El grup El Corte Inglés va valorar fins a set alternatives d’emplaçament per la seva botiga a Terrassa i va triar l’antiga fàbrica AEG. La cantonada de la carretera de Castellar amb l’avinguda de Jaume I era i continua sent un enclau privilegiat, una atalaya amb vistes sobre bona part de la ciutat des de els pisos més alts.
Fa una dècada, la cadena comercial volia arribar amb la seva botiga a Terrassa tota la demanda del Vallés Oest i dels municipis del Bages. Un target potencial de més de 700 mil consumidors, molts més dels que tenen les botiges del grup a moltes capitals de província .
El nou centre comercial tindria garantit el 20 per cent de les vendes de la botiga de Sabadell, que corresponien a compradors egarencs que es desplaçaven a la ciutat veina a fer les seves compres.
La notícia de l’apertura d’El Corte Inglés a Terrassa va provocar un terratrèmol en el comerç de la ciutat, especialment el del centre urbà, que va rebutjar l’arribada del gegant de les galeries comercials per por a que desplacés les vendes a l’eix de la carretera de Castellar. La reacció dels botiguers del centre va obrir un encès debat sobre els avantatges i els inconvenients de l’arribada d’El Corte Inglés.
Enmig de la polèmica, els comerciants de Sant Pere Nord van replicar els seus col·legues del centre i van demanar que El Corte Inglés s’instal·les al barri, on esperàven que actués com a motor comercial. Finalment, va ser la crisi econòmica, i no la por a la competència, la que va fer desistir el projecte.
