L’ús de la mascareta en esports a l’aire lliure amb distància de dos metres no sembla ser d’utilitat, tenint en compte la balança cost/benefici de prevenció i seguretat davant la disminució de l’aportació d’oxigen que suposa portar-la. Aquesta és la conclusió de l’estudi “Covid-19 and mask in sports”, que ha estat publicat a la revista Apunts Sports Medicine i en el qual ha participat el doctor Gonzalo Grazioli, especialista en cardiologia d’Àptima Centre Clínic i doctorat en prevenció de mort sobtada en l’esport.
L’article detalla que l’ús de les mascaretes durant un exercici sis vegades més intens que caminar disminueix l’oxigen un 4% i incrementa la concentració de diòxid de carboni (CO2) en un 20%.
L’estudi és el primer que es fa sobre l’ús de la mascareta en la pràctica d’esports a l’aire lliure en el context de la Covid-19 i “el que ve a demostrar -afirma el cardiòleg Gonzalo Grazioli- és que fer servir la mascareta en la pràctica d’esport no surt gratis, és a dir, pot tenir perjudicis”. I detalla que, fent esport de manera regular amb mascareta, la disminució d’oxigen pot provocar problemes respiratoris i cardíacs, mentre que l’augment de diòxid de carboni, cefalea i arrítmia.
Impacte fisiològic
El treball, que es va fer en ple confinament, va representar la primera cita sobre l’ús de mascaretes en el terreny esportiu durant la pandèmia i, alhora, ha esdevingut la primera cita d’Àptima Centre Clínic a la Biblioteca Nacional de Medicina d’EUA (PubMed Central – PMC), que s’ha fet ressò de l’article.
Els autors de l’estudi es van plantejar avaluar l’impacte fisiològic de l’augment del diòxid de carboni i la baixa d’oxigen generada per les mascaretes durant la pràctica d’esports aeròbics. Això va ser entre els mesos d’abril i maig, durant el confinament i la següent fase de reobertura, i en un context d’obligatorietat de l’ús de la màscara i d’autorització per a la realització d’esports a l’aire lliure
En el marc de l’estudi es van prendre tres mostres de l’aire respirat: basal sense màscara, basal amb màscara i exercici amb màscara. Els resultats van demostrar que l’ús de màscara durant un exercici de major intensitat que caminar (es va realitzar el test de Ruffier) disminueix la disponibilitat d’oxigen un 4% de mitjana i augmenta els nivells de diòxid de carboni aspirat un 20%.
En algun model de màscara el treball va confirmar que durant l’exercici s’assoleixen 20.000 ppm (parts per milió) de CO2 (2%) i això pot resultar incòmode i simptomàtic per a alguns dels individus amb patologies cardiorespiratòries.
Com a limitació important de l’estudi, cal esmentar que es va dur a terme amb un baix nombre d’individus, condicionat en gran manera pel confinament estricte que es va dur a Catalunya. En concret, l’experiment es va fer amb vuit persones (dues dones i sis homes) amb una mitjana d’edat de 49 anys (una d’elles havia passat la Covid-19).
Encara que el treball és limitat pel baix nombre de participants, Grazioli va explicar ahir que el Consell Català de l’Esport ha impulsat el mateix estudi, en el qual ell també està participant, sobre un total de 52 joves esportistes. Tot i que no està acabat (encara no s’ha publicat), “els resultats preliminars són els mateixos que els del nostre treball”, va desvetllar el cardiòleg.
A banda de Gonzalo Grazioli, també són autors de l’article científic “Covid-19 and mask in sports” Fernando Pifarré i Ignasi de Yzaguirre i Maura, de la Unitat de Medicina i Esport de la Generalitat; i Diego Dulanto Zabala, que pertany a l’Hospital Universitari Basurto de Bilbao.
Disponibilitat
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella no fer servir màscara per a fer exercici físic intens. Assegura que posar-se-la mentre es fa esport intens redueix la disponibilitat d’oxigen i augmenta els nivells de CO2 que s’absorbeixen. Es redueix així la capacitat de respirar còmodament i això és un risc per a les persones amb malalties cardiopulmonars greus. L’OMS aposta, per tant, per la ventilació constant (en el cas d’espais tancats) i el metre i mig de distància.