat, on es consolida com a opció estable.
"Esquerra està tenint una penetració sostinguda a l’àrea metropolitana, als vallesos i també a altres punts del país com Tarragona -apunta Pinyol-. La caricaturització que es va fer del seu avanç cap al centreesquerra del PSC s’ha superat i el resultat és que s’està gestant un nou Ohio català, amb una ERC que aterra a la política per fer-se forta, també a zones urbanes".
Tot i guanyar, diumenge el bloc independentista va perdre 15 mil vots respecte a 2017, condicionat per l’abstenció, el factor Covid i està per veure si també per la polarització de l’oferta. Fa dos anys, JxC, ERC i la CUP van sumar gairebé 51 mil vots i el 40,45%. Diumenge, les sis formacions sobiranistes van rebre 35.620 paperetes, 15.282 menys que el 2017. Això sí, van fregar l’anhelat 50% dels vots. El 14-F es van quedar en un 45,57%, vint punts per sobre de la formació guanyadora, el PSC, amb el 25,80%.
En l’univers independentista, els republicans van conservar diumenge el 20% de l’electorat a la ciutat, mentre que JxC va perdre més de 4 mil vots, mantenint el 16%. Part dels sufragis postconvergents van anar a parar al PDeCAT, que va mobilitzar 1.609 vots i un 2,06%.
La CUP ha mantingut el 5% dels vots a Terrassa, mentre que altres formacions com PNC i Primàries han tingut un suport anecdòtic. Primàries 156 vots i el PNC 90.
Era d’esperar. Si les enquestes confirmaven el bon resultat del PSC a Catalunya, a Terrassa es viuria com a un acte "de justícia". Els socialistes han vist com els terrassencs tornaven a confiar en la marca, amb una victòria electoral incontestable. Un de cada cinc electors va votar diumenge al socialista Salvador Illa a la ciutat.
Després de veure com Ciutadans arrasava a Terrassa en les catalanes de 2015 i el 2017, el PSC ha observat com la formació taronja desapareixia del mapa postelectoral, deixant el terreny lliure al socialisme.
Socialisme eufòric
El PSC ha guanyat a bona part dels barris de la ciutat i ho ha fet després de perdre les eleccions municipals, 40 anys d’alcaldia i l’hegemonia política.
"El PSC ha jugat el vot espanyolista, Illa ha jugat la carta i li ha sortit bé", valora Salvador Cardús. El sociòleg creu que aquests desplaçaments del vot no responen a canvis de lògica social o política a la ciutat i sí "al canvi d’escenari polític. Terrassa canvia poc, és la seva manifestació política la que varia, per exemple, en contextos de polarització".
Per Cardús, la caiguda de la participació i la desfeta de Cs "han estat clau" en la victòria socialista a la ciutat, "on ha mobilitzat el vot que ha perdut Cs, tot i que no tot". El 23% que perd la formació taronja "no se l’emporta el PSC, s’ha quedat a casa o és vot circumstancial". La victòria socialista de diumenge no garanteix una remuntada en unes municipals, opina Cardús. "Són dinàmiques molt diferents. Jordi Ballart és capaç de mobilitzar la seva estratègia en xarxes. Si fos ell, no estaria preocupat pel 14-F.
Sí que preocupa l’avanç de Vox, que diumenge va ser quarta força política a la ciutat. "No esperava que superés a ECP", comenta Agnès Petit, secretària d’organització dels Comuns en l’àmbit nacional. "Era previsible que acapararia els vots de Cs, però també ha guanyat vot directe".
Quina ha de ser ara l’estratègia política de les formacions amb Vox és un tema pendent, després del caos dels debats televisius. "Hauria de ser l’estratègia del cordó sanitari, que s’exclogui del debat parlamentari el missatge racista, masclista i esclavista", apunta Pinyol. Els resultats de Vox a Terrassa i a Catalunya són fruit, diu, de "que ningú desmunta les seves mentides i no rebatre-les els fa créixer". La periodista insisteix: "Fan un discurs antisistema, populista, ‘fake’ i contestatari que sedueix als joves. Si ningú es veu en cor d’esmenar-los deixen de ser una anècdota i acaben entrant al Parlament".
