Els efectes negatius de la pandèmia, tant des del vessant sanitari com econòmic i social, tenen però un contrapunt positiu des de l’òptica del medi ambient. I és que els terrassencs i les terrassenques respiren avui un aire molt més pur del que ho feien just abans que comencés la crisi global de la Sars-Cov-2. Així ho indiquen les dades fetes públiques pel Departament de Territori i Sostenibilitat, segons les quals els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat (un dels principals indicadors de la pol·lució atmosfèrica) van baixar deu punts l’any passat en comparació a les xifres del 2019.
No tan sols això, sinó que l’índex mitjà anual de contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen va ser, el 2020, el més baix de les últimes dues dècades, segons les dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat.
En concret, aquest barem va situar-se l’any passat a la nostra ciutat en 26 micrograms per metre cúbic (ug/m3), mentre que just un any abans, estava en 36 ug/m3; i en 35 ug/m3, el 2018 (la segona dada més baixa d’entre les registrades des de l’any 2000).
La important purificació de l’aire experimentada a Terrassa es deu, segons el Departament, a les restriccions de mobilitat en el marc de les mesures per fer front a la crisi sanitària de la Covid-19.
Val a dir que el descens en els nivells de diòxid de nitrogen s’ha produït a la pràctica totalitat de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té repartides arreu de Catalunya. Tant és així que el 2020, i per primera vegada, cap d’aquestes estacions va superar el llindar dels 40 ug/m3, que és el valor límit a partir del qual la presència de diòxid de nitrogen en l’aire pot començar a tenir efectes nocius en la salut.
La menor presència d’aquest compost químic ha estat més significativa a les estacions de les Zones de Qualitat de l’Aire 1 (les de Barcelona ciutat -l’Eixample, Gràcia-Sant Gervasi i Poblenou- i Sant Adrià del Besós) i 2 (Mollet del Vallès, Sant Andreu i Terrassa). Als punts de mesurament rurals, els nivells de diòxid de nitrogen es van mantenir similars als del 2019.
Menys trànsit
El descens en la quantificació de les substàncies contaminants ha estat més significatiu en aquelles estacions ambientals urbanes que estan a prop de vies on hi ha un important trànsit rodat. És el cas de l’estació situada a la Rambleta del Pare Alegre, l’única de tipus fix que en l’actualitat mesura a Terrassa els components pol·lutius de l’aire.
“En trobar-se en un punt de la ciutat en què hi ha molta intensitat de trànsit, els resultats que ens ofereix l’estació sempre estan una mica per damunt de la mitjana de la ciutat”, explica el regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero. “Per tant, en altres zones de Terrassa, els nivells de diòxid de nitrogen encara poden ser més baixos”, indica.
“Hi ha una cosa indiscutible -assenyala Caballero-, i és que el gruix de la contaminació per diòxid de nitrogen ve provocat per la combustió dels motors dels vehicles que funcionen amb combustibles fòssils”. A més, el regidor assenyala que “en reduir-se el trànsit rodat per la pandèmia, ha baixat aquest indicador de la contaminació atmosfèrica i també un altre senyal com són les micropartícules en suspensió”. Caballero també assegura que especialment en el període de confinament domiciliari del març i l’abril, “Terrassa va tenir els millors indicadors de la qualitat de l’aire en dues dècades”.
Combustibles
De fet, en els últims cinc anys, els nivells mitjans anuals de diòxid de nitrogen a la ciutat han experimentat una caiguda de setze punts, i han passat dels 42 ug/m3 del 2016 als 26 ug/m3 del 2020.
Més enllà del descens en la mobilitat de vehicles lligat a les restriccions per frenar la Covid-19, hi ha altres factors que expliquen la tendència a la baixa en la contaminació de l’aire a Terrassa de l’últim lustre. Entre els motius -apunta Caballero- hi ha la renovació del parc mòbil, amb un nombre creixent de vehicles híbrids o elèctrics, i per tant, menys contaminants que no pas els que funcionen amb combustible dièsel. Una altra raó que esgrimeix Caballero per explicar la purificació de l’aire terrassenc és la introducció del distintiu ambiental en els vehicles per part de la Direcció General de Trànsit (DGT), pel qual els automòbils més contaminants no poden accedir a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona i el seu entorn pròxim. Un factor, aquest, que ha retirat de la circulació milers de cotxes dels més “tòxics” ecològicament.
Circumstancial
Lluny de qualsevol visió triomfalista, el president de l’entitat ecologista Adenc, Joan Cuscó, considera que “la qualitat de l’aire ha millorat, però per qüestions fortuïtes, pel simple fet que la pandèmia ha suposat una menor mobilitat de vehicles i no tant perquè l’administració hagi fet l’esforç d’implementar les mesures que des de l’entitat demanem des de fa temps”.
Entre aquestes respostes, el responsable de l’organització ecologista apunta que entre les iniciatives a potenciar hi ha “una millora del transport públic, amb la construcció de més carrils bus, per tal que aquest sistema li pugui fer una competència real al vehicle privat”. A banda, Cuscó indica que “dins de les ciutats, l’administració hauria de potenciar l’ús de la bicicleta davant del cotxe privat”.
De les dades publicades recentment pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat també es desprèn que a Terrassa (així com al conjunt de Catalunya), l’any passat es va complir l’objectiu de qualitat de l’aire horari per diòxid de nitrogen. Aquest consisteix que les mitjanes horàries de la contaminació atmosfèrica no poden superar el valor de 200 ug/m3 en més divuit ocasions. Tant el 2019 com el 2017, a Terrassa es va sobrepassar una vegada tal límit.
Cal assenyalar que més enllà del factor conjuntural de la pandèmia, en la netedat de l’ambient també hi influeix la climatologia. “Quan hi ha un episodi d’anticicló de llarga durada sobre el territori, existeixen altes pressions atmosfèriques que afavoreixen la concentració de contaminants”, indica Caballero. A més, el regidor diu que els barris del nord de la ciutat tenen un ambient més purificat que altres zones, en estar més a prop de l’Anella Verda i del Parc Natural de Sant Llorenç.
Amb tot, Terrassa queda a l’espera de tenir un mapa complet de la contaminació al conjunt de la ciutat. A elaborar-lo, hi contribuiran les dades que s’obtinguin del servei públic de patinets i bicicletes dotats amb sensors que mesuren la qualitat de l’aire en temps real.
