A punt va estar de mossegar l’ham dels estafadors una residència de la comarca. A punt, perquè els va venir d’uns segons, els que medien entre la decisió d’un auxiliar engalipat i l’arribada de l’encarregada de la residència, la mateixa dona usada pels estafadors com a esquer. La història resumeix l’alt nivell de professionalització d’aquests delinqüents.
Fa uns vint dies, algú va trucar al centre a les set del matí. Un auxiliar, molt jove, va agafar el telèfon i el seu interlocutor, veu amable, es va presentar: som del Departament de Salut, tenim unes vacunes, bla, bla, bla. Tot semblava creïble, i més creïble es va tornar quan l’auxiliar va comentar que havia de parlar abans amb la seva cap i l’interlocutor, precisament, li va fer veure que la tenia al costat. Sí, sí, si estic amb ella, i va dir el seu nom, Tere, per exemple, i va simular que parlava amb ella, i transmetia a la víctima el que ella, suposadament, indicava.
Apunta això, i el jove apuntava. Devia anotar aspectes dels paquets, apunta ara aquest codi, li va instar l’estafador que fingia comunicació directa amb la cap de l’auxiliar. I en aquestes, el noi rep una trucada en el seu mòbil. És un altre individu conxorxat amb l’anterior. Com coneixien el número del seu mòbil? No se sap, però el coneixien. Hola, sóc el company de tal, li va dir el nou interlocutor.
El pobre auxiliar parlava amb dues persones a la vegada, amb una mitjançant el telèfon fix, amb l’altra amb el seu mòbil.
El segon malfactor informava que s’estava acostant a la residència en una furgoneta carregada amb les vacunes. I l’altre, el primer tipus, el que presumptament tenia línia directa amb l’encarregada, intentava posar nerviós al noi: “Diu la Tere que ha de ser ja, s’ha de pagar ja, perquè si no la multa serà de 15.000 euros”.
La salut en joc
I l’auxiliar estava temorós d’errar. Li van fer creure que ell seria el responsable de tot si el lliurament fallava. Estava en joc la salut de desenes de persones, i els diners que es podien perdre.
“Em diu ella que busquis un sobre que hi ha en infermeria, que té 900 euros per a pagar-li al noi de la furgoneta”, va etzibar el primer interlocutor. Però l’auxiliar va córrer a la infermeria i no va trobar cap sobre amb diners. Què faig, què faig, va pensar, i llavors el defraudador li constreny, que diu ella que ara arriba i que et dóna els diners en efectiu, i llavors l’auxiliar parla amb el segon, el suposat transportista, per a comentar-li el mateix, però rep una resposta decebedora: “És que ara no es pot pagar en efectiu, per la pandèmia. Hem d’anar ràpidament, que estic a punt d’arribar”.
900 euros
I el primer subjecte es lamenta quan l’auxiliar l’informa de la negativa, i fingeix consultar amb l’encarregada de la residència: “Diu la cap que ho pagueu entre els dos, 900 euros cadascun”. Per transferència, és clar. Estava decidit, però sorgia un problema, que fet i fet es va convertir en una de les solucions. El jove no maneja el seu compte bancari. Ho fa la seva germana. I va consultar l’assumpte amb la seva germana, que li va expressar els seus dubtes. Allò era molt estrany.
I llavors va arribar a la residència la cap, l’encarregada, però la de veritat. L’auxiliar parlava amb els estafadors. Va aixecar el cap i es va dirigir a la dona: “Això dels 900 euros, com ho fem?”, va preguntar a la governanta.
“Quins 900 euros?”, va preguntar ella. El noi li va explicar la seva odissea telefònica de manera succinta, i llavors la cap va agafar el telèfon. Ja sabia de casos d’estafes similars. “Sou uns estafadors”, va dir. I els dos delinqüents van penjar els telèfons a la vegada.
