“Aquí es posen, i aquí”, i el veí enfadat assenyala dos racons entre una grua i uns blocs de formigó. Tot està plagat d’ampolles d’aigua i restes de paper d’alumini. Els individus que es posen aquí i en altres racons són drogodependents que usen un solar de Ca n’Anglada per consumir estupefaents. Per punxar-se. El solar constitueix un cas insòlit: bona part del seu sòl l’ocupa una grua d’obres enorme, trossejada en cinc parts, i una màquina, i els citats blocs de formigó apilats. La finca està en ple barri de Ca n’Anglada, a la cantonada del carrer de Sant Cosme amb el de Sant Honorat.
A un costat, la plaça de Ca n’Anglada, amb nens joguinejant en l’espai de parc infantil. A l’altre costat, un solar del qual s’ha ensenyorit la brutícia. És un tribut a la deixadesa en el qual alguns veïns o passejants ni tan sols reparen ja, perquè s’ha convertit en un element quotidià. Altres veïns sí que reparen en això, per descomptat, i fins i tot s’aturen cada dos per tres davant la finca. I si es troben amb un altre veí, comenten la jugada: és una vergonya, quant temps portem així… Hi ha residents en el barri que cada cert temps entren en aquest espai i el netegen com poden, pel seu compte, perquè el femer no vagi a més. Durant molt de temps aquest espai era el destí d’una fuita d’aigua que rajava dia i nit procedent d’un altre immoble.
Una paret de maons delimita la finca. Abans tenia una porta metàl·lica, però aquesta porta va desaparèixer fa mesos. Algú la va arrencar i se la va emportar, “segurament per a vendre-la com a ferralla”, diu un veí que ha entrat en el terreny diverses vegades per a endreçar-lo una mica. I, clar, ha vist les rates que s’han apoderat de l’espai, un hàbitat perfecte per a rosegadors. I ha vist, “dia sí i dia també”, a individus drogant-se. Entren en la finca aprofitant l’entrada lliure i s’amaguen en un dels seus angles per a preparar-se les dosis i consumir-les, ajupits, recolzats en el formigó abandonat.
“Jo he vist de tot aquí dins. Aquí es droguen, aquí es vesteixen i es desvesteixen i aquí fan les seves necessitats”, explica el testimoni, que ha arribat a fotografiar als intrusos habituals. Van arrencar la porta metàl·lica, però la posaven i la treien. sense ajustar-la en les frontisses, per col·locar-la de manera precària, recolzada en la paret, quan es ficaven dins. Després, la porta va desaparèixer, com havien desaparegut els cables de la maquinària.
Excrements i llaunes
En efecte, els excrements humans es barregen amb les llaunes de cervesa i les ampolles, en els pocs buits deixats per la mala herba i pels omnipresents ferros de la grua blava que algú va dipositar allà poc després que l’habitatge que s’aixecava en aquesta cantonada fos enderrocat. “Fa uns quinze anys d’això. Van arribar dos camions tràiler i van deixar la grua aquí dins”, indica un veí. I aquí dins segueix.
La Policia Municipal ha intervingut en el solar i els seus voltants, perquè encara s’aprecien restes de cinta policial al costat de l’obertura. També s’observen un parell de rengleres de maons del mur que són diferents a la resta. Van ser agregats després. “Uns paletes van derrocar part del tancat i el van refer, i van afegir unes filades”, assenyala un habitant d’una casa propera.
És el mateix que subratlla que la paret “balla” quan fa vent. És el mateix que fa uns dies va sorprendre (una altra vegada) a dos individus introduint-se en el solar. “Van fer mitja volta i van marxar quan em van veure”, conclou.
