El 42% dels metges se senten més cansats i menys preparats per fer front a noves onades de la pandèmia del coronavirus. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi recent que indica, a més, que un 24% assegura haver-se qüestionat al llarg dels darrers mesos el fet de seguir exercint la professió. Les dades preliminars de l’estudi, fet per la Fundació Galatea, el CoMB i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Valls (Institut d’Economia de Barcelona IEB-UB), recorden que els professionals sanitaris pateixen l’éstrès diari a primera línia assistencial, la manca de mitjans, la presa diària de decisions difícils i la por al contagi propi i de familiars, entre altres factors que augmenten la seva vulnerabilitat. Ja abans de la pandèmia els sanitaris tenien, en general, una percepció de la pròpia salut mental pitjor que la població general.
La crisi actual no tan sols ha empitjorat la salut dels professionals, "sinó que l’impacte ha estat tan gran que el col·lectiu se sent en aquests moments més cansat i menys preparat" de cara a fer front a noves onades de la pandèmia. Això afirmen, segons l’informe, el 42% dels professionals, "que afronten amb més pessimisme els propers mesos". Les dades preliminars de l’estudi es basen en una enquesta resposta per 1.648 metges de Catalunya entre el juliol i l’agost passats.
Segons els promotors, l’enquesta ha constatat l’empitjorament de la salut física i mental del personal mèdic a partir d’indicadors com la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, les cefalees, el mal d’estòmac o d’esquena i la capacitat per fer front als problems, entre d’altres. Els pitjors valors es van obtenir en els mesos de març i abril, "mentre que a l’estiu, tot i experimentar una millora, no es recupera el nivell de partida anterior a la pandèmia". Els professionals que postren pitjors indicadors són els que treballen a l’atenció primària, aquells que van fer-ho a UCI i serveis d’urgències "i els que van decidir autoconfinar-se durant els mesos més durs de la pandèmia per protegir els seus familiars". Entre els metges dels CAP ha estat més freqüent el plantejament d’abandonar la professió, amb un 25,7%
