Desenes de professionals del món de la perruqueria i l’estètica en general es van concentrar ahir al matí davant de l’Ajuntament per llançar un crit d’alerta: milers d’establiments corren el risc de desaparèixer a tota Espanya pel descens en l’activitat causada per la crisi econòmica de la Covid-19. Però també (i entorn d’aquest punt va girar especialment la protesta al Raval de Montserrat) perquè el sector ha de fer front a un tipus d’IVA general del 21% i exigeix recuperar el tipus reduït, del 10%.
Perruqueries i salons de bellesa i imatge personal de tot l’Estat han sumat forces en les plataformes “Creure en nosaltres” i “Perruquers units d’Espanya” per demanar de posar fi a una situació -la de l’IVA al 21%- que consideren injusta i un greuge comparatiu amb altres activitats econòmiques.
“Durant la pandèmia, se’ns ha considerat com un sector que ofereix un servei essencial, per tant no entenem per què seguim amb un IVA tan elevat”, va afirmar Dámaris Garrido, propietària de l’Equip d’estilistes MD, al carrer de Galileu, i coordinadora a Terrassa de les esmentades plataformes.
Garrido va ser l’encarregada de llegir el manifest de protesta ahir al Raval de Montserrat, que va recordar com l’any 2012, el Govern de Mariano Rajoy va decidir, en plena crisi econòmica, apujar l’IVA dels negocis d’imatge personal del 8 al 21 per cent, és a dir, en tretze punts.
“L’increment de l’IVA va provocar la desaparició de 8 mil salons de perruqueria i estètica a Espanya, a banda de la degradació d’un sector en què més del 90 per cent de les empreses són micropimes amb menys de tres treballadors; i el 50 per cent, només en tenen un, que és autònom i propietari de l’establiment”, va assenyalar el manifest, llegit ahir en més de setanta ciutats espanyoles.
Revisable
“Se’ns va dir -recorda Garrido- que aquella pujada de l’IVA de tretze punts seria temporal; al mateix temps el Govern també va incrementar l’IVA a la cultura, al cinema, a les floristes… i aquests sectors han anat recuperant l’IVA reduït, però en el cas de la imatge personal, això no s’ha donat. No entenem la raó d’aquest greuge comparatiu”.
La crisi de la Covid-19 no ha fet sinó empitjorar els símptomes d’un àmbit laboral que a la nostra ciutat compta amb 595 establiments, segons l’últim Cens d’activitats econòmiques de Terrassa. D’aquests, 385 són perruqueries. 183, salons i instituts de bellesa; i 27, maquilladors i esteticistes.
“Quan el 2012 hi va haver l’augment de l’IVA -explica Arantxa Rodríguez, propietària d’Arantxa Estilistes, al carrer de Colom-, l’increment en la majoria dels casos, el van assumir els establiments mateixos; és a dir, no va repercutir en els preus que paguen els clients per als nostres serveis”. Ja en la pandèmia, l’arribada del coronavirus va propiciar que les perruqueries i els centres d’estètica estiguessin tancats des de mitjans de març i fins a inicis de maig. Posteriorment han pogut tornar a obrir, amb cita prèvia, i en l’actualitat amb una limitació de l’aforament del 30 per cent, cosa que restringeix la capacitat de recuperació de molts negocis.
“Jo tinc sis tocadors i ara només puc treballar en dos; l’aforament del 30 per cent ens limita: a més, hem de comptar amb la despesa extra que suposa proveir-nos dels elements de protecció davant del virus; els guants de vinil i de nitril han triplicat el preu, i l’alcohol, que utilitzem en serveis de depilació, ha passat a valer 4 a entre 10 i 15 euros”, comenta la Raquel Masqué, de la Perruqueria i Estètica Masqué, a la carretera de Castellar.
Canvi d’hàbits
Amb xifres a la mà, aquesta petita empresària constata que l’any passat els ingressos del seu negoci van baixar un 20 per cent respecte al 2019. A més, Masqué declara que arran de la pandèmia s’ha produït un canvi d’hàbits en una part de la clientela, que també afecta la facturació. “La veritat és que jo no he perdut un gran nombre de clients, però sí que en alguns casos venen amb menys freqüència que abans del virus; els últims mesos hi ha qui ha après a tenyir-se a casa; i el mateix fet que hi hagi més persones que teletreballen i que no han d’anar a l’oficina, també influeix en què s’hagi reduït el nombre de serveis de manicura, per exemple; hi ha qui per estar a casa, ja no s’arregla tant”.
Per la seva banda, Jordi López, propietari de la perruqueria Jordi L’Herrerías Estilisme, al carrer del Marqués de Comillas, indica que tot i treballar una hora més cada dia que abans de la pandèmia, “la recompensa que tenim, és molt poca, perquè gairebé tots els beneficis se’n van per pagar impostos, el lloguer del local, els proveïdors, els subministraments i els autònoms”.
La María José Ramos, copropietària de l’Equip d’estilistes MD, també sent que “només treballem per pagar despeses”. Diu que al saló s’han hagut d’abaixar el sou perquè des de l’inici de la pandèmia han tingut una caiguda mitjana d’ingressos del voltant del 15 per cent. “I els pocs ajuts econòmics que hem rebut, d’uns 600 euros al març i 600 més a l’abril, no han estat suficients”, apunta. A banda, la campanya de Nadal, una de les més potents per als negocis d’imatge personal (juntament amb l’època de casaments i comunions), “ha tingut un resultat molt justet”, recorda.
Les sensacions dels afectats venen recolzades amb xifres que no conviden a l’optimisme. L’any passat (el març va iniciar-se la pandèmia), a Espanya van tancar 10.464 salons de perruqueria i estètica (el 21 per cent de tots els que existien), segons la quarta onada de l’Estudi de l’impacte econòmic de la crisi de al Covid en el sector. La mateixa anàlisi indica que el sector va perdre, el 2020, el 48,1 per cent dels seus treballadors.
La previsió de l’estudi indica que, si no s’hi posa remei, fins a finals de març a Espanya corren el risc de desaparèixer més de 28 mil perruqueries i centres d’estètica.
