Aquest dies s’enderrocaran els blocs 1 i 3 del passatge de la Concòrdia, en la tercera i darrera fase de l’esponjament de Ca n’Anglada. Les màquines, però, arriben amb any i mig de retard. La raó és un galimaties familiar que il·lustra perfectament la complexitat jurídica i tècnica del procés de reallotjament dels veïns afectats. En vuit anys, l’Oficina Municipal de l’Esponjament ha reubicat 180 famílies. Un procés de microcirugía tècnica sense precedents a la ciutat.
El darrer reallotjament és un clar exemple. El pis en qüestió és propietat d’una veïna d’edat avançada que compartia habitatge amb el seu fill al Passatge de la Concòrdia. La propietària té dret a reallotjament, però en el moment de tramitar-lo va emmalaltir i la família la va ingressar.
El trasllado de la mare va plantejar el repte de si amb la dona fora de l’habitatge de manera permanent s’extingia el dret a reallotjament. El fill entenia que no i l’Ajuntament va decidir respectar-lo, però atenent a la possibilitat que la mare tornés.
Davant la situació, el fill de l’àvia va decidir anar als tribunals amb la voluntat de poder exercir personalment el dret a la reubicació. El jutge va acabar rebutjant la petició, però la sentència va arribar un any després, amb dotze mesos de retard que van enderrerir les obres.
El procés no va acabar aquí. Descontent amb la resolució, el fill va tornar als tribunals, que finalment li van donar la raó, però en plena primera onada de la Covid. Amb problemes de salut, el veí va dir llavors que no asumiria el risc de canviar de pis en plena pandèmia, acumulant d’aquesta manera un nou retard el projecte.
L’home ha viscut els darrers mesos com a l’únic ocupant dels dos blocs pendents d’enderroc. El veí ha deixat finalment el pis per anar a un habitatge provisional. Ho ha fet pràcticament quan les màquines picaven a la porta.
Superat aquest tràngol, el procés de reallotjament dels veïns de l’esponjament afronta la tercera i darrera fase amb 140 famílies ja reubicades i un balanç de negociacions amb acord i “amb zero litigiositat. Només algun contenciós per desacord en la valoració econòmica que ja s’ha resolt”, comenta Carles Caballero, regidor d’Urbanisme.
L’Oficina de l’Esponjament, amb el suport dels serveis tècnics d’Urbanisme, ha afrontat “un repte inèdit, perquè s’ha buscat una solució pràcticament a mida per cada cas”. Una fórmula que ha estat diferent pels residents propietaris amb dret a reallotjament i pels llogaters, pels bancs i pels okupes, per què als edificis de l’esponjament de Ca n’Anglada s’han donat totes les casuístiques de l’ecosistema immobiliari.
Al projecte d’esponjament, només els propietaris residents han tingut dret a reallotjament. L’administració els ha proporcionat un habitatge de condicions anàlogues, alguns als pisos de protecció oficial de Torre-sana i altres a habitatges de segona mà a Ca n’Anglada o a diferents punts de la ciutat.
Molts veïns han optat per no moure’s del barri. Els que han anat a Torre-sana viuen en un habitatge amb major valor patrimonial, en règim de copropietat.
L’Ajuntament ha ideat aquesta fórmula jurídica per facilitar el reallotjament. Si el veí no pot comprar aquesta part, l’empresa municipal de l’Habitatge (Habitatge Terrassa) manté la titularitat parcial. En cas d’herència o venda, la família ha de comprar primer la part municipal, que sol ser el pàrquing o el traster. “L’objectiu és no perpetuar la situació més enllà d’una transmissió -comenta Caballero-. De facto, la copropietat és una cessió d’ús a preu de cost”.
No tots els residents han tingut dret a reallotjament, No el tenen els llogaters ni els bancs, propietaris de diversos habitatges. En aquests casos s’ha taxat el pis i s’han abonat preus no superiors als 45 mil euros.
Els tècnics de l’esponjament han atès a moltes famílies angoixades, residents en un habitatge devaluat i amb deutes bancaris desorbitats. S’han donat casos d’habitatges d’un valor de 35 mil euros amb hipoteques de 200 mil. La situació d’aquestes famílies complicava molt el procés de reallotjament.
L’Oficina de l’Esponjament ha negociat dur amb els bancs i ha aconseguit alliberar els veïns del deute per la via de la condonació. A l’esponjament s’han tancat condonacions per valor d’1,2 milions d’euros. Queden ara pendents 15 famílies de la darrera fase.
A la tercera fase, els veïns volen majoritàriament quedar-se al barri de Ca n’Anglada. “L’oficina municipal ha fet d’agent immobiliari i ha trobat una solució per a cada cas”, explica Caballero. Alguns veïns, un cop alliberats del deute bancari, han decidit començar una nova vida a l’estranger o a altres punts del país.
Els llogaters que tenen dret a reallotjament se’ls ha ofert un lloguer alternatiu als habitatges públics de Torre-sana o a altres immobles propietat de la Societat Municipal de l’Habitatge. Els que no, se’ls ha expropiat la diferència de la renda i se’ls ha facilitat el reallotjament. En els casos que no hi ha hagut acord, els llogaters s’han buscat pis alternatiu i se’ls ha donat una indemnització substitutiva pel valor de reallotjament.
El problema de les okupacions a la zona de l’esponjament ha requerit la intervenció dels Serveis Socials i del Servei Municipal d’Atenció a les Comunitats. També de la Policia Municipal. En un moment determinat va ser necessari fins i tot contractar seguretat privada per evitar les ocupacions dels habitatges pendents d’enderroc.
“Cap okupa ha cobrat per deixar els pisos de l’esponjament”, afirma Carles Caballero. “Se’ls ha convidat a marxar. El procés ha estat llarg, però la pressió ha funcionat i amb l’arribada de les màquines ja havia marxat tothom”. El regidor explica que en el cas de “les famílies en situació de vulnerabilitat o amb nens petits se’ls ha ajudat a trobar un habitatge alternatiu”.
