Ull amb l’entabanament i l’afalac, amb la desconeguda que simula ser coneguda i es posa mel·liflua i afectuosa, i deixa anar un “què tal veí” i, fins i tot en aquests temps de tibant profilaxi social, s’atreveix a tocar a la seva víctima. Perquè el destinatari de les abraçades i la potineria, i de les frases amables, és una víctima i s’adonarà de la seva condició de víctima quan ja sigui tard, quan la lladre li hagi arrabassat les seves joies, el seu rellotge, podria ser que la seva cartera. Ha ocorregut diverses vegades a Terrassa en els últims mesos.
En l’argot policial aquestes lladres són conegudes com a “mimoses”, però no fa molt temps també se les denominava “teletubbies”, per aquells personatges infantils de televisió, tan amorosos ells en els seus posats. Una altra etiqueta per a les fines furtadores: “carinyoses”.
Doncs bé: les “mimoses”, les melindroses, han actuat a Terrassa unes quantes vegades enguany i l’associació de veïns del Pla del Bon Aire, davant un repunt de casos en la zona, va voler alertar dies enrere els seus veïns, sobretot als de més avançada edat, sobre el perill. L’entitat veïnal va col·locar cartells informatius en punts neuràlgics.
Estava recent encara el cas d’un veí abordat per una lladre en aquest barri. Quin fred, li va dir aquella dona que es va acostar a la víctima molt a prop del seu bloc de pisos. Quin fred, cuida’t. Podria no semblar per a tant, perquè qui no entaula converses amb desconeguts quan estreny el fred, o la calor, però aquestes delinqüents són especialistes en l’ardit de preguntes i acostaments. Són expertes, com els timadors que enganyen incauts sense que aquests encertin a saber com han picat. I piquen. Amb les “mimoses”, igual. Quan menys s’ho espera, l’assaltat ha caigut en l’espessa xarxa ordida per la berganta.
I això li va ocórrer a aquest veí del Pla del Bon Aire fa unes setmanes. La lladre, entre frase i frase, agarrava les mans de l’home, com em recordo de vostè, ai, i es movia com propinant una lleu puntada de peu, fins a estendre el desconcert i, zas, aconseguir el seu propòsit.
En aquestes, sortia del portal una veïna i l’assaltant es va allunyar. No estava sola. De fet, aquestes dones no actuen sense protecció de companyons, encara que sigui a distància prudencial. Aquesta malfactora, una dona d’uns 40 anys, amb accent d’Europa de l’Est, es va reunir amb altres individus i va fugir.
El perjudicat se sentia sense nord, era pur desconcert. Tan nerviós estava, que va deixar les seves claus a la porta del bloc. Va pujar al seu habitatge i llavors sí, llavors va saber que no tenia aquell anell, ni aquell altre, ni el rellotge. Havia estat assaltat per una “mimosa”. Però no era l’únic. Segons el veïnat, en uns pocs dies han estat comesos en la mateixa zona cinc delictes similars, robatoris al descuit de disseny i execució minuciosos. Es presumeix que algunes víctimes no han presentat denúncia.
Amb les dades policials a la mà, al setembre es va detectar un repunt significatiu de furts amb aquest mètode. Aquest mes, els Mossos d’Esquadra van saber de nou casos a Terrassa, mentre que a l’octubre la xifra va baixar a quatre i al novembre només va transcendir un delicte. Des de gener han estat denunciats 29 robatoris similars. La xifra, segons els mossos, és anàloga a la d’altres anys.
Es coneixen diversos perfils de lladres, però el més repetit és el d’una dona amb edat compresa entre els 30 i els 50 anys, i que actua sempre acompanyada per un home que dóna cobertura a l’execució del pla i prepara la fugida, perquè té el cotxe a uns metres.
Atordit
El veí abordat per l’especialista en acostaments delictius al Pla del Bon Aire segueix atordit. Però, com li va poder passar a ell? Li va passar, com va estar a punt de passar-li a aquell home atropellat amb paraules i magarrufes per una delinqüent a Poble Nou-Zona Esportiva. La malfactora, pròdiga en abraçades, va voler robar les seves pertinences a l’home, però aquest es va adonar en l’últim moment de l’engany. Es va apartar i ella va fugir a tot córrer, sense el rellotge que pretenia sostreure. Minuts després, una dona va robar 150 euros a un home de 70 anys que portava els diners en una butxaca i caminava per la Rambla de Francesc Macià. Uns dies abans, una desvalisadora afectuosa li va pispar el rellotge a un home entre petó i petó. Li va ocórrer el mateix a un ancià a Can Palet. Una lladre es va fer amb el rellotge de la víctima. I li va passar un altre punt a un ancià a Ca n’Anglada.
Ull amb els amics falsos, adverteixen els mossos. Ull amb les fines especialistes en l’embolic. Són hàbils, acostumen a actuar al matí o a primera hora de la tarda i busquen persones grans a les quals desvalisar amb martingales en ple carrer. Fa uns dies els mossos van detenir tres sospitosos a Terrassa.
