Anaven del “més fluix de l’esperat” al “no ha estat tan malament com prevèiem”. Anaven del menys dóna una pedra a l’esbós d’una esperança. Però sobretot anaven a cavall de la incertesa, tenint en compte les batzegades prèvies dels governs en les mesures sobre escalades i desescalades en la lluita contra la pandèmia. Bars i restaurants van obrir ahir les portes després de 38 dies de tancament obligat de la seva activitat normal, només mitigada durant aquest temps pels menjars i les consumicions per a emportar. “A veure quant dura”, anticipava el cambrer d’un bar de Sant Pere.
“Tancat, només per a emportar”. Els cartells col·locats a les portes d’alguns establiments en les últimes setmanes encara lluïen ahir malgrat el canvi. “Només comandes per a emportar. No prendre res davant de l’establiment”, es podia llegir en un cartell en un bar del Pla del Bon Aire. El tancament ha estat una maçada per als prop de 800 bars i restaurants de la ciutat i el futur de molts està pendent d’un fil, pel passat i per les pors davant el futur incert. “A partir de febrer o març es preveu el tancament de molts locals”, va indicar ahir Xavier Gómez, responsable del bar Zurito, del carrer de la Rasa, i president del Gremi d’Hostaleria de Terrassa i Comarca. En el seu cas, el matí d’ahir, el del retrobament amb els clients, va ser “molt tranquil·l”, però la cosa va començar a animar-se a partir del migdia, i les perspectives per a la tarda eren encoratjadores.
Res era comparable, no obstant això, amb la reobertura experimentada després del confinament primaveral, quan la gent va reaccionar a la desescalada amb una mescla de febre d’entusiasme i, a vegades, inconsciència. “Ara tots estem més sensibilitzats amb les mesures de protecció”, va assenyalar Gómez. També comença el fred i l’ambient frena les visites de clients a les terrasses, que poden ser ocupades al cent per cent si es mantenen entre les taules les distàncies dictades per les autoritats. A l’interior, els bars han de limitar el seu aforament al 30%. L’activitat en el Zurito es va dividir ahir meitat per meitat: el 50% dels clients van consumir dins del bar i l’altra meitat, fora.
La franja nocturna
La nit és un altre tema. Es manté el toc de queda i ningú pot ser al carrer, fora de casa seva, sense justificació, a partir de les deu de la nit. I aquesta restricció nocturna és un inconvenient nítid i trencador per a l’hostaleria, com va apuntar Xavier Gómez. Per als propietaris de molts bars, la franja horària nocturna constitueix el percentatge més alt de la seva facturació.
La satisfacció anava per barris, per voreres, per trams de carrer, perquè cada bar és un món quant a clientela, oferta, demanda i costums. Per a Ana María Lao, propietària del bar Olímpic 92, al carrer de Manresa, la jornada d’ahir va ser “més fluixa de l’esperat”. En aquesta zona de Sant Pere Nord només el seu establiment havia mantingut l’activitat en menjars per emportar. No sols menjars: també cafès. Poc es guanya, si alguna cosa es guanya, amb aquesta oferta, perquè cobrar 2 euros per un entrepà i un cafè amb llet, i el recipient de plàstic regalat, no dóna per a molt, però era important seguir endavant, tenir la persiana oberta, garantir la continuïtat encara que el negoci anés de manera precària. Ahir van obrir altres bars prop del Olímpic 92, clar, i la clientela es va dispersar.
Però a Ana María se li endevina un cert somriure darrere de la mascareta: “Ens estem adaptant a les circumstàncies. Durant aquestes setmanes hem facturat molt poc, ni per a sobreviure, però seguim endavant. De moment, perquè després de quaranta anys amb la família al capdavant d’aquest negoci és la primera vegada que he pensat a tancar-lo”. Però Ana María segueix, al peu del canó. Com fa María del Carmen Ocaña, una de les responsables d’un altre negoci familiar, la xurreria-cafeteria Vallparadís, ubicada a Sant Pere, davant de la plaça d’Andalusia.
Les reticències als canvis traven l’activitat de l’hostaleria. Som animals de costums i els clients no estaven acostumats a acudir al seu establiment de referència a emportar-se menjar o cafès a un altre lloc, destaca María del Carmen Ocaña. I ara, obertes de nous les portes dels locals, malgrat les limitacions severes, les reticències s’ensenyoreixen de bona part de la clientela, temorosa ara a asseure’s en la cadira d’un bar. I el que segurament és més important: “La gent no té diners, i es nota d’una hora lluny”, reflexiona María del Carmen. I es nota, per exemple, en els extres, en aquelles persones que s’acostaven al bar a comprar el suc per al berenar del seu fill, perquè li ho havien oblidat. I ara, el suc, si es pren, es pren a casa. S’ha d’estalviar.
Els menús
En el Cafè Dolç, de la plaça del Vapor Ventalló, es van palpar les ganes dels clients de tornar. “Ho hem notat sobretot a la terrassa”, va afirmar Nani Pérez, responsable d’aquest establiment del Centre que ahir va servir quinze menús al migdia, quan la mitjana en aquestes últimes setmanes era de dos o tres. Un dia van vendre quatre i no van fer una festa de miracle. El Cafè Dolç es nodreix en bona part de clients joves, i els clients joves no acudien a comprar menús per a portar. Nani va haver de dir “no” ahir a les peticions telefòniques de reserves per a la nit. En realitat, per a última hora de la tarda.
En fi, la satisfacció anava per barris, però la incertesa els travessava tots. L’amo d’un bar de Can Roca saludava de manera efusiva (tot l’efusiva que pot ser una manera en aquests temps) a un grup de clients que ahir al migdia va acudir a la terrassa del seu bar. Les bromes dominaven la conversa i un client-amic va deixar anar al cambrer: “Ja era hora! Quines vacances has tingut! M’han dit que això dura fins al dijous, que el dijous es tancaran una altra vegada els bars si la cosa no funciona”. El seu interlocutor va tenir l’ombra a la seva cara un moment, fins que el somriure del client el va delatar. Era broma.