Periodista de formació, Jéssica Albiach és diputada al Parlament de Catalunya des del 2011. El setembre de 2018, després de la marxa de Xavier Domènech, va ser designada presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú. Ara es presenta com a candidata a la Presidència de la Generalitat per En Comú Podem.
Com afronta els comicis del 14-F?
Demano la màxima confiança a la ciutadania, però aquestes eleccions no van de tenir un escó més o menys, sinó de veure quina és la majoria que aconseguim articular per tenir un govern d’esquerres. Catalunya mereix un canvi i aquest ha de ser a través d’un govern d’esquerres. És l’única alternativa possible al desgovern de Junts i ERC.
Quan parla d’esquerres, a quines formacions es refereix?
No pactarem amb JxCat perquè té una deriva de nacionalisme excloent que cada vegada va a més, perquè no compartim projecte de país pel que fa al blindatge dels serveis públics, perquè tampoc volien una reforma fiscal, perquè la taula de diàleg per a ells està enterrada… Tampoc pactarem amb la dreta espanyolista de Cs o el PP. Aquí ens hem d’entendre el PSC, ERC i nosaltres.
Ho veu factible?
Sí. Algunes formacions polítiques en campanya electoral diuen una cosa i després de les eleccions en diuen una altra. L’exemple més senzill és quan Pedro Sánchez va dir que no podria dormir tranquil amb Unidas Podemos al Govern i ara tenim un executiu de coalició. Ara és el moment de la humilitat, el moment d’entendre que necessitem un govern fort i estable; no podem anar a un govern en minoria. Les esquerres ens hem d’entendre. No hi ha més remei.
Per què n’han de formar part vostès, d’aquest govern d’esquerres?
Perquè sempre hem defensat l’energia per a un bé comú. Catalunya té un problema de pobresa energètica i aquí és important un operador energètic públic que utilitzi energies 100% renovables. En habitatge, a Barcelona s’estan fent polítiques pioneres, s’estan tirant endavant 2.000 pisos de lloguer social. A més, necessitem una sanitat 100% pública on les condicions laborals estiguin blindades i fer possible el retorn de tot el talent que ha marxat.
A Terrassa, els comuns van quedar fora de l’Ajuntament en les últimes eleccions municipals. Quins resultats esperen obtenir en aquests comicis catalans?
El problema a les municipals va ser que vam anar separats. Com a organització tenim clar que comuns i Podem hem d’anar plegats a les properes municipals. Hi ha gent a Terrassa que vota progressista, que vota esquerres, que vota feminisme, que vota transició ecològica, que vota blindatge dels drets socials i en aquest sentit estic convençuda que aquest 14-F tindrem uns bons resultats a Terrassa.
Al seu programa mantenen la celebració d’un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat, però vostè ha dit que “no és el moment de generar expectatives que no sabem si es podran complir”.
Ara mateix no tenim la suficient força per tirar endavant un referèndum pactat perquè els socialistes no volen, però no podem quedar-nos de braços pelgats. Mentre acumulem forces, hem d’avançar en la taula de diàleg un acord que sigui votat pels catalans.
Quina mena d’acord?
S’ha d’avançar en molts camps. Per un costat, en el blindatge del català i per l’altre, en una reforma del sistema de finançament amb ordinalitat, solidaritat i amb una hisenda tributària pròpia desplegada en la seva totalitat perquè l’actual està caducat, és injust i ens genera molts greuges. Hem de veure també quines són les competències que com a país volem assumir i penso en les beques universitàries, en ports i aeroports, en matèria laboral… A més, cal començar a normalitzar la situació política i per un tema humanitari i jurídic i perquè sabem que la sentència va ser injusta, també s’ha d’aconseguir ja la llibertat dels dirigents independentistes.
De quina forma?
No m’agrada posar a competir les diverses vies. Els indults i la reforma del delicte de sedició seria la manera més ràpida, però no ens tanquem a res. El que és important és resoldre aquesta urgència.
