Ell, Joaquín Muriana, està convençut de plantar patates, encara que el més probable és que no les pugui recollir aquest estiu pròxim, perquè per a llavors el seu hort no existirà. Només existirà “si hi ha una pròrroga de l’Ajuntament”. És a dir, si s’amplien els terminis que el govern municipal té al cap per a desmantellar els horts municipals de la zona de Mossèn Homs. Però l’Ajuntament està decidit: els horts desapareixeran en breu, en la primavera. De les vuitanta parcel·les, ara per ara només estan en funcionament el 60%, més o menys.
Proliferen les bledes en una parcel·la. En la contigua, un ninot suspès d’una corda pel coll fa les vegades d’espantaocells. Joaquín Muriana és un dels adjudicataris dels horts. Aixada en mà, cava la terra per a arrencar males herbes mentre lamenta la resolució municipal, que deixa sense les seves bledes, les seves patates, els seus tomàquets, els seus enciams, a desenes de persones, a l’espera de reconduir la seva situació en altres llocs.
“Em sembla una vergonya”, diu amb claredat Joaquín, un home de 70 anys loquaç i amb les mans dures de bregar amb la terra i l’aire lliure. “Vaig escriure a la regidoria de Medi Ambient per a conèixer quines solucions teníem, perquè el 8 d’abril, en principi, això s’acaba”, afirma l’hortolà. “Em van recomanar que els usuaris d’aquests horts constituïm una associació per a poder optar a que ens concedeixin uns altres”, afegeix.
Com és caparrut, diu, ha plantat alls i faves. “Igual m’han de tirar quan vingui l’excavadora”, assenyala en broma mentre fa un alt en la seva labor desbrossadora d’herbes adventícies, aquesta xacra del pagès. Per a ell, i per a molts altres usuaris del recinte municipal, conrear hortalisses, llegums o tubercles és com una forma de vida, una glopada d’aire fresc en la rutina, un amor pel camp i l’evasió que es manifesta en l’aixada, l’aigua, l’íntim somriure que apareix en veure les plantes créixer o en recollir els fruits de dies i dies d’esquena ajupida.
Joaquín no és dels més veterans del lloc. No fa ni dos anys que és arrendatari d’una parcel·la a Mossèn Homs. Al maig complirà dos anys com a hortolà en el sector. Al principi, les concessions municipals als arrendataris tenien un termini de deu anys, que després es va reduir a cinc. A Joaquín li van assignar una parcel·la per un any que després es va renovar a un altre més. “Es pagava una quantitat de 75 euros d’entrada, com a fiança, i després 84 euros a l’any de lloguer, més la despesa d’aigua. El lloguer varia segons bonificacions a persones amb menys recursos”, explica aquest usuari. Mira de reüll la mala herba que s’està ensenyorint d’una parcel·la ja abandonada. A vegades, agarra la seva aixada i treu matoll d’altres terrenys. No pot veure aquesta invasió. Ho passarà molt malament quan hagi de deixar enrere el seu hort, que acarona amb l’afecte de qui se sent imantat pel terrer humit.
En forma
Desfà terrossos al costat de les garrafes de plàstic que, boca avall, protegeixen els incipients enciams del lent atac de caragols i llimacs. Aquí s’oblida de tot. No porta mòbil ni rellotge i les hores es passen volant. A vegades, Joaquín no apareix per casa seva fins a les quatre de la tarda. El cuquet de la gana li ha advertit que potser se li ha fet tard avui. “Això, treballar a l’hort, et manté en forma”, deixa anar aquest home, natural de Ohanes (Almeria) mentre falca la terra amb afany.
El govern municipal va prendre la decisió d’eliminar els horts de la zona de Torre Mossèn Homs fa un any i ha preparat el terreny per a l’erradicació definitiva durant els últims mesos. Els períodes de concessió s’acaben i no es renoven, i en el recinte es nota aquest lent però inexorable abandó d’un equipament que va néixer en 1997.
Carles Caballero, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de Terrassa, argumenta la resolució de l’administració local: “Arribem a la conclusió que el model d’horts urbans (els habilitats en solars de l’interior de la ciutat) és el model a seguir”. Els motius: la seva integració en zona urbana i la seva gestió per part d’entitats. El Consistori pot així unificar l’IBI dels propietaris. Els horts municipals, com els de Mossèn Homs o els de Can Casanovas, plantegen més problemes: per la falta d’unitat formal i pel descuit que implica el fet que no hi hagi una entitat de gestió darrere, com a paraigua d’atenció, control i seguiment administratiu.
L’anella verda
Però en l’objectiu, ja gairebé molt a la vora, de desmantellar el recinte d’horts de Mossèn Homs pesa un argument més, una cosa rellevant per a l’administració municipal: el corredor verd que discorre per aquest sector rural i boscós del Nord del terme. “La normativa de l’Anella Verda entra en conflicte amb un tancament perimetral com el d’aquests horts. El recinte de Can Casanovas sí que el compleix”, determina el regidor Caballero. La presència del solar barrat entra en conflicte amb la norma de l’Anella Verda. Pot suposar una frontera per al pas de fauna.
El departament municipal de Medi Ambient anima als usuaris d’aquests horts ferits de mort al fet que formin una entitat gestora que pugui administrar algun hort urbà. Hi ha ja una dotzena d’ells a Terrassa. A Can Tusell, per exemple. Un altre a l’avinguda de Barcelona, a Ca n’Anglada. El Consistori té el propòsit d’augmentar la xifra d’horts urbans durant aquest any. Està decidit a accelerar el model de gestió dels horts urbans perquè, segons l’edil, permet un increment d’usuaris i afavoreix l’associacionisme: “L’autogestió és una virtut i els possibles conflictes se solucionen en el marc de l’entitat gestora sense intervenció de l’Ajuntament”, comenta Caballero.
Joaquín Muriana torça el gest sense perdre el somriure. Les faves continuen creixent. Estaran en saó entre el 15 i el 20 d’abril, més o menys, però és molt probable que Joaquín no les pugui recollir perquè el seu hort, i el de la resta d’inquilins, sigui ja història.
