Es podia buscar un altre lema, però era difícil trobar un que sintetitzés millor l’estat d’ànim de bona part dels ciutadans i que fos així de simple i directe al mentó dels governants de múltiples colors i administracions: “Ni polítics ni hòsties. No som gilipolles! Estem farts!!!” Així, amb tres signes d’admiració seguits, perquè quedés clar el cansament dels manifestants que ahir van recórrer mitja ciutat per a protestar contra les mesures de restriccions sanitàries canviants.
La convocatòria era anònima i va trobar resposta en un públic receptiu, ple d’indignació i amb l’aigua al coll. Cridava a una concentració massiva a Terrassa “contra les mesures adoptades pels governs”. Els governs, així, en plural. Es cridava a gairebé tots: a comerciants, a empresaris i treballadors de perruqueria i estètica, i serveis, a hostalers, a professionals de la salut i l’esport, a educadors, a mecànics, al sector immobiliari, a industrials, al sector de la construcció. A les set de la tarda, a la rotonda de la Dona.
Allà hi havia uns quants associats d’Autònoms Egarencs, una activa plataforma que ha dut a terme actes de protesta. El seu cap visible, Joaquín Peñalver, va resumir el sentir de molts empleats i empresaris: la gota que ha fet vessar el got de la paciència ha estat la celebració d’eleccions i la decisió, presa pel Govern setmanes enrere, de deixar que els catalans se saltin el confinament mubnicipal per a acudir a mítings electorals: “La gent ho ha vist com el que és: una mostra de menyspreu màxim. No pots anar a veure la teva àvia però sí pots viatjar per a un míting?”.
Allà estava Belén Zafra, presidenta de l’Associació Sanfilippo, que recapta fons per a la recerca d’aquesta malaltia infantil degenerativa. L’entitat a penes pot organitzar actes, perquè una cosa porta a l’altra, “perquè això és una roda, sinó tira l’oci nocturn, no tiren les sales i si no tiren les sales no tirem nosaltres. I si no tiro jo, no tira el meu fill ni altres nens”. Belén es queixa de les traves que li ha posat l’Ajuntament per a organitzar una simple activitat de senderisme. “La ciència no pot parar. Volem treballar. El meu fill es mor”, es podia llegir en la pancarta que portava.
Treballadors d’ERTO
Unes desenes de persones, menys de les esperades, van participar en la manifestació. Entre elles, Joaquín González, amo d’una cadena de cafeteries, Cafè Central. De 42 treballadors, té 34 en ERTO, “cobrant poc, tard i malament”.
Les restriccions estan matant l’hostaleria. Molts bars situats en zones comercials tanquen les seves portes perquè el pol d’atracció dels establiments ja no existeix. La cadena del consum s’ha trencat. “Això és un desastre”, repetia Mario Barrero, planxista.
