La falta de resposta de l’administració municipal davant d’al·legacions, recursos, peticions o suggeriments formulats per part dels ciutadans va ser la queixa més repetida l’any passat d’entre les admeses i tramitades per la sindicatura de Greuges de Terrassa. Així ho recull la memòria per al 2019 de la institució municipal, que atén les reclamacions de la ciutadania davant l’administració pública. La Síndica de Greuges de la ciutat, Isabel Marquès, va presentar l’informe recentment davant la junta de portaveus consistorial.
La manca d’una resposta de l’administració local a les peticions formulades pels ciutadans “va ser el tema estrella del 2019 -en paraules de Marquès- i va ocupar un 29 per cent del conjunt de greuges admesos i tramitats per la Síndica amb relació a matèries pròpies de la seva competència. Van ser un total de 28 dels 95 greuges admesos i tramitats l’any 2019. D’aquests 28 expedients, catorze van correspondre a una manca de resposta per part de l’àrea de Serveis Territorials i Seguretat de l’Ajuntament; set, de Serveis Generals i Govern Obert; cinc, d’Urbanisme i Sostenibilitat; un, de Drets Socials; un, de l’àrea de Cicles de la vida i un altre, de Projecció de la ciutat.
En tot cas, Marquès va assenyalar que “molts d’aquests casos van rebre una resposta de l’administració una vegada que es va presentar el greuge”.
Multes, a la baixa
De la memòria també en destaquen els 12 expedients oberts en matèria d’habitatge, així com els 8 greuges relacionats amb els serveis socials. Marquès també va ressaltar com el 2019 hi va haver un descens en el nombre d’expedients relatius a multes de trànsit, que tradicionalment ocupen un lloc destacat en la memòria. “Partíem dels deu del 2018 i el 2019 en van ser vuit”, va indicar.
La Síndica va obrir, el 2019, un total de 184 greuges. Fins a 95 els va admetre i tramitar davant de l’administració local. D’aquests, els greuges resolts en van ser 64 (50 dels quals en favor del ciutadà i 10 en què es va considerar que l’Ajuntament havia actuat d’una forma correcta).
Una part destacable dels expedients es van resoldre pel que s’anomena actuació intermèdia, ja que la sindicatura té la potestat de buscar la conciliació, un punt intermig d’acord, entre el sol·licitant i l’administració pública.
Competències
Els 89 expedients restants fins a arribar als 184 greuges oberts el 2019 corresponen a aquelles queixes que la sindicatura de Terrassa va presentar i derivar a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, donat que s’escapaven de la seva competència. D’entre els conflictes dels egarencs amb la Generalitat, l’any passat en van destacar els relacionats amb la tramitació de la renda garantida de ciutadania, seguit de les queixes relatives amb el funcionament de serveis socials bàsics com l’ensenyament i la salut (dos dels àmbits que any rere any susciten més protestes ciutadanes)
La memòria del 2019 també recull que la sindicatura egarenca va realitzar tres actuacions d’ofici. Una primera demanant la modificació de la placa de senyalització vertical ubicada a l’espai restringit controlat per càmeres que té accés a la plaça de la Quadra de Vallparadís, sol·licitant que s’especifiqués quins vehicles estan autoritzats per accedir-hi. Una segona relativa a la implementació del projecte futur del barri de Ca n’Anglada.
I una tercera demanant la revisió del replantejament de la taxa de guals. A més de les 184 queixes presentades formalment que van generar un expedient, la Síndica de Greuges de Terrassa va atendre un total de 744 consultes i assessoraments que no van generar expedients.
“Són preguntes que em fan els terrassencs, i que potser tocarien més respondre a una gestoria o a un advocat, però que jo atenc pel dret del ciutadà a estar informat”, va afirmar Marquès.
