Aquest terrassenc afincat a La Garrotxa, porta més de 10 anys recorrent el món, parlant amb pares, mares, docents, empresaris, assalariats, rics i pobres, persones. Joan Carles Folia intenta remoure consciències i convèncer la gent que hem de viure i no sobreviure. No dona consells, convida a pensar-hi. Col·laborador setmanal de Diari de Terrassa, amb ell intentem saber com es pot afrontar un Nadal com el que està a punt d’arribar, en un terreny completament inexplorat.
Ara m’haurà de defensar que el 2020 ha estat un any positiu.
Vostè com tothom s’ha vist obligat a fer coses diferents, mai fetes a les nostres vides i això sempre és un aprenentatge. Vull dir que hem sumat moltes experiències que no haguéssim tingut si no fos per la pandèmia.
Però les experiències negatives són doloroses.
Amb aquesta pandèmia de la Covid-19 no tot ha estat negatiu. Per descomptat les persones que han mort, els malalts, la situació econòmica i moltes altres coses són molt doloroses, però hem après que les persones humanes som molt febles davant de la vida i això ens donarà un altre enfoc de com hem de fer les coses si volem viure més harmònicament.
¿Què vol dir amb aquesta afirmació?
Els que hem tingut persones malaltes afectades per aquest virus sabem que projectar la nostra vida vers la certesa de les coses és realment inconsistent. La línia de la vida és molt fràgil i això ens ha de fer valorar l’instant en què vivim i les relacions humanes per sobre de l’ambició d’acumular riquesa material. Tenir no ens fa feliços, adonar-nos de la nostra fragilitat i valorar allò que som i el que aportem a la resta si. Les famílies que no s’han pogut acomiadar dels seus han sentit coses tan profundes que els farà entendre el seu pas per la vida d’una altra manera.
Que dur no?
Realista. Ningú va dir que la vida fos fàcil tot i que alguns es pensen que si i que són eterns, estan equivocats. La vida és un equilibri entre el bé i el mal. L’èxit i el fracàs, l’alegria i la tristesa i tots hem d’estar preparats per poder afrontar aquesta dualitat i situacions com la que ens estar tocant viure formant part d’aquesta ponderació.
Si però el proper Nadal serà un moment de buidor i desil·lusió?
Depèn. Tota la vida hem viscut el Nadal més o menys de la mateixa manera. Reunions familiars, àpats, compres i seguir les tradicions. Ara tenim una gran oportunitat d’enfocar aquest Nadal d’una manera diferent, amb un plantejament de fer coses diferents, potser més íntimes, reflexives, no tan massificades i amb més austeritat, un Nadal extraordinari comparat amb tots els altres que per repetits podien començar a ser avorrits.
Ostres si s’ho mira d’aquesta manera?
Si tingués la garantia absoluta que si m’ho mires d’una altra manera acabaria de soca-arrel amb la pandèmia, potser no faria l’esforç d’intentar gaudir d’un Nadal únic i divergent.
Però no ens podrem abraçar?
Doncs mirarem més profundament als nostres fills i pares i amb la mirada transmetrem coses que fins ara no havíem transmès.Les abraçades són molt importants, però també ho són els ulls, les paraules i les accions.
Realment, el Nadal necessita d’ interacció
I tant, però interacció i contacte físic no és el mateix. Enguany aprendrem que la condició humana té moltes possibilitats que fins ara no havíem explorat perquè no ha estat necessari. Aquest Nadal hem de ser creatius i enginyosos per aconseguir treballar les emocions amb d’altres recursos i estratègies. Una oportunitat per aprendre i créixer.
Jo pateixo pels nens i pels avis que sempre esperen aquestes dates amb il·lusió.
Doncs dediqui tota l’energia del patiment a pensar de quina manera els pot fer mantenir les il·lusions sense apropar-se amb ells. Potser els canals que troba són molt més potents que els que havia utilitzat fins ara. Potser una carta molt treballada explicant als avis la importància que tenen a la seva família els farà sentir-se millor que seure a la taula de Nadal que és el que han fet moltes vegades. Les rutines estan molt bé per certes coses però també ens acomoden i ens deixen estancats, quan alguna cosa ens obliga a fer les coses de diferent manera ens genera incertesa però quan descobrim que tenim altres opcions de viure ens sentim més poderosos, més complets. Nens i avis esperen mantenir les il·lusions amb abraçades o sense. Ara ens toca pensar com.
Sempre visió positiva veig
No tenim un altre remei, visió negativa mai és igual a solució. Encarar les coses de manera positiva aporta una química al cervell que ens permet avançar, si tot ho veiem de color negre el cortisol (hormona) ens absorbeix i quedem paralitzats.
Així em recomana que€
No em considero ningú per recomanar-li res, però si que el vull convidar a que perdi 10 minuts en pensar de quina manera pot fer arribar a la gent que s’estima des de la distància de 2 metres i amb mascareta que realment és important per a vostè i que els estima de veritat. A més intenti fer-ho sense utilitzar la tecnologia i veurà com millorarà la seva creativitat, la seva autoestima i a més serà capaç de fer feliç a molta gent.
No m’ho hagués plantejat mai així
Aquest és el problema que no fem les coses que de veritat són importants. Visqui el Nadal com una oportunitat de fer quelcom diferent i extraordinari, potser mai més tornarem a tenir una situació de viure un altre Nadal com aquest.
