El comerç del centre de la ciutat ha vist com un 3 per cent dels establiments abaixaven persianes a conseqüència de la caiguda de la demanda amb l’arribada de la pandèmia de la Covid-19. Ho recull l’"Informe de l’Estat del Comerç del Centre de Terrassa Novembre 2020", elaborat per l’Observatori dels Centres Urbans de la Fundació Comerç Ciutadà, juntament amb Terrassa Centre.
L’estudi revela que l’octubre de 2019 hi havia 93 establiments tancats al centre de Terrassa, un 14 per cent de la totalitat de l’oferta comercial, de lleure i cultural, restauració i equipaments. Un any després, l’octubre de 2020, la xifra de negocis que han tancat és de 110, un 17 per cent del total de l’oferta.
Un any i una pandèmia després, un 3 per cent dels negocis no ha pogut fer front a la caiguda d’ingressos durant l’estat d’alarma i, posteriorment, en els mesos de la desescalada.
Maria Costa, vicepresidenta de Terrassa Centre, explica que l’impacte de la Covid 19 "ha estat dramàtic a Terrassa, però inferior a altres capitals de comarca o grans ciutats" que exerceixen de gran pol d’atracció. La dirigent recorda "les imatges d’illes tancades a Barcelona, que no s’han donat a Terrassa".
La clau, el consum interior
El pes del consum interior a la ciutat ha jugat a favor del comerç en un moment tan excepcional com l’actual. Mentre la caiguda del turisme buidava les botigues a Barcelona i el confinament municipal deixava sense clients moltes capitals de província i de comarca, "a Terrassa molts ciutadans no han anat a comprar a Barcelona o a les àrees comercials i s’han quedat a la ciutat".
Costa afirma que la pèrdua de compradors procedents dels municipis propers a Terrassa ha estat compensada durant la pandèmia per la demanda interior. De fet, l’octubre de 2020, a les portes de la segona onada, el 83 per cent del comerç del centre de la ciutat mantenia l’activitat. En números absoluts, 545 establiments oberts i 110 tancats.
Un any enrere, l’octubre de 2019, els establiments oberts eren el 86%, un percentatge poc superior a l’actual i similar al d’anys anteriors. La davallada, per tant, no ha estat tan important com a altres ciutats catalanes.
Per sectors, el de l’equipament de la persona, que inclou les botigues de moda i complements, manté el protagonisme sobre el total de l’oferta, malgrat la davallada de vendes de la primera onada de la Covid-19. Les botigues de roba i calçat conserven una quota del 31 per cent del mercat, amb una reculada de l’1 per cent.
Una activitat menys
Pel que fa al nombre d’establiments d’aquest sector que han tancat portes, el balanç net dels tancaments, els traspassos i les noves apertures dóna un resultat de nou botigues menys entre gener i juliol de 2020. Entre el juliol i l’octubre, el balanç és d’un comerç menys.
"Decidir tancar és la darrera conseqüència" de la crisi actual, comenta Jordi Obradors, director de l’Observatori dels Centres Urbans. "A Terrassa, la Covid ha fet mal, però la capacitat de resiliència del comerç ha estat important". Les dades d’octubre, insisteix, són indicadors de tendència que caldrà seguir amb detall els pròxims mesos.
Preocupa especialment la restauració, apunta Obradors. "A la primera onada, el sector tenia musculatura i a la segona ha quedat tocat. Si es confirma una tercera onada, amb quin fons arriben per fer-hi front?", és preguntava ahir el tècnic de la Fundació Comerç Ciutadà.
Del -82% al -30%
L’informe Covid del comerç analitza també la freqüència de pas de vianants pels carrers comercials del centre, on Terrassa Centre disposa de comptadors a 32 vials, sobre un total de 655 locals en planta baixa. L’estudi ha analitzat la intensitat mitjana diària (IMCD) de vianants abans i després de l’estat d’alarma, amb un pic de caiguda del 82 per cent en durant els mesos del confinament domiciliari.
Del 14 de març al 4 de maig, amb la declaració de l’estat d’alarma, el confinament domiciliari i les restriccions comercials, el flux de vianant va caure un 82 per cent respecte al mateix període de 2019 a totes les ciutats de la Fundació Comerç Ciutadà, de la que forma part Terrassa.
Els comerços van reobrir el 4 de maig i el tràfic de vianants pels carrers comercials del centre es va recuperar, amb una baixada del 64% respecte a l’any anterior.
Del 10 al 16 de maig, amb la fase 1 de la desescalada, l’ampliació de la mobilitat a la regió sanitària i la possibilitat de mantenir reunions amb un màxim de 10 persones no van modificar pràcticament el flux de persones, que va passar d’un 64% a un 62 % respecte a 2019. La situació es va mantenir fins a finals de maig, tot i la reobertura de la totalitat d’establiments amb aforament limitat i l’ampliació de les reunions a 15 persones.
Va ser a la fase 3, entre el 31 de maig i el 21 de juny, quan la presència de gent al carrer es va reactivar. Desaparegudes les franges horàries i amb una limitació del 50 per cent de l’aforament comercial, els carrers van recuperar un 20 per cent de flux de vianants, situant-se en un 41% de baixada respecte al període pre-Covid.
No ha estat fins a la fase de la "normalitat", del 22 de juny fins al 31 d’agost, que l’ambient als carrers no ha marcat els seus millors indicadors en pandèmia. Un 30% de caiguda de tràfic de vianants que es manté en l’actualitat. Obradors espera ara "les dades del segon semestre i si es confirma la bona progressió de cara a Nadal".
