A poc més de 200 metres de l’avinguda de la Lacetània, al Pla del Bon Aire, hi ha un abocador amb tones de residus de tota dimensió i tipus. No és cosa d’uns dies, ni de setmanes ni mesos. Sostenen alguns passejants habituals per la zona que el cúmul de residus s’ha anat ampliant en anys. I, pel que es veu, no para de créixer. Ahir mateix va créixer amb un electrodomèstic.
I així, ampliant, ampliant, s’ha convertit en un imponent monument de la incúria camí del Parc Agroforestal. Aquest abocador està situat al costat d’una casa deshabitada i amb finestres i portes tapiades per a evitar ocupacions. Les escombraries criden a les escombraries, ja se sap, i els personatges incívics que es volen desprendre de qualsevol utensili han trobat en aquest terreny el lloc preferit per a l’abandó de les deixalles.
De qualsevol deixalla, sí, perquè és difícil trobar un tipus de residu que no compti amb representació en aquesta espècie de contenidor escampat a l’aire lliure. Allà hi ha cristalls, per descomptat, de divers format, però també bigues i una piscina domèstica desmuntada i arrugada per la deterioració. I un casc de motorista, i mànegues.
No podien faltar les llaunes de refrescos, però els objectes que escapen a altres abocadors i sí que s’amunteguen en aquest són útils, inútils ja, com una tenda de campanya o un teclat d’ordinador. Es veuen neveres, un clàssic en els abocaments il·legals, i mobles variats que comparteixen espai de brutícia amb tubs d’extracció de fums, enderrocs, assecadors, sabates, pneumàtics, motxilles i calderes.
Cúmul
Per una sendera, a uns vint metres, passen amos de gossos i algun corredor. No semblen reparar en un cúmul d’escombraries que s’ha convertit en part del paisatge en aquesta zona del Pla del Bon Aire. A uns 200 metres, en el mateix sector, un televisor de gran format i diversos altaveus descansen en una riereta. I algú ha deixat un carro metàl·lic de supermercat en un descampat proper.
Un ferroveller s’apropa en bicicleta als abocadors i els examina a la recerca de proveïment.
