Aquest estiu havíem de fer entre 60 i 70 concerts, però ja a finals d’abril es van cancel·lar pràcticament tots; només n’hem fet deu des d’aleshores i no en tenim més de programats els pròxims mesos”, explica en Mark-e Riera, cantant del grup terrassenc Doctor Prats. La Covid-19 ha afectat de ple, també, el món de la música, en què des de l’inici de la pandèmia, el març, s’han reduït dràsticament les actuacions en agenda, al mateix temps que la majoria de sales de concerts mantenen la persiana abaixada des de fa gairebé vuit mesos.
La suspensió de gairebé tota activitat cultural, ja sigui a l’aire lliure o en espais tancats, anunciada pel Govern català la setmana passada per frenar la segona onada de contagis del virus, ha agreujat encara més la situació. “De fet, en els pocs concerts dels últims mesos, aspectes com la limitació en l’assistència de públic, ha comportat que tampoc acabessin de sortir a compte”, afegeix Riera.
“Cal pensar que la majoria de grups vivim de fer concerts, no pas de les vendes que es generen en plataformes digitals; els discos són només un suport per a la gira que els acompanya”, indica.
La preocupació s’extén al col·lectiu de músics en general, més enllà de gèneres i popularitat. Així, segons la Unió de Musics Professionals (UMP) -que agrupa associacions sindicals i professionals de músics de tot l’Estat-, tres de cada quatre han patit una disminució de l’activitat de més del 90 per cent arran de la pandèmia. A més, un de cada tres músics no tenen cap concert aparaulat ni contractat de cara a l’últim trimestre del 2020. En un 75 per cent dels casos, la situació es reprodueix de cara a la primera meitat de l’any vinent.
Noves feines
La cantautora terrassenca i educadora social Mabel Flores explica que fins a l’agost es dedicava exclusivament a la música, però que s’ha vist empesa a buscar temporalment una altra feina fins que aquesta situació acabi.
“La temporada del 2019 vam fer vuitanta concerts; aquesta, hem tingut el ‘privilegi’ de fer-ne dotze; el resultat és nefast”, diu Flores. “Tant la part treballadora (el personal tècnic, els artistes, els programadors, les sales de concerts…), com el públic, hem fet un gran esforç i ens hem adaptat en tot moment per garantir una cultura segur; s’ha demostrat que els concerts i les arts escèniques no són un focus de contagi, que es pot dur un control acurat de les assistències de públic; no és just que es torni a criminalitzar i restringir el nostre pa a la taula i, al cap i a la fi, el dret a la cultura” considera.
Flores demana “unes ajudes reals i adaptades a les necessitats de tot el gruix d’artistes, també dels que estan als llimbs de la legalitat”, a més d’una regulació urgent del sector. “Si no serà molt difícil remuntar i moltes bandes o projectes artístics es perdran pel camí. Altres ni ho intentaran davant de tanta incertesa”, assenyala.
L’estudi de l’UMP denuncia que encara no el 20 per cent dels músics s’han pogut acollir a l’atur extraordinari per a artistes aprovat pel Govern espanyol arran de la pandèmia, o bé a la prestació de cessament de l’activitat per als autònoms. L’entitat relaciona aquesta situació amb “la falta d’ordenació i regulació normativa de la professió durant les últimes dècades, i amb l’existència de nombroses empreses pantalla de facturació, que copen les contractacions dels músics”.
Empatia
Damià Rodríguez, més conegut com a Lildami, també va haver de suspendre gairebé tots els concerts de l’estiu, a més de veure com es posposava al juliol de l’any vinent Maleducats, el festival internacional de música urbana de Catalunya que, promogut per ell mateix, havia de celebrar-se el maig a Terrassa. “Per què si permeten agafar el tren, no es deixen fer concerts amb una distància de seguretat entre persones?”, es pregunta el raper.
Sense actuacions a la vista, Lildami demana “empatia” als polítics i considera que “el sector musical es troba al límit, amb les sales de concerts tancades des de fa mesos. “Jo em considero un privilegiat, però darrere de cada concert hi ha moltíssims professionals, des de tècnics d’il·luminació a tècnics de so, muntadors… que ara estan a l’atur”, diu.
“En el nostre cas teníem programats, des del maig fins al setembre, uns 30 concerts per a aquesta gira; al final només en vam poder celebrar tres”, comenta l’Alicia Rey, cantant del grup egarenc Sense Sal. “A l’estiu vam comprovar que seguint mesures de prevenció, és possible tenir música en directe; crec que ara es podien haver buscat alternatives a la simple suspensió de la cultura”, diu. “Com que el món de la música és precari de per si, tots els membres de Sense Sal tenim altres feines -apunta-, però hi ha molts professionals que pateixen la crisi”.
En aquest context, segons l’UMP, se suma l’absoluta falta de regulació de l’entorn digital: “Es dona la paradoxa que en el moment en què s’enlaira el consum musical via les xarxes socials, les plataformes digitals i el ‘live streaming’, els beneficis econòmics que es generen per als músics en matèria de retribucions directes i liquidacions de drets de propietat intel·lectual, són mínims o nuls”. L’UMP exigeix reformes estructurals i normatives perquè els músics no hagin de canviar de professió per poder subsistir.
