El 26 de gener de 1939, al migdia, les tropes de Franco ocupaven Terrassa. Ahir, 82 anys després, l’Ajuntament de Terrassa va presentar els resultats de les darreres investigacions sobre la Guerra Civil a la nostra ciutat: l’estudi “El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa (1936-1939)”, de l’historiador Lluís Lacueva, que inclou la llista de totes les víctimes de tots dos bàndols durant el conflicte, i la primera revisió del treball d’investigació de les víctimes de la repressió franquista, entre abril de 1939 i 1977, que el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (Ceht) i l’Arxiu Històric de la nostra ciutat van fer públic el passat octubre.
Aquest treballs, una allau impressionant d’informació, que es poden consultar al portal web de l’Ajuntament, continuen la tasca que a la dècada de 1980 van començar historiadors com Xavier Marcet o Xavier Navarro, va explicar Lluís Laceuva. “L’any 1993, a la col·lecció de fascicles ‘Segle XX’, editada per Diarid e Terrassa, ja es va publicar una llista de 215 víctimes de la repressió a la rereguarda. A la revista Terme, Jordi Serra va publicar la de 528 combatents morts o desapareguts. Ens hem basat en recerques anteriors buscant noves fonts”. El resultat són les xifres que es poden trobar al final d’aquest article.
Contextualització
Molt primmirat en la terminologia i l’explicació dels criteris amb què s’ha treballat la informació, Lacueva va voler contextualitzar aquestes dades de la Guerra Civil a Terrassa. Des del començament. “El 17 de juliol de 1936, a Terrassa arriben rumors d’un aixecament militar colpista. El fracàs parcial d’aquest cop d’estat provocaria una guerra, i cal dir que els colpistes tenien un pla perquè s’acabés la República a tot Espanya.” A Catalunya, l’aixecament militar fracassa, i a Terrassa es va produir “una repressió al marge de les institucions ciutadanes”, sobre “persones sospitoses de donar suport o identificar-se amb els insurgents; moltes, vinculades al salisme”. El 80 per cent d’aquests assassinats es van produir entre juliol i desembre de 1936. Després, la Generalitat “va aconseguir un control més exhaustiu” dels incontrolats. Quan el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entren a Terrassa, comencen a exercir “una justícia arbitrària que escampava molta por entre la ciutadania. Totes les víctimes del passat mereixen la dignitat i la memòria, però això no equival a la ‘indiferenciació’ de les causes. La tasca dels historiadors és estudiar aquestes causes i les dimensions de cada repressió”.
Molta informació inèdita
L’octubre passat, la difusió del llistat de víctimes de la repressió franquista “va tenir un abast molt més gran perquè el Diari Terrassa també el va publicar sencer”, assenyala Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa. I un munt de trucades, correus i visites de familiars a la institució, que ha proporcionat molta informació nova i ha fet possible esmenar errors. La versió revisada de la llista indica que entre 1939 i 1977 un total de 3.571 terrassencs (3.333 homes i 235 dones) van ser víctimes de l’aparell repressor de la dictadura franquista. “Hem detectat duplicitats (una mateixa persona que tenia dues entradas, una amb el nom en català i l’altre en castellà), i error de picatge. No hi ha hagut cap ‘pèrdua’ de persones, i en canvi s’han incorporat divuit expedients nous de víctimes de les que no hi havia res escrit al llistat.” D’altra banda, alguns ciutadans han expressat la sorpresa de trobarhi persones que consideraven més aviat afectes al règim franquista. L’explicació estaria en “una actitud de la dictadura que no posava límits als actes repressors”.
Encara queda molta documentació per escrutar. Només a l’Arxiu Històric hi ha disset capses amb centenars dels “informes personales” que entre 1939 i 1955 elaboraven l’Ajuntament i la Policia Municipal, com a pas previ a la judicialització de les persones i l’obertura d’expedients de “responsabilitat política”, i paquets de cartes que, en el mateix període, anava rebent l’Ajuntament. “Hi ha hagut un treball de recerques sobre els noms propis, però el buidatge sistemàtic de tota aquesta documentació -un pou sense fons- està per fer”.
ELS MORTS DE LA GUERRA
– Milicians i combatents de l’exèrcit de la República: 842
– Combatents de l’exèrcit nacional (rebel a la República, franquista): 27
– Sense definir el bàndol: 2
– Víctimes civils de bombardeigs i accidents derivats de la guerra: 34
– Víctimes d’accions d’incontrolats, violència revolucionària i repressió a la rereguarda: 260
– Per acció de l’exèrcit republicà: 4
– Civils (sense determinar causa): 8
