El sector esportiu terrassenc observa el futur immediat amb una indissimulada preocupació, després de la recent aturada de totes les competicions no estatals, la prohibició de realitzar fins i tot entrenaments i el tancament de les instal·lacions. Una baixada de persiana quasi absoluta, que es va iniciar el divendres de la setmana passada i que ha vingut a reincidir en una crisi que ja va deixar seqüeles importants amb motiu del confinament del mes de març, que també va aturar tota l’activitat esportiva.
Els agents de tots els sectors que formen l’univers esportiu entenen que el futur de les entitats està en seriós risc de supervivència, consideren l’esport com una eina de normalització davant les limitacions pandèmiques i demanen una reconsideració de la situació restrictiva actual per tornar a començar l’activitat com més aviat millor. La por generalitzada és que el termini s’allargui per sobre dels quinze dies inicials. La prolongació en el temps d’aquestes mesures pot tenir un efecte molt notable en les economies de les entitats locals, donat que es poden veure seriosament reduïts els ingressos en concepte de quotes de socis (la principal partida econòmica dels clubs) o dels derivats d’altres activitats formatives.
“S’ha imposat un cafè per a tots que ha provocat el rebuig de tothom”, resum el president de l’Atlètic Terrassa, Josep Maria Biosca a l’hora de valorar unes mesures que afecten diferents sectors productius de la societat. “L’esport no és el problema. I necessitem que s’obrin els clubs, que són llocs segurs perquè hem aplicat tota la normativa que ens han demanat. La gent necessita fer esport.” Biosca admet que la realitat econòmica dels clubs esportius pot sortir molt perjudicada d’aquest segon tancament. “El nostre pressupost, per posar un exemple, està agafat pels pèls. Però si aquesta situació es perllonga en el temps, ens produirà un perjudici molt important en els nostres comptes.”
El CN Terrassa, l’entitat esportiva amb més socis de la ciutat, ha estat una de les primeres a aplicar alternatives davant el paquet de mesures del Govern de la Generalitat. Aquesta setmana s’ha aplicat un nou Erto que afecta quasi al cent per cent de la plantilla i que, per exemple, fa que els equips de waterpolo de Divisió d’Honor no puguin disputar els seus partits a casa a causa del tancament de la instal·lació. La junta directiva, que ja ha decidit bonificar un cinquanta per cent de la quota d’aquest mes als seus socis, ha considerat imprescindible prendre aquesta solució laboral per mantenir l’equilibri econòmic i no posar en risc el futur. “No endeutarem l’entitat”, ha assenyalat el president, Jordi Martín. “Som víctimes d’un conflicte polític, perquè un sector del Govern era favorable a mantenir les instal·lacions esportives obertes, i un altre sector no ho era.”
Incertesa
Aquesta preocupació en relació a pròxims escenaris és comú en tots els clubs privats de la ciutat que gestionen instal·lacions pròpies. Pere Marcet, president del Club Egara, admet que el futur de l’esport català està en joc. “Si aquesta situació va més enllà dels quinze dies anunciats, molts clubs podem estar en perill. Haurem de deixar de cobrar les quotes dels socis, perquè és lògic si no dónes un servei, i ens quedarem sense ingressos. A més, no tenim ajuts de les administracions.” L’Egara va perdre uns 150 socis en el primer confinament, xifra que podria repetir-se o, fins i tot, incrementar-se ara. “Costa entendre que no es pugui fer esport a l’aire lliure, com és el cas de les nostres instal·lacions”, afegeix.
Lídia Martí, presidenta del CD Terrassa, coincideix en la diagnosi. “Nosaltres havíem començat molt bé la temporada, superant inscrits a les escoles i recuperant socis. Però aquesta aturada ho torna a refredar tot”, explica. La junta directiva ha demanat l’aplicació d’un Erto sobre una part de la plantilla per poder fer front a la situació. “Han penalitzat l’esport, quan no és el problema sinó una part de la solució.”
Esport formatiu
L’esport formatiu, així com l’escolar, ha quedat aixi mateix paralitzat. Quan molts campionats estaven a punt de començar, va arribar la suspensió competitiva. “El cop ha estat dur i la situació és difícil, però no llençarem la tovallola. Perquè un minut després que es pugui fer esport, tornarem amb un somriure”, diu el president del Jabac Carles Mota. El club es dedica al foment del futbol formatiu i només els seus juvenils de categoria estatal poden disputar la Lliga. Uns 600 esportistes de l’entitat es troben amb les portes tancades.
“Si deixes de donar un servei, no pots cobrar les quotes. I si no tenim ingressos serà un desastre en tots els sentits.” Pel que fa a la incidència esportiva, Mota creu que el grau d’afectació dependrà de les categories. “Als nens més petits la manca d’entrenament els afecta menys i quan tornen a l’activitat no triguen a recuperar el nivell. Però és cert que en categories com cadets o juvenils la situació pot ser diferent i aquesta inactivitat els pot passar factura.”
El CP San Cristóbal veu agreujada la seva realitat pel fet de comptar amb un equip que competeix a la Tercera Divisió de futbol, una categoria amb unes exigències econòmiques notables i que no s’ha detingut. “Les despeses continuen existint i ens han tallat totes les nostres fonts d’ingressos”, explica el president del club, Francesc Manchado. “Cadascú té les seves reserves i nosaltres, sense ajuts de l’administració, sense taquillatge i sense patrocinadors tenim un problema. Però farem tot el que calgui per buscar solucions i que la repercussió sigui el mínim possible.”
El bàsquet territorial estava a punt de començar els campionats quan es va decretar la suspensió de competicions i entrenaments. “Després de la primera aturada vam tornar amb moltes ganes i moltes precaucions. I quan estàvem a punt de començar les competicions ens van aturar. És una situació difícil de gestionar”, explica el director esportiu de la secció de bàsquet del CN Terrassa i entrenador del primer equip masculí, Vicente Gómez. “Ha estat un pal dur per a tots en una temporada en què teníem els dos equips sèniors a Copa Catalunya i estrenàvem pavellons.””
Vicente Gómez no acaba de comprendre el restrictiu escenari actual. “Nosaltres, per exemple, hem tingut molt pocs casos de Covid. I penso que és una situació generalitzada en el món de l’esport pels controls que es fan. La disciplina és un dels valors de la gent de l’esport i no s’ha tingut en compte. A més, ens trobarem una generació que es pot veure afectada esportivament per aquesta situació.”
Els esportistes són una part essencial d’un sector que es fa mil i una preguntes de futur. “El que no entenc és com uns equips poden seguir entrenant i jugant i nosaltres no. Tots som esportistes”, manifesta Thais González, portera i capitana de l’equip femení de l’Handbol Terrassa. Aquest conjunt, que milita a Primera Catalana, només va poder disputar dues jornades de Lliga abans no es va aturar la competició. “Ens afecta i molt tot el que està passant”, diu. “Aquesta temporada teníem uns objectius definits i ambiciosos, vam començar amb molta il·lusió i ara tota la feina que havíem fet l’hem perdut sense poder fer res. A més, no sabem què passarà. Si no podem continuar, on quedarà tot el nostre esforç?” Thais González considera que no s’ha estat just amb el món de l’esport. “Entenc que les autoritats prenguin mesures davant la situació que vivim. Però cal recordar que el nivell de contagis en l’esport és molt baix. I malgrat això se’ns castiga.”
A l’aire lliure
La Unió Atlètica Terrassa ha hagut d’enviar a casa els 400 esportistes amb els quals compta actualment. Només tindran permís per entrenar a la pista de Can Jofresa aquells que preparin competicions d’àmbit estatal a partir de la categoria sub-20, un petit percentatge d’uns 20 esportistes. “Jo no entenc aquesta situació. Estem pagant justos per pecadors”, diu el president del club, Santi Ferrer. “No s’ha actuat de forma contundent contra comportaments incívics que s’han produït i ara el preu va a parar a diferents sectors que estàvem complint amb totes les mesures.”
Bona part dels atletes intenten mantenir l’activitat en espais com el Parc de Vallparadís per no fer una aturada dràstica. A més, el club ofereix sessions “on line” per als seus esportistes. El president de la UAT considera que sent l’atletisme un esport en el qual no hi ha contacte i que es practica a l’aire lliure “els baixos percentatges de contagis no justifiquen el tancament”. Tampoc entén que sí que puguin utilitzar les instal·lacions només els esportistes que preparen competicions estatals. “I el que és surrealista és que alguns col·legis puguin venir a la pista en horari lectiu i el club no pugui fer la seva activitat”.
