Les mesures per la greu pandèmia que ens afecta ens obliga, des de fa temps, a passar més hores a casa. Petits i grans hem hagut de reorganitzar el nostre temps lliure i fins i tot recórrer a activitats que havíem deixat de banda. Els més menuts són els que tenen més recursos per omplir l’estona perquè estan a l’edat de jugar i perquè, a més, acaben de rebre dels Reis la seva joguina preferida. Els infants, amb les seves ganes de joc, ens donen l’oportunitat als adults de recordar vells temps.
Diari de Terrassa s’ha submergit en els magatzems del Museu de Terrassa a la recerca de jocs i joguines que conserva en les seves prestatgeries i n’hem fet una tria en funció de la tipologia i materials. La mostra que presentem, en aquestes pàgines centrals, està integrada per unes dotze peces, quasi totes del segle XX, amb finalitats lúdiques diferents: Hi ha la joguina més universal, nines i ninots; jocs de tota la vida com el cotxet i el trencaclosques i figures mítiques de dibuixos animats com el ratolí Topo Gigio. I ho completem amb una tercera pàgina dedicada a l’espai expositiu de joguets de “Les botigues del nostre record” a la Casa Museu Alegre de Sagrera, on es destaca un fragment de casa de nines creada per l’artista local Josep Rigol i Fornaguera.
Descoberta notable
Comencem amb algunes dades per conèixer una mica més el nostre patrimoni municipal. El Museu de Terrassa atesora uns 300 objectes de la temàtica del joc, un nombre petit respecte a tot el fons que està format per 28.000 peces. Aquesta col·lecció lúdica és, fonamentalment, del segle XX, i de recol·leccions familiars. Però acull, per sorpresa, alguns jocs de l’antiguitat trobats en obres de reforma i excavacions. Es tracta d’una fitxa de joc ibèrica de ceràmica, que és la més antiga, i uns daus medievals d’os procedents del fossat de la Cartoixa de Vallparadís i de les Esglésies de Sant Pere, així com un conjunt singular de set cartes del tarot del segle XVI de paper aparegudes a la Torre Mossèn Homs.
El director del museu, Domènec Ferran, destaca que “la descoberta d’aquests peces va ser notable i encara que és testimonial, perquè són tres jocs, tenen molt valor, especialment les cartes del tarot perquè són úniques”. I, en aquest sentit, recordem que les civilitzacions antigues tenien les joguines com un autèntic tresor diví. De manera, que a Orient i Pròxim Orient era perceptiu enterrar els jocs d’infantesa a la tomba, mentre que a Occident (Grècia) els infants, essencialment les nenes sacrificaven les joguines de la seva infància als déus i, abans del seu casament, al voltant dels 14 anys, oferien les seves nines en un temple com a ritus d’iniciació a l’edat adulta.
Les primeres joguines estaven fetes en materials de la natura com la pedra, la fusta, l’herba i el fang, i les modernes sovint es fabriquen amb plàstic, roba i materials sintètics. Així i tot, hi ha jocs que són de tota la vida, com el fet de jugar i divertir-se, i que han resistit el pas del temps amb bona harmonia, tot i que la comercialització en sèrie està per davant de l’artesania i que els materials són uns altres.
Fons heterogeni i divers
El gruix de la col·lecció lúdica del museu està integrat per jocs de nenes com nines fetes amb fusta, cartó i plàstic, acompanyades de vestidets i complements d’indumentària; nines retallables amb els seus armaris i roba d’estil diferent; cases de nines i firetes; cotxets infantils…També hi ha jocs de nens com instruments de música, cotxes, cavallets de fusta, cromos de futbolistes i altres temàtiques que sortien a les tauletes de xocolata. Es sumen objectes de jocs tradicionals com baldufes, bitlles, gàbies de grills, daus, trencaclosques, jocs de cartes… I després hi ha altres nines i ninots mitificats per les sèries de dibuixos animats de la televisió i del cinema: Topo Gigio, Popeye i Olivia, Micky Mousse, Betty Boop i l’ànec Donald, entre altres.
És, doncs, un fons heterogeni i divers, motivat per la forma d’ingrés que, fonamentalment, és la recol·lecció. En aquest cas, dues col·leccions amb nom propi: Elisa de Ayala, vídua Cabanes, i Teresa Canyameres Urbert, El director argumenta que “no som un museu especialitzat en joguines, però les que hem pogut recol·lectar a través dels equips tècnics també formen part de la història d’algunes famílies terrassenques i, per tant, enllacen amb la temàtica principal del museu que és la història de la nostra ciutat i dels seus habitants”. De la col·lecció n’hem fet una selecció que és la que us presentem tot seguit i que està a les imatges publicades:
. “A la Masia Torre Mossèn Homs hem fet una troballa d’interès extraordinari”. La historiadora Stella Maris Hervás Ortiz va qualificar així la descoberta, durant les obres de rehabilitació i les excavacions en aquell recinte, d’un conjunt de cartes de jugar en paper, que van aparèixer apilades una per una, i cap per avall, en el forat d’una paret de l’edifici. La sorpresa la va donar Ramon Mañas, un alumne del mòdul de paleta de l’Escola-Taller Mossèn Homs, un dia de gener de 1987 mentre repicava una paret interior de tàpia de la masia. Hervás es va encarregar de l’estudi del material que, a primera vista, es va determinar que tenia molta qualitat i estava molt ben conservat. La baralla és un conjunt de set cartes del tarot (el set és un número màgic) del segle XVI i es va descobrir en aquest ordre: un dos d’espases (7), un dos de bastons (6), un tres d’espases (5), un quatre d’ors (4), un cinc d’ors (3), un dos de bastons (2) i la sis d’ors (1). Fet l’anàlisi, l’arqueòleg Antoni Moro va confirmar que “el joc de cartes de Mossèn Homs és el més antic trobat a Catalunya”.
. Nines i ninots són considerats com la joguina universal. Hem triat una nina articulada del segle XX feta de fusta, plàstic, tela, vidre i fabricada a Alemanya i l’acompanyem d’un cotxet-cadira destinat a passejar nines que data del segon quart del segle XX i que està realitzat amb fusta, ferro i cautxú i està pintat en plantilla. En aquesta categoria també donen visibilitat a una nina retallable, de nom Maria Rosa, amb armari i vestits i complements. Tot el conjunt data dels anys 1930-1940 i és de paper, tinta i cartó; i forma part de la col·lecció de l’Editorial Roma i P. Manén de Barcelona. Destacar que les nines retallables tenen gairebé més de dos-cents anys i que van ser molt populars entre les classes socials modestes.
L’anunci de Roma-Manén per vendre l’article feia així: “Ya sabéis cuán lindas son estas muñequitas ataviadas con los diversos vestidos de su armario, i quedan aún más atractivas si se colocan de pie i se distribuyen a su alrededor los objetos secundarios que acompanyan la figura, dispuestos para que os entretengáis vosotras mismas haciendo la agradable operación de recortarlos, doblar las aletas inferiores y ponerlas de pie”.
. Astrònoms i físics s’han servit d’una baldufa per investigar els principis de la física, així com d’altres fenòmens. Aquesta joguina, que té forma de fruita, una pera, i balla a cop de llendera, és tan antiga com hi ha territori i té orígens en civilitzacions celtes, mesopotàmiques o egípcies. La baldufa seleccionada data de l’any 1929 i és de fusta i decorada amb pintura. Té la singularitat que pren forma de nina amb braços articulats. Porta escrit Hermínia, el nom de la nena propietària, i la referència “Exposición Internacional. Barcelona 27/07/1929”. Com a jocs populars mostrem també un trencaclosques d’animals del segle XX, que pren forma de caixa de fusta decorada i que les peces per fer el dibuix són cubs de cartó. Hi hem afegit un grup de quatre bitlles amb figura de soldats de fusta tornejada i pintats (primer quart del segle XX) i una gàbia de grills de fusta i filferro, amb una petita porta i un ganxo per penjar (primera meitat del XX).
Més de 60 anys té de vida Topo Gigio, el personatge principal d’un programa de titelles per a infants de la televisió italiana de principis dels anys seixanta del segle passat. El popular ratolí infantil d’escuma encara té avui fidels i s’ha convertit en una icona de la cultura pop italiana, El Museu de Terrassa conserva un Gigio de plàstic i articulat. Afegim aquí altres joguines que hem rescatat dels magatzems com un cotxe de metall, una trompeta d’alumini i plàstic i un telèfon de fusta, metall i cartolina.
